Rutes de la Reserva Natural - Descripció

Rutes de la Reserva Natural - Descripció

Duració: 1 hora 30 minuts

Distància: 1,4 Km. anada/tornada

Desnivell: 67 m.

Època recomanada: primavera i estiu (evitar els dies més calorosos).

La visita sempre és guiada. L'Illa Grossa és l'única illa de tot l'arxipèlag en què es pot desembarcar. Durant el trajecte podem gaudir de l'observació de nombroses aus, sargantanes i insectes. Segons l'època durant la qual les visitem i, sobretot en la de les pluges, podem descobrir-hi una gran diversitat de plantes en flor, i gaudir del groc llima de les flors de l'alfals arbori o de l'intens color rosa de les flors de la malva gran. A més a més, una de les experiències més captivadores és poder observar i olorar l'aromàtica catifa blanca creada per les flors del ravanell o caps blancs de Columbretes.

La ruta comença en la mateixa escala de Port Tofiño. És en aquest punt on els visitants es troben amb la persona que els guiarà durant la visita. Al llarg del camí i en les parades que es realitzen als miradors, ens parlarà sobre les illes, explicant-nos la formació geològica, la història humana, les construccions i les meravelles naturals tant animals com vegetals que poblen les illes, com ara la presència d'endemismes de fauna i flora, és a dir, espècies que tan sols habiten en aquestes illes o que tenen una distribució molt restringida.

El recorregut transcorre entre Port Tofiño i el far, recentment restaurat, on es troba el Centre de Visitants. Tot aquest recorregut passa per l'únic camí que hi ha a les illes i que era l'antic camí del far, actualment formigonat i d'una amplària aproximada d'un metre i mig.

Comencem el recorregut i en el primer tram el desnivell del camí és molt pronunciat (32%), fins arribar als 20 metres d'alçada que té l'illa en aquest punt. A la nostra dreta queda tota la badia de l'Illa Grossa i a la nostra esquerra s'alça una paret en què s'aprecien molt bé les formes que va deixar la lava en solidificar, posteriorment modelades per l'erosió provocada pel mar i el vent.

 

Parada 1. Mirador de les Escales

Es tracta d'un replanell des del qual es té una panoràmica de tot l'arxipèlag. Des d'ací es poden veure totes les illes que conformen Columbretes. Són multitud d'illots, reunits en quatre grups, cadascun dels quals du el nom de la major de les illes del grup: el Carallot, al sud (fumarola volcànica de 32 m d'alçada), la Foradada, un poc més propera al sud-oest (anomenada així pel gran arc natural que posseeix i pels nombrosos clavills i forats), la Ferrera, a l'oest (el seu nom es deu al color gris metàl·lic de les parets) i l'Illa Grossa, en la qual ens trobem, la forma de la qual li va donar també el nom de Ferradura.

Des d'aquest punt destaquen, a la llunyania, les construccions de la zona sud de l'Illa Grossa com són el Cementiri de l'Illa Grossa, recurs arquitectònic d'indubtable valor històric, en el qual hi ha aproximadament una dotzena de soterraments des de finals del s. XIX fins a l'actualitat; i la imatge de la Mare de Déu del Carme, estàtua de 1942 sobre pedestal d'uns 5 metres sobre el qual hi ha una creu realitzada per picapedrers de Borriol. Al seu peu hi ha un altar en el qual antigament s'oficiaven misses.

Continuem recorrent el camí entre salats (una de les plantes més abundants de Columbretes, el color verd pàl·lid de la qual predomina sobretot a l'estiu), caps blancs marítims de Columbretes i nombroses gramínies. Hi ha una zona amb predomini de malva mauritànica, a la vessant esquerra del camí.

 

Parada 2. Escala del Rossí

Uns pocs metres camí amunt, arribem a una bifurcació on comencen unes antigues escales que baixen a la mar cap a l'oest. Recentment han estat restaurades. Antigament eren utilitzades pels faroners per a desembarcar a l'illa els dies que hi havia temporal de llevant. És un bon lloc per a observar tant la fisonomia de la vegetació insular com les diferents espècies d'aus en vol.

Si visitem l'illa entre agost i octubre podem veure una de les espècies emblemàtiques que nidifica als penya-segats de Columbretes: el falcó de la reina. És en aquesta època quan pon els ous i cria els polls, coincidint amb l'època de pas de les aus migratòries, i aprofita aquest pas per obtenir aliment per a les cries.

Un poc més amunt podem trobar algun nucli de malva gran, una de les espècies amb major port de l'illa. Esparregueres espinoses, lleteroles i agulles s'afegeixen a la llista d'espècies que es troben en aquesta zona. Conforme avancem trobarem, a la vora del camí, molts exemplars de carlota marina.

Des d'aquesta zona del camí, s'observa al vessant que descendeix des de les Casernes fins a la badia una de les zones que tria la baldriga cendrosa per a reproduir-se. En aquesta zona, les baldrigues utilitzen en alguns casos els forats que foren excavats pels conills, mamífer domèstic ja extingit. Aquests amagatalls, anomenats caus, han estat utilitzats en algunes ocasions per una altra xicoteta au marina, l'escateret.

Immediatament a l'esquerra del camí s'observa un gran nucli de figueres de pala i un sol exemplar a la dreta. Totes són molt antigues, procedents de les que, en el segle passat, van plantar ací els faroners. Actualment romanen en l'illa pel seu valor històric però es troben controlades per a evitar que s'estenguen.

 

Parada 3. Mirador de les Casernes

Aquesta esplanada existeix des de la construcció de les antigues Casernes, en 1856. Van ser habitades durant tres anys pels obrers que van treballar en la construcció del far. Envoltats de cadenes i àncores recuperades del fons marí, podem observar una de les imatges més sorprenents de l'Illa Grossa, ja que estem en la zona amb més superfície horitzontal de l'illa i on es troben els exemplars de flora amb major port. Entre altres, destaca la presència de plantes com l'arç intricat i la paternostrera, dues espècies que, sent pròpies del SE àrid espanyol, troben a Columbretes una de les seues localitzacions més septentrionals.

En un abeurador que es troba al costat d'aquest mirador, enfront de les Casernes i, en general, durant tot el recorregut veurem nombroses sargantanes de Columbretes. Aquest endemisme exclusiu de les iIles Columbretes, l'animal terrestre amb major grandària de tot l'arxipèlag, abunda al voltant de les Casernes on podem observar-lo entre les plantes, sobre les roques, entrant o eixint d'algun clavill o fins i tot enfilant-se per les parets de la casa amunt o entrant i eixint per la porta, on potser també trobarem algun caragol de Columbretes, un altre dels endemismes.

 

Parada 4: Aljub

Es tracta d'un aljub amb coberta que fa volta excavat en la roca, construït cap a 1856. Té una capacitat de 45.000 litres i segueix utilitzant-se actualment. Recull l'aigua de pluja que cau pel vessant fins a la canal que discorre paral·lela al camí. Des d'aquest punt ix una senda que va a l'heliport.

Les gavines habiten l'illa durant tot l'any excepte en els mesos en què la flota d'arrossegament dels ports pesquers pròxims fan veda. Darrerament, aquests mesos són juliol i agost, mesos durant els quals les gavines que viuen a Columbretes han d'anar-se'n més lluny per procurar-se aliment i en queden pocs exemplars a l'illa. Hi ha dues espècies de gavines en aquestes illes: el gavinot mediterrani, que és el més abundant i arriba a haver-hi quasi 650 parelles reproductores i la gavina corsa, molt més escassa que l'anterior, amb unes 50 parelles en els últims anys, i considerada espècie en perill d'extinció al Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades.

Continuant el nostre camí, que torna a incrementar sensiblement el pendent. A mitat camí entre l'aljub i el far es troba la parada següent.

 

Parada 5. Cova del Tabac

Les restes de la desapareguda Cova del Tabac, dins del port de l'Illa Grossa, són testimoni dels temps de pirates i contrabandistes. A la cova, s'amagaven les partides de contraban, especialment tabac, durant els anys de l'estraperlo.

L'últim tram és també el més calorós del camí i puja fins el far. Deixem a la nostra esquerra el vèrtex geodèsic que ens indica el punt més alt de l'illa, 67 m sobre el nivell del mar, per a arribar a l'esplanada del far.

 

Parada 6. Far, esplanada sud

Des d'ací s'obtenen les millors vistes de tota la badia, de la reserva i dels diferents illots.

Les obres del far van començar en 1856 i va ser inaugurat el 30 de desembre de 1859. Fins a 1975, any en què es va automatitzar, va estar habitat pels faroners i les seues famílies. Aquest far va ser considerat per la majoria de faroners de tot l'Estat com el pitjor destí de tota la Península a causa de l'aïllament. Fins a 1916 no van començar els torns de descans que consistien en un mes lliure per cada tres mesos de permanència. Eixe mateix any s'amplia l'habitatge del far, afegint una segona planta, per a evitar que els faroners hagueren de viure a les Casernes que, en aquell moment, es trobaven en estat molt precari.

Després de l'última restauració, finalitzada en 2009, aquest far, de Primer Ordre, s'utilitza de forma coordinada per les Reserves Natural i Marina com a centre d'investigació en el qual es troben els laboratoris i serveix per a les estades dels investigadors. A més, disposa de les instal·lacions del Centre de Visitants.

Als seus voltants es troben alguns elements arquitectònics interessants com ara un forn de llenya que, si aguaitem per la tanca del sud d'aquest mirador i fem una ullada cap avall, podem observar. Aquest va ser descobert durant les recents tasques d'adequació del far i restaurat parcialment després del seu descobriment davall les runes. Probablement va ser construït al mateix temps que el far, cap a 1856.

Des del mirador del far entrem a l'edifici del far per accedir al Centre de Visitants, que ocupa pràcticament la meitat de la primera planta del far.

 

Parada 7. Far, esplanada nord

Davant del far, a l'extrem nord de l'illa, ens trobem amb un altre element arquitectònic interessant: l'aljub del far, construït cap a l'any 1856. Aquest aljub, que segueix utilitzant-se actualment, està format per dos vasos d'uns 60.000 litres cadascun.

Si aguaitem per la tanca del nord-oest d'aquest mirador, en eixir del far a l'esquerra, podem distingir a la llunyania, en els dies clars, la línia de costa: al sud-oest, el perfil de les muntanyes del Parc Natural de la Serra d'Espadà, més pròxim es troba el Parc Natural del Desert de les Palmes, darrere del qual es distingeix la bella silueta del Penyagolosa que, amb els seus 1.814 m, constitueix un dels punts més alts de la Comunitat Valenciana, i més al nord, el Parc Natural de la Serra d'Irta. De vegades, els dies més clars, s'arriben a veure la Serra del Montsià, a Tarragona, i el Parc Natural del Montgó cap al sud.

Segons l'època de l'any, especialment durant la primavera i la tardor, aquest és el millor lloc des d'on albirar els enormes rorquals comuns o els dofins llistats, comuns i mulars. També, sobre la superfície del mar es pot observar voltant ran d'aigua a una altra de les espècies d'aus que crien a les Columbretes, les corbes marines emplomallades.

La tornada la farem pel mateix camí que ens ha portat fins al far.