Visualització de contingut web

Flora i vegetació

L'aïllament i la condició volcànica de l'arxipèlag han produït un fenòmen de gran importància: l'aparició de noves espècies. Condicions a les qual s'han adaptat les plantes: espai emergit reduït i escàs sòl, aridesa i sequera, tempestes, gran insolació, salinitat elevada i excés d'adob nitrogenat (excrements d'aus) i, a més a més, la pressió humana (incendis, introducció de conills, etc.).
 
Les plantes aprofiten les escasses pluges per florir i dispersar les llavors ràpidament. Entre març i principis de juny, depenent de les pluges, podem gaudir d'un esclat de colors i olors a l'illa que cal imaginar si la visitem durant l'estiu.
 
Hi destaquen dos endemismes: els caps blancs de Columbretes (Lobularia maritima columbretensis) i l'alfals arbori (Medicago citrina). La planta predominant és el salat o sosa fina (Suaeda vera) que cobreix majoritàriament l'illa Grossa. D'altres destacables són la safanòria marina (Daucus gingidium), el fenoll marí (Crithmum maritimum), l'espí blanc o arç de tanques (Lycium intrincatum) i la bufera (Withania frutescens).
 
Presenta un clar gradient entre les zones més pròximes a la mar i les situades a cotes més elevades i protegides. Sols algunes espècies més resistents a la salinitat, com el fenoll marí i la safanòria marina, colonitzen els penyals més pròxims a l'aigua; mentre que a les parts altes de les illes s'estén un matollar nitrohalòfil dominat per la sosa fina o el ravanell o caps blancs.

A les zones on n'hi ha un poc de sòl, aprofiten la intensa fertilització produïda per les aus marines, l'abundant insolació i l'absència d'herbívors, i floreixen espectacularment quan arriben les pluges primaverals i tardorenques. Durant l'estiu, que es perllonga durant 5 mesos, tota la vegetació s'agosteja i es produeix un fort canvi en el paisatge.