Geologia

Geologia

Muntanyeta dels Sants a Sueca

El paisatge del Parc Natural de l'Albufera s'estableix sobre una zona geològicament deprimida que s'ha vist enfonsada des del Miocè i emplenada posteriorment d'al·luvions Quaternaris.

L'escàs pendent de la plana litoral en la part més interna del Golf de València, ha possibilitat que es dipositen sediments de gra fi (argiles i llims), erosionats dels relleus interiors i transportats pels agents d'erosió fluvial.

 
La restinga o barra arenosa que separa l'Albufera del mar és un cordó litoral que recorre el Parc Natural de nord a sud i que va separar a l'antic golf marí del mar, formant així l'Albufera. 

El seu origen es troba en els sediments fluvials, els quals són fruit de l'erosió dels relleus interiors i que han arribat al mar transportats pels rius Turia (al nord) i Xúquer (al sud), veient-se afavorida també la seua formació per l'existència d'una plana al·luvial d'escàs pendent en la part més interna del Golf de València.
 
Aquests sediments van ser distribuïts pel corrent marí litoral predominant (el qual va aportar sediments de major grandària) en sentit nord-sud, a causa dels episodis de vent principalment de component nord-est o nord-oest.


En el sector meridional, els sediments del riu Xúquer quedaven atrapats pels estreps pròximes al mar, la Serra dels Raboses a Cullera. La barra va créixer des de tots dos extrems fins a unir-se i tancar completament el golf. Aquest procés va començar fa entre 6.000 i 4.500 anys aproximadament, constituint així una unitat geològica recent molt homogènia d'edat Holocena (10.000 anys fins a l'època actual).


La restinga té una amplària màxima d'un quilòmetre i una longitud aproximada de 30 Quilòmetres (Pinedo-Cullera). 
 
Únicament existeix connexió entre el llac i el mar a través d'uns canals coneguts amb el nom de golas.
 
L'Albufera constitueix, d'aquesta manera, una unitat geològica recent i molt homogènia, on els materials d'edat Holocena ocupen la major part de la seua extensió. Es poden distingir dues formacions d'aquesta època, els llims marrons i negres d'albuferes i maresmes, i les arenes i graves de platges i dunes.

 

Cal destacar els materials dolomítics calcaris del cretaci que afloren a límit sud, configurant la serra de les Rabosses i els promontoris del Cabeçol a Cullera i la Muntanyeta dels Sants de la Pedra a Sueca.

 

En el següent enllaç podràs conéixer més a fons els orígens d'aquest espai protegit:

Coneixent el Parc Natural de l'Albufera-Formació de l'Albufera, evolució, ambients, flora i fauna.