Geologia

Geologia

Vulcanisme Quaternari de les Illes Columbretes

DESCRIPCIÓ FÍSICA

Les illes Columbretes constitueixen la part emergida d'un extens camp volcànic submarí que ocupa una àmplia superfície de la plataforma continental localitzada al sud del delta de l'Ebre, i lleugerament aprimada (15 a 17 km). La formació volcànica segueix un eix nord-sud d'uns 90 km de llarg i 40 d'ample, i a una profunditat que oscil·la entre 80 i 90 metres.

El procés que va originar l'arxipèlag de les illes Columbretes és producte de la compressió causada en xocar les plaques tectòniques africana i euroasiàtica. Les illes estan situades al marge est del camp volcànic, prop de la vora de la plataforma continental, al llarg d'una cresta d'uns 12 km de llarg i 4 d'ample (Figura 1 i 2), que representa una estructura de horst o pilar tectònic associada a una zona de falla trans-regional Marroquina-Mediterrània occidental-Europea (TMWME), que s'estén des de l'oest del Marroc fins al nord-oest d'Europa.

       

                        Figura 1. Ubicació de les Illes Columbretes.                               Figura 2. Falla i edificis volcànics sorgits en la zona.               Font: CSIC (La Mar Catalano-Balear).                                                              Font: Reserves marines/SGP.

 

ORIGEN I DESCRIPCIÓ DE L'ARXIPÈLAG

Va començar la seua activitat en el Miocé1 inferior, fa uns 10 milions d'anys, però fou durant el Quaternari2 (Plistocé) quan es van conformar les Columbretes, en una sèrie d'emissions volcàniques submarines amb un interval de temps que va des de fa 1 milió d'anys fins a 300.000 anys. De tot aquest procés i el pas del temps, el paisatge que ara podem observar és un conjunt d'illots reunits en quatre grups, cadascun dels quals rep el seu nom de la major de les illes:

  • L'illa Grossa: destaca per la seua àmplia forma semicircular (800 m de diàmetre), amb una badia semiprotegida, que queda oberta cap als forts temporals del nord-est a través d'un canal d'uns 340 metres d'amplària. Formen part d'aquest grup 3 illots més, Mascarat, Senyoreta i Mancolibre.
  • La Ferrera: a l'oest, rep el nom pel color gris metàl·lic de les parets. Està composta pels illots Bauzá, Espinosa, Valdés, Navarrete i els bancs El Ciscar i El Fidalgo.
  • La Foradada: més pròxima al sud-oest, rep el nom pel gran arc natural que posseeix i la gran quantitat de forats. Engloba els illots de Lobo, Méndez Núñez, la Piedra Joaquín i el banc Jorge Juan.
  • El Carallot: al sud, és una fumerola volcànica de 32 metres d'altura. Està compost pels illots Cerquero i Churruca, amb bancs pròxims com Patiño, Ulloa, Luyando, Mendoza i Díaz.

PROCÉS DE FORMACIÓ DE L’ILLA GROSSA

Aquest vulcanisme no es va produir en un únic episodi, sinó que es va dividir en quatre episodis diferents, 3 hidromagmàtics3 i un piroclàstic. Així, en un dels episodis predominen roques basanites4 (sedimentàries i metamòrfiques5), segurament arrancades del llit marí i expulsades a l'aire juntament amb els materials magmàtics, mentre que en altres períodes predominen únicament els piroclasts6 o la mescla de materials, roques fonolites7. +info.

    
 

Les Columbretes formen part del Lloc d'Interés Geològic denominat “Volcanismo Cuaternario de las Islas Columbretes”. Per a obtindre la fitxa punxa ACÍ.

ENLLAÇOS D'INTERÉS

- Ruta Geolodia 2019

- Espacio Marino de Illes Columbretes: proyecte LIFE+ INDEMARES

- Unitat Didàctica “Caminant entre volcans”

DEFINICIONS

  1. Miocé: període paleontològic de temperatures molt baixes que va començar fa uns 23 milions d'anys i va acabar fa 5 milions d'anys.
  2. Quaternari: és el període paleontològic i geològic més recent. Comença fa 1,6 milions d'anys i arriba fins als nostres dies.
  3. Hidromagmatisme: un volcà es considera hidromagmàtic quan es desenvolupa baix la mar i en els clevills per les quals ix la lava, els piroclasts i les cendres volcàniques, penetra l'aigua marina. Això provoca fortes explosions de vapor d'aigua, el resultat de la qual són volcans amplis i oberts, amb un cràter igualment obert en forma d'àmplia caldera volcànica.
  4. Basanites: roca ígnia volcànica composta d’olivina, piroxé i feldespatoides. Són de color negre a gris.
  5. Metamòrfiques: es diu de la transformació natural ocorreguda en un mineral o en una roca després de la seua consolidació primitiva.
  6. Piroclasts: qualsevol fragment sòlid de material volcànic llançat a l'aire durant una erupció. Són fragments de roca ígnia, solidificats en algun moment de l'erupció, el més sovint durant el seu recorregut aeri.
  7. Fonolites: roca volcànica amb molt baixa proporció de quars, composta principalment per feldespats. La seua coloració general sol ser blanquinosa, beix o verdosa.