Notes divulgatives “Dia de l'Arbre”: els teixos i la Teixera d'Agres

Notes divulgatives "Dia de l'Arbre": els teixos i la Teixera d'Agres

El teix

El teix (Taxus baccata) és un arbre d'origen més centreeuropeu que boreal, i actualment es considera en regressió en tot a la seua àrea de distribució. És un dels arbres amb més extensa tradició simbòlica i màgica de tota Europa. El seu aspecte i les seues característiques han contribuït a seu misteri. El tronc és de fusta dura, molt densa —recordeu el seu lent creixement a canvi d'una extraordinària longevitat— i de color rogenc i per això ha sigut una fusta molt peculiar apreciada pels ebenistes, la copa molt fosca i globosa, però també molt compacta, amb fulles estretes inserides a parells; és una espècie dioica, és a dir, amb els peus independents amb sexes separats, uns mascles i altres femelles —els quals evidentment són els que poden produir els característics arils rojos que recobreixen la llavor—, encara que estudis recents demostren la possible existència d'exemplars amb variació de sexe en el temps o amb aparició de caràcters masculins i femenins en un mateix peu.

Però tal vegada allò que la carregat més de simbolisme o misteri, a més d'eixa extremada longevitat, és la seua toxicitat de totes les parts de l'arbre excepte d'aquella substància mucilaginosa, carnosa que recobreix la llavor. La taxina, i els seus derivats, és la toxina que es troba a tot l'arbre però especialment a la llavor, i d'això se'n deriven algunes llegendes compartides per celtes i romans, i també algunes creences populars potser infundades com aquella d'un metge del segle XVI que el teix podria arribar a matar a qualsevol persona que gosara dormir davall la seua ombra.

A les teixedes mediterrànies apareix dispers, aïllat o en xicotets grups, ací i allà, com a guardià de les altures arraconat a peus de penya-segats, a les obagues i en indrets sempre frescos i ombrívols envoltats d'inquietants boires més o menys persistents que per un instant deixen al descobert la presència captivadora d'aquests éssers silenciosos, memoriosos i testimonis de valor inavaluable de les més primitives relacions entre la nostra espècie i el seu entorn més immediat.

Les teixedes mediterrànies

Les poblacions mediterrànies de teixos, amb les característiques que ja han anat anunciant-se, són relictes eurosiberians, records d'una vegetació adaptada a un clima ancestral de la darrera glaciació, més semblant a la que puga haver ara a la regió central europea i que després, a l'actual període interglacial, ha quedat relegada als indrets més ombrívols i més inaccessibles de les nostres muntanyes, on les condicions ambientals poden reunir els requisits necessaris per a la seua pervivència.

En altre ordre de coses i en el context normatiu de la Unió Europea, cal dir que l'anomenada ‘directiva d'hàbitats' té com a objecte la conservació, la protecció i la millora de la qualitat del medi ambient, inclosa la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, i amb aquest marc s'estableix un llistat de tipus d'hàbitats d'interés comunitari i d'entre ells aquells que són prioritaris per a la conservació. Doncs bé, les singulars teixedes mediterrànies són un d'aquests hàbitats prioritaris.

La Teixera d'Agres

Amb aquest nom es coneix una enlairada raconada de l'Ombria de la serra de Mariola on hi perviu una menuda població de teixos. Aquest indret recollit és molt emblemàtic i a estat objecte d'estudi durant dècades per part de molts botànics europeus.

Aquest conjunt d'arbres és qui dóna nom al lloc on es troben enclavats: el barranc de la Teixera, capçalera del barranc de la font de l'Arriero. Aquest indret es perd a un dels sectors més enlairats de l'Ombria de Mariola —catalogada com a Muntanya d'Utilitat Pública al terme municipal d'Agres—, entre els 1000 i els més de 1250 metres d'altitud, en un vessant amb fort pendent d'aproximadament el 60% i entapissat per un actiu runar calcari. L'altitud, l'orientació i la situació exposada a mercè dels vents dominants humits de gregal, fa que aquest espadat racó capture totes les boires que es puguen formar, i sobrevisca bevent de les gens menyspreables criptoprecipitacions. L'excursionista més observador, durant la seua ascensió se n'adonarà que, de sobte quasi a la crestallera, a uns mil metres sobre el nivell de la mar, la vegetació canvia i en general es gira un ambient com més fresc i humit, més de bosc, amb arbustos caducifolis, espinosos i productors de fruits carnosos...

La Teixera ha patit dos incendis importants, un l'any 1975 i altre al 1982, i com a conseqüència hi sobreviuen actualment un poc més d'una vintena d'aquells grans arbres mil·lenaris —es té constància d'una població d'arbres grans doblement major als anys 70—, malgrat tot cal dir que s'ha observat als darrers anys, i amb l'ajuda de diferents projectes de conservació i la pròpia dinàmica natural derivada de les accions empreses, una regeneració important amb nous peus joves. Però cal recordar les característiques dendrològiques de teix, la seua ecologia, les característiques de l'hàbitat i el lent creixement de l'espècie, per comprendre millor les dificultats envers la reproducció i el desenvolupament de les relictes poblacions mediterrànies de teixos, les teixedes o teixeres.

La microreserva de flora de la Teixera d'Agres

Ja en el context normatiu autonòmic, es va crear fa algunes dècades la xarxa de microreserves de flora valenciana, com una nova eina de conservació d'hàbitats i d'espècies vegetals considerades com a rares, endèmiques o amenaçades. Les microreserves abasten superfícies reduïdes i pretenen contindre una representació dels hàbitats silvestres valencians i de les seues espècies clau més importants. La microreserva de la Teixera d'Agres va ser declarada per Ordre de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient.

Miquel Vives, 2014
Parc Natural de la Serra de Mariola

Documents d'interés:

Voluntariat verd Cicloplast - PN Serra de Mariola

Serra de Mariola

subscriu-te i consulta

Si cerques...

Notícies