Flora i vegetació

Flora i vegetació

 
Castanyer
 

 

La Serra d’Espadà compta amb una vegetació de gran biodiversitat, sempre dins del context mediterrani, formada principalment per suredes, pinedes, carrascars i formacions arbustives lligades a aquests ambients. Aquesta biodiversitat es troba estretament relacionada amb les condicions climàtiques, geològiques i edàfiques de la serra, així com la riquesa florística i l'acció humana sobre el medi, la qual cosa justifica l'existència de més de 1000 espècies de plantes vasculars, algunes d'elles endèmiques.

La sureda, una de les formacions més interessants per la seva originalitat dins la Comunitat Valenciana, representa la vegetació potencial dels sòls silicis. La surera (Quercus suber) posseeix la peculiaritat d'oferir una gran resistència al foc, la qual cosa li confereix un enorme valor ecològic. L'extracció de la seva escorça (suro) constitueix un important recurs econòmic per a les poblacions del parc. Al costat de la surera, o bé formant masses boscoses monoespecífiques, trobem el pinastre (Pinus halepensis), utilitzat en l'antiguitat per a l'extracció de resines. Es caracteritza per presentar acícules i pinyes de major grandària que les del pi blanc, al qual trobarem compartint sòls calcaris amb la carrasca (Quercus ilex).

També destacables per la seva abundància i funció ecosistèmica són els matollars, formats per diverses espècies de estepes, com la estepa blanca (Cistus albidus) o la esteperola (Cistus clusii); brucs, com el bruc boal (Erica arborea) o la petorreta (Erica multiflora); i espècies de rhamnus com l'aladern (Rhamnus alaternus) i l'arçot (Rhamnus lycioides). També molt característics són el ginebre (Juniperus oxycedrus), la savina comuna (Juniperus phoenicea), l'argelaga (Ulex parviflorus), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la coscolla (Quercus coccifera), l’astruc (Daphne gnidium), el marfull (Viburnum tinus), el bolqueret (Crataegus monogyna), el galzeran (Ruscus aculeatus), etc.

Altres arbres o arbustos d'interès però molt menys abundants són el roure valencià (Quercus faginea), el reboll (Quecus pyrenaica), el catanyer (Castanea sativa), el teix (Taxus baccata), el grèvol (Ilex aquifolium), l'auró negre (Acer monspessulanus), l'avellaner (Corylus avellana), el servera (Sorbus domestica), la cornicabra (Pistacia terebinthus) o l'arboç (Arbutus unedo).

Dins de l'estrat de port lianoide abunden l'heura (Hedera helix), la sarsa (Smilax aspera), la vidiella (Clematis flammula), diferents subespècies de rogeta (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa) i l’esparraguera (Asparragus acutifolius); mentre que aportant un perfum especial a aquestes muntanyes trobem diverses plantes aromàtiques com el romaní (Salvia rosmarinus), el timonet (Thymus vulgaris), el tomaní (Lavandula stoechas) i més rarament, la sajolida silvestre (Satureja montana).

No ens oblidem dels pasturatges i prats, d'elevat valor ecològic, que trobem especialment prop dels cursos d'aigua, així com les espècies pioneres de líquens, molses i falgueres que apareixen en les penyes i terrenys de naturalesa silícia, on l’equiset arvense (Equisetum arvense), la dauradeta (Ceterach officinarum), la falguera comuna (Pteridium aquilinum) o la falzia de bosc (Asplenium onopteris) són habituals. Aquests organismes creen un microclima, on la temperatura i la humitat són majors que l'ambiental. Apareixen en llocs d'ombria i són bons indicadors de la qualitat de l'aire.

Finalment, la serra alberga espècies de gran interès científic o biogeogràfic entre les quals destaquen la bracera (Centaurea paui), el clavellet de roca (Dianthus multiaffinis), l’ herba de llunetes (Biscutella calduchi) i unes altres com el pericó de sureda (Hipericum androsaemum) i la ginesta de sureda (Cytisus villosus).