Visualització de contingut web

Llocs d'Interés

Els 10 llocs visitables de major interés del Parc Natural de l'Albufera.

Seguint l'enllaç pot descarregar el document en pdf  Llocs d'interés.

Seguint l'enllaç pot visualitzar el vídeo  Llocs d'interés.

Mapa de los lugares de interés

1) PORT DEL SALER

Situat en El Saler, una pedania de la ciutat de València, en el districte dels Poblats del Sud, va ser un dels enclavaments portuaris més importants en l'Albufera durant molts segles.
 
El transport de sal que arribava des de la part sud de l'Albufera va donar nom a aquesta pedania. Des dels anys 70 del passat segle, quan va ser construïda l'autovia del Saler, la destinació d'aquest port es va complicar a poc a poc, a causa de l'enorme barrera que s'alçava entre els habitatges i les embarcacions. Actualment un pas per als vianants uneix el port amb el municipi.
 
La seua bellesa paisatgística bé mereix una visita. A més, és un dels punts de partida existents per a realitzar un passeig amb barca per l'Albufera.
 

Com arribar: Google maps

Horari de visites y dates recomanades:

Obert tot el dia. Recomanable tot l'any.

2) MIRADOR DE LA GOLA DEl PUJOL

Mirador conegut per les seues famoses postes de sol i els seus passejos amb barca.
 
Emplaçat en la Gola del Pujol, un dels tres canals que connecta directament l'Albufera amb la mar Mediterrània.
 
És un lloc excel·lent per a obtindre una panoràmica de la llacuna durant tot l'any i, a més, és fàcil observar una gran quantitat d'avifauna entre els mesos d'octubre i març per estar col·locats els "redolins", llocs fixos de pesca.
 
A part de ser el lloc més recomanat per a veure una de les millors postes de sol del parc natural, existeix un servei de barques permanent durant tot l'any (a excepció de dies amb climatologia adversa) que ofereix passejos per l'Albufera d'uns 40 minuts de duració.
 
Des d'aquest punt es pot accedir caminant a la zona coneguda com La Devesa.
 

Com arribarGoogle maps

Horari de visites y dates recomanades:

Obert tot el dia. Recomanable tot l'any. Però especialment entre octubre i març per la presència de les arts de pesca.
A les vesprades i els dies festius sol haver-hi una gran afluència de vehicles i visitants, per la qual cosa aparcar el cotxe pot ser complicat.

3) LA DEVESA & ESTANY DEL PUJOL

La Devesa pertany al terme municipal de València, té 10 km de longitud dels 30 km que té tota la restinga que separa l'Albufera de la Mar Mediterrània.
 
La restinga o cordó litoral que recorre el parc natural de nord a sud, té el seu origen en les arenes distribuïdes pel corrent de deriva que han arribat a la mar procedents de les aportacions del riu Túria.
 
La Devesa té una amplària aproximada d'1 km i una superfície d'unes 850 ha; és l'única zona de la restinga que manté actualment un sistema dunar i bosc mediterrani ben conservat, ja que la resta està quasi íntegrament ocupat per urbanitzacions.
 
En la Devesa destaquen els recorreguts que es poden realitzar a peu o amb bicicleta. A través dels fullets informatius es pot consultar informació relativa a les 6 rutes senderistes i/o cicloturistes senyalitzades per aquesta zona. Cadascuna d'elles està identificada per un color i versa sobre una temàtica diferent.
 
El Estany del Pujol és una anomalia històrica dins del paisatge de la Devesa. Va ser construït a principis dels anys 70 en un ambiciós projecte urbanístic que incloïa un port esportiu perquè les embarcacions pogueren amarrar-se. Després de descartar-se el projecte i recuperar la zona amb treballs de regeneració de les dunes i de la vegetació que havia sigut arrasada destruïda pel projecte, es va estudiar la possibilitat de tapar també el forat que ocupa el llac, que en alguns punts aconsegueix els 4 metres de profunditat i manté el seu nivell gràcies a les aportacions de l'aigua de mar, però la idea va ser desestimada per l'elevat cost que suposava. Amb el pas dels anys la vegetació l'ha anat envoltant fins a quedar dins de les rutes de la Devesa com un atractiu més del parc natural.
 
Actualment, no és només una zona d'esplai i relax per al visitant, sinó un llac artificial amb un alt potencial ecològic per a gran quantitat d'ocells aquàtics que troben ací refugi i menjar.
 
Cal destacar d'entre totes les espècies botàniques, el ginebre marí que està greument amenaçat.
 

Com arribar: Google maps Estany Pujol. A la Devesa existeixen diferents accessos des de la carretera CV-500.

Horari de visites y dates recomanades:

Obert tot el dia. Recomanable tot l'any.

4) CENTRE D'INTERPRETACIÓ RACÓ DE L'OLLA

El Racó de l'Olla és una zona geològicament deprimida enclavada en ple cor del Parc Natural de l'Albufera, entre la Devesa i l'Albufera, sent una zona de transició entre tots dos ambients.

En aquest enclavament està situada la Reserva Natural del Racó de l'Olla, lloc amb un elevat interés botànic i ornitològic.

En el Centre d'Interpretació es podrà:

  • Gaudir d'una increïble vista panoràmica des de la Torre-Mirador

  • Vore l'exposició sobre la Reserva del Racó de l'Olla i el Parc Natural de l'Albufera.

  • Observar gran varietat d'aus des dels observatoris d'avifauna; es recomana portar prismàtics.

  • Conéixer a través de la senda interpretativa espècies vegetals pròpies de les dunes fixes de la Devesa.

Com arribar: Google maps 

Horari de visites y dates recomanades:

De dilluns a diumenge de 9.00 a 14:00h. tot l'any. Dates recomanades per a veure aus: primavera i hivern.

5) EL PALMAR

Un altre dels punts recomanats per a començar la visita al parc és El Palmar. Punt de partida també de passejos amb barca per l'Albufera durant tot l'any.

En l'actualitat aquest poble és una pedania de la ciutat de València que compta amb una població d'uns 800 habitants, i està emplaçada enmig d'arrossars.

La seua activitat econòmica aquesta basada en la pesca, agricultura arrossera i d'horta, hostaleria i ecoturisme.

Els primers indicis de l'existència del Palmar daten de l'època d'ocupació musulmana l'any 711 D. C. Alguns textos àrabs fan referència a l'alqueria de l'Alcudia, situada geogràficament en el mateix lloc on es troba El Palmar. Cal esperar a l'any 1238 quan el rei Jaume I El Conqueridor conquista el Regne de València i el reparteix entre els repobladors cristians reservant per a si l'Albufera i la seua Devesa, podent atorgar com a concessió alguns privilegis segons el Llibre del Repartiment. En aquest text es fa referència a aquesta alqueria andalusina enmig de de l'Albufera.

En 1250 Jaume I concedeix el dret d'explotació pesquera a canvi d'un tribut de 1/5 de les captures realitzades. Amb això es limita a acceptar la preexistència de pescadors i autoritzar la seua agrupació en el Comú de Pescadors de la Ciutat de València.

A mitjan S.XVIII s'estableix població en El Palmar per habitants de poblacions veïnes com Catarroja, Silla o Ruzafa que van construir temps abans les primeres barraques per a guardar els útils de l'activitat pesquera en l'Albufera, guardar-se de temporals i crescudes de les aigües.

A partir del segle XVIII les barraques passen a ser la residència dels pescadors i les seues famílies. Però en 1883 El Palmar pateix un gran incendi on la meitat del poble queda calcinat. En la reconstrucció posterior és quan es comença a substituir la barraca per una edificació més contemporània. Actualment El Palmar conserva algunes de les tradicionals barraques, a més d'altres edificis relacionats amb la cultura de l'arròs, com la Trilladora del Tocaio.

Encara que el cultiu de l'arròs ja estava molt estés per l'entorn de l'Albufera, no va ser fins a finals del segle XIX quan els pescadors del Palmar van començar a cultivar-lo, perquè fins a aqueix moment l'activitat pesquera era més rendible.

Entre 1931 i 1933 es van construir tres ponts sobre les séquies que envoltaven El Palmar, amb el que aquest quedava connectat amb la carretera Natzaret-Oliva (CV-500).

Les novel·les "La Barraca" (1892) i "Cañas y barro" (1902) de Vicente Blasco Ibáñez estan inspirades en El Palmar, l'Albufera i les seues gents.

La gastronomia és un dels seus punts forts, amb plats típics per a degustar en els seus més de 30 restaurants durant tot l'any. La paella i el All i Pebre són els seus plats més reconeguts.

El Palmar és un reconegut destí gastronòmic que atrau a milers de visitants durant tot l'any.

Com arribar: Google maps 

Horari de visites y dates recomanades:

Obert tot el dia. Recomanable tot l'any.

6) TORRE MIRADOR DEL TANCAT DE MÍLIA &PORTET DE SOLLANA

Aquesta torre mirador se situa a la vora de l'Albufera. Des d'ella es pot gaudir d'unes vistes immillorables. 

Aquesta torre és la primera de lliure accés en aquest espai natural i permet una àmplia visió, de 360 graus, des de la qual es pot observar el paisatge i la fauna de l'aiguamoll artificial del Tancat de Milia, dels arrossars i de l'Albufera.

La visita a l'interior de l'aiguamoll artificial del Tancat de Milia es realitza exclusivament amb reserva prèvia.

Contacte: tancatdemilia@albufera.bio    www.albufera.bio

La construcció de la torre es tracta d'una iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient i va comptar amb el suport de l'Ajuntament de Sollana (València), Acuamed i Pavagua-Ambiental.

Per a la fabricació d'aquest equipament s'han utilitzat plàstics reciclats i palla d'arròs.

El seu accés es realitza caminant des del propi Portet de Sollana. No sobrepassar amb el cotxe la cadena existent, fins i tot si està baixada.

La torre es troba a 400 metres del Portet de Sollana, d'una gran bellesa paisatgística. Una sendera uneix aquests dos punts.

El Portet de Sollana és un dels punts d'entrada amb barca des de l'Albufera a Sollana.

Segons indica Juan Moleres, cronista oficial de Sollana en el seu llibre "Història de Sollana", "es té constància d'aquest port des de 1579, encara que es preveu que existira des d'abans. En alguns plans, de principi de segle, figura una séquia denominada "El Portet de Sollana" i un "Redolí de la Pesquera" del Palmar denominat, encara, "Redolí del Portet de Sollana".

El xicotet port ens convida a passejar gaudint de l'entorn i de les seues barques albuferencas, o a descansar en el berenador allí situat.

 

Com arribar: Google maps 

Horari de visites y dates recomanades:

Obert tot el dia. Recomanable tot l'any excepte època de caça ( Octubre - Principis de febrer).

7) MUNTANYETA DELS SANTS

La "Muntanyeta dels Sants", situada en la partida del Malvinaret (Sueca), és un lloc privilegiat enmig de la plana, des d'on contemplar la millor perspectiva dels arrossars en la seua canviant fisonomia.

Des d'aquest promontori d'origen calcari situat a 27 metres sobre el nivell de la mar, és fàcil imaginar el que va ser l'Albufera en la seua etapa primigènia, quan depassava els límits de l'actual parc natural de 21.120 hectàrees.

Coronant aquest relleu, es va construir en 1613 sobre una anterior d'època gòtica, l'ermita dels sants Abdó i Senén "Els Benissants (abreviatura de Beneïts Sants) de la pedra", patrons secundaris de la ciutat de Sueca i protectors del cultiu enfront de la calamarsa, donant lloc al canvi de nom del "Tossal de Na Molins" al ja exposat de Muntanyeta "dels Sants".

Del primitiu arxipèlag existent, tan sols es conserva aquesta "Muntanyeta" estant al seu torn marcada pels forats de les barrinades que en el seu moment es van utilitzar per a l'obtenció de pedra de pedrera. La resta van ser totalment arrasades per a aquest fi.

Destaca en el seu cim l'ermita dels sants Abdó i Senén "Els Benissants de la pedra".

Des del punt de vista paisatgístic, els canvis en el paisatge dels arrossars són graduals i molt interessants al llarg de l'any.

El final de l'hivern i inici de la primavera coincideix amb l'etapa més àrida de l'aiguamoll, tot sec, color marró i els tractors removent terra i preparant els arrossars perquè el mes de maig i amb la nova entrada de l'aigua comence la sembra de l'arròs.

A mesura que passa la primavera i ens endinsem en l'estiu l'arrossar creix i, quan el gra comença a madurar anem deixant el to verd per a donar pas als grocs i ocres que inunden tota la marjal, i que ja anuncien tant el final de l'estiu com l'inici de la tardor amb la collita del gra. Una vegada passada aquesta etapa, s'abandonen els restolls en el camp, s'incorporen a aquest o s'extrauen en alguns casos. Posteriorment arriba la segona inundació d'una part dels arrossars coneguda com "la perellonà", recordant l'aspecte d'una albufera més antiga, donant pas i lloc al recer de milers d'ocells aquàtics que venen de zones més fredes a passar l'hivern en aquesta zona humida.

En la Cova del Drac, es poden veure les estalactites i les estalagmites. En aquesta cova i en la del Ruc, la calcita és transparent o blanca i es torna rosada, daurada, groga, taronja, bresquilla, roja, quan altres compostos es peguen a ella durant la seua formació. Encara que no ho semble, moltes persones de la zona recorden quan entraven dins i observaven les galeries i l'aigua que corria en el seu interior.

En la Muntanyeta va existir una xicoteta escola, ara transformada en serveis públics.

Com arribar: Google maps 

Horaris de visites i dates recomanades:

Obert tot el dia.Recomanable tot l'any. Especial importància cobra la Muntanyeta el dia 29 de juliol, vespra de la festivitat dels "*Benissants de la Pedra", ja que és objecte d'una romeria des de Sueca.

8) LA RESERVA DEl ULLAL DE BALDOVÍ

Els ullals són surgències o brolladors d'aigua subterrània, generalment dolça, que solen formar xicotetes llacunes. En aquests enclavaments s'identifica un dels hàbitats prioritaris de la normativa europea: les torberes calcàries amb mansega (Cladius mariscus).

Són hàbitats prioritaris aquells hàbitats naturals que presenten un major interés per a la conservació de la biodiversitat dins del territori de la Unió Europea. Les torberes constitueixen un ambient característic de marjals poc alterades, i presenten un elevat nombre de plantes i animals, alguns molt escassos o en perill d'extinció.

Al Parc Natural de l'Albufera s'han inventariat prop de 40 ullals, que es localitzen aïlladament en l'arrossar o a manera de rosari pel perímetre oest del parc.

Els ullals constitueixen una part important del sistema hidrològic de l'aiguamoll, ja que representen afloraments superficials d'aigua, en general d'excel·lent qualitat.

Per això, continuen jugant un paper molt important com a zones de subministrament d'aigua sense càrrega contaminant i com a vertaderes reserves genètiques i de biodiversitat.

Gràcies a l'excel·lent qualitat de les seues aigües, en els ullals es presenten espècies endèmiques, exclusives del territori valencià o del Mediterrani ibèric.

La reserva de l'Ullal de Baldoví es troba molt pròxima a la Muntanyeta dels Sants.

Forma part de l'àrea de reserva dels Ullals de Na Molins al costat de l'Ullal dels Sants, amb una superfície en el seu conjunt de 5,6 hectàrees, i on estan representats diferents ambients naturals (canyissars, bovars i junqueres) a més de nombroses espècies de plantes i animals.

Els ullals (ulls) són surgències o brolladors d'aigua subterrània, generalment d'aigua dolça, els quals, en aflorar, solen formar per norma general xicotetes llacunes o cubetes d'aigua amb forma arredonida, d'ací el nom d'ullal.

Un observatori d'aus permet gaudir de l'avifauna present, respecta el silenci.


Abans de la seua restauració, duta a terme l'any 2006 (Life Ullals), l'Ullal de Baldoví presentava una superfície més reduïda, i en les seues ribes a penes creixia la vegetació típica d'aquests ambients palustres.

Aquest ullal és la major de les surgències del parc natural, la mateixa llacuna té una superfície de 0,45 hectàrees, amb una profunditat de fins a 3 metres i un cabal pròxim als 250 litres per segon.

La reserva està equipada amb una passarel·la de fusta, un observatori i un mirador, per a poder conéixer les espècies de fauna i flora més representatives, així com gaudir del paisatge que l'envolta.

Com arribar: Google maps 

Horaris de visites i dates recomanades:

Obert tot el dia. Recomanable tot l'any.

9) PORT DE CATARROJA

El port de Catarroja destaca pel seu interés gastronòmic, amb plats com l'allipebre d'anguiles, i els plats que es basen en l'arròs com a producte estrella.

El Port de Catarroja és una visita imprescindible al Parc Natural de l'Albufera.

A l'est de la població de Catarroja, i partint del seu polígon industrial, podem trobar el seu port, un dels punts d'entrada a l'Albufera. A través d'un canal que discorre pràcticament paral·lel al barranc de Xiva, podem arribar navegant a la llacuna.

El port originari, d'origen romà, iniciava al final de la zona de la Rambleta però va desaparéixer en el segle XVI, quan es van fer les reformes que es poden veure hui dia en el port actual. Les necessitats de la població de la zona van fer xicotet el port original.

A l'entrada del port hi ha un taller de calafats, on encara hui dia es construeixen i reparen les barques utilitzades en l'entorn. A més del seu encant paisatgístic, podreu degustar la gastronomia tradicional de la zona com el seu famós allipebre d'anguiles.

Com arribar: Google maps 

Horaris de visites i dates recomanades:

Obert tot el dia. Recomanable tot l'any.

10) PORT DE SILLA

Situat als afores de la població de Silla, en el límit de l'horta i els arrossars, és, sens dubte, el lloc més bonic de la població per la seua ubicació en ple Parc Natural de l'Albufera, per ser un referent paisatgístic singular, i per oferir al visitant un paratge relaxant on desconnectar.

A més de ser un referent paisatgístic, que et trasllada a un lloc per on sembla que no ha passat el temps, també té molta història al seu voltant.

Val la pena passejar i detindre's a observar les seues barques "albuferenques", el seu pont de fusta, una casa i el seu magatzem, les barraques de la Confraria Societat de Pescadors de Silla, construïdes en 1995, o l'imponent motor del Progrés del segle XIX (any 1894).

Actualment alberga el Club de Piragüisme de Silla, el Club Esportiu el Saladar, i a més ací exerceix la seua activitat l'Associació Vela Llatina de Silla, la qual pertany a la Federació de Vela Llatina. Aquestes entitats mantenen aquest lloc actiu i fonen esport i tradició.

Com arribar: Google maps 

Horaris de visites i dates recomanades:

Obert tot el dia. Recomanable tot l'any.

 

 

 

 

Recorda mantenir unes normes de comportament en la teua visita.