Descripció - PN Serra d'Espadà
subscriu-te i consulta
Ruta morada: l'Arquet

Descarrega la fitxa de la ruta
Ruta morada: l'Arquet
Distància: 5,7 km Desnivell acumulat: 160 m
Dificultat: Baixa Temps estimat: 1 h 30 min
Tipus: Circular Inici: Alfondeguilla
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
En el recorregut passarem per l'església de Sant Bertomeu (s. XVIII), en la plaça de l'Ajuntament. Eixirem de la població i continuarem per un cami que es dirigeix cap al barranc de Castro. Si aprofundim en l'orige del nom del poble, sens dubte àrab, es pensa que deriva d'al-khandaq-Illa, que significa "el barranc d'Al·là". No és extrany que quedaren captivats per la bellesa d'aquests paisatges.
Seguin el camí arribem a paratge de la Font del Frare.
Parada 1. Font del Frare
El paisatge és molt comú en molts dels pobles d' Espadà. Un mosaic de vegetació que alterna zones d'horta amb cultius de secà (garroferes, oliveres, figueres, ametlers...), i seguint pels vessants escarpats, una frondosa sureda. La surera i el suro és un dels pocs recursos que la serra proporciona que encara continua aprofitant-se. Lluny ha quedat l'època en què el carbó, la llenya i el matoll per als forns ceràmics, el comerç de la neu, la mineria...etc, sostenien a molts dels pobladors d'aquestes terres.
El recorregut discorre ara pel barranc cercant l'inici d'un camí empedrat que naix en ell i que ens porta per la seua ombria. Trobem una vegetació exuberant. Destaquen els colors vermellosos del gres roig, acompanyat de nombrosos líquenes i una gran varietat de plantes, que amplien la paleta de colors.
Creuant de nou el barranc, passem al vessant de solana i el canvi en el paissatge es fa notar. Trobem ara els típics cultius de secà i podem veure alguns exemplars de margalló, l'única palmera autóctona que creix a Europa i que viu a escasa altitud perquè no suporta el fred.
Continuarem el nostre recorregut baixant de nou al barranc que ens durà a l'Arquet.
Parada 2. L'Arquet
Ens remuntem al temps dels romans per a veure'ls construir este aqüeducte d'interés arquitectònic, l'Arquet. Un aqüeducte d'origen controvertit (algunes fonts ho daten de l'època romana mentre que d'altres l'atribueixen al poble àrab) per on es canalitzava l'aigua cap al Molinet de Castro, un molí fariner situat aigües a baix, actualment desaparegut.
Continuem el nostre camí prop del llit del barranc fins a allunyar-nos d'ell per a cercar una pista forestal que ens retornarà a la població. A mig camí en una espècie de mirador trobarem una senda a la dreta que puja al castell de Castro.
Parada 3. Enllaç amb la pujada al castell de Castro
Aquest itinerari bé mereix una jornada sencera ja que des d'aquest punt per a accedir al castell cal salvar un desnivell de 520 m en 3,5 km de recorregut.
El camp visual que tenim des de les restes de la fortificació és excepcional. Abasta des de les agulles de Santa Águeda i Benicàssim fins al cap de Cullera, i des del Penyagolosa fins a les Columbretes. L'origen del castell podria ser una torre vigía romana o púnica, dependent del castell de Sagunt.
Continuem el nostre camí cap a la població, visible en alguns punts del trajecte, fins a arribar al lloc on finalitza aquesta ruta.
Descarrega el fullet de la ruta







