Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori
Història i cultura - PN Serra Gelada
subscriu-te i consulta
Història
Els orígens històrics de la zona no són gens fàcils d'aclarir, doncs en molts casos els jaciments i restes d'aquestos enclaus es troben baix dels gratacels o urbanitzacions. El que si es segur, es que aquestos orígens són molt antics i que estan estretament relacionats amb la pesca. En el Tossal de la Cala s'han trobat ams i plomades del Neolític. S'estima que en el nostre litoral existeix presència humana des de fa 5.000 anys.
Van ser els Íbers la base per als futurs pobladors d'aquesta zona, sobre la que actuarien les influències fenicia, grega, cartaginesa i sobre tot romana.
Existeixen textos que asseguren que les principals localitats costaneres de la Marina Baixa foren fundades per pescadors de Marsella a començament del segle II a.c. Hi han jaciments arqueològics molt importants en el Tossal de la Cala de Benidorm i en l'Albir, on s'han trobat restes íbers de gran importància com l'estàtua del Lleó ibèric o l'estatuilla de Tanit Baquina (segle II a.c.), a més de prou armes i escuds. Estos emplaçaments foren utilitzats com a necròpolis, d'ahí la riquesa en peces, doncs era frecuent el deixar les restes del difunt en una càmera rodejat d'algunes de les seues pertinences. Sols en la necròpolis del Tossal de la Cala es podrien haver reunit més de 500 còsos incinerats amb els corresponents objectes personals.
Des del segle III a.c. fins al V d.c. es va produir la conquesta i presència romana en al nostra zona. L'economia, més particularment l'agricultura, va experimentar un notable auge, que es va perdre amb la invasió del Visigots en el segle IV d.c i novament es va tornar a recuperar amb l'arribada dels musulmans, a partir de l'any 711, que deixaria la seua influència en la comarca durant 8 segles.
A parir de l'any 1245, quan el rei Jaume I va reconquerir la zona als àrabs, començà una època caracteritzada per les dificultats que troben els pobladors de la zona, com poden ser els continus saquejos de la costa per part de la pirateria berberisca. A més a més, l'abandonament de quasi tots els sistemes de regadiu àrabs i la falta d'aigua fan que l'agricultura passe a ser de secà, amb la qual cosa es torna a la dependència de la pesca per a subsistir.
En el segle XIII, després de la reconquesta dels territoris musulmans pel rei Jaume I, es produeixen, entre altres factors, importants avanços en el món de la navegació. L'aparició de nous útils com la brúixola, van millorar notablement les activitats comercials entre distints punts del litoral mediterrani. Açò va derivar en un aument de la riquesa de les poblacions litorals, que ja no depenen exclusivament de la pesca per a subsistir. Tot aquest procés de bonança econòmica va derivar en l'aparició de nombrosos saquejadors que atacaven les poblacions del litoral, que va fer que anaren creant-se fortificacions i torres de vigia per tal de protegir-se d'aquestos atacs. Entre els segles XV I XVII es construïren una sèrie de torres de vigia que alertaven a la població abans de l'arribada dels pirates, amb temps suficient per a que pogueren refugiar-se en les fortificacions o en zones més interiors. En el Parc es troben la torre de Seguró, en la Punta del Cavall i la torre Bombarda semiderruida en la punta de l'Albir; així mateix podem observar la torre de l'Aguiló en el Tossal de la Cala de La Vila i la torre de vigia del Xarco també a La Vila.
Existeixen textos que confirmen a l'Illa de Benidorm com el lloc escollit pels pirates com a base d'operacions, des d'on llançaven els seus atacs contra els pobles costaners pròxims, amagant-se en ella a la nit. El rei Felip II va promoure la construcció d'aquestes torres per tal de protegir al litoral alacantí d'aquestos corsaris.