Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori
Llocs d'interés - PN Serra d'Irta
subscriu-te i consulta
Si cerques...
Llocs d'Interès
Interès històric
CASTELL DE XIVERT
Situat a la part sud-oest del Parc Natural, és d'origen musulmà i data de finals del s.XII. Posteriorment passa a mans dels cristians al segle XIII i va ser definitivament abandonat el 1609 quan els moriscos van ser expulsats.
L'espai total construit es pot dividir en tres zones. El recinte que ocupa la part més alta del castell és l'alcassaba, que era la seu político-militar. Seguidament se sitúa el albacar, espai amurallat, que era on es refugiava la població i el ramat en temps d'enfrontaments. I per últim, a la vessant de la montanya va ser on va crèixer l'aljama o poblat, també amurallat.
CASTELL DE POLPIS
Es troba situat a la cara oest del Parc Natural de la Serra d'Irta. Va ser construit pels àrabs i més tard, sobre el 1277, va ser definitivament cedit als Templaris.
Actualment resta en peu una única torre, la torre de l'Homenantge, i el recinte amurallat.
ERMITA DE SANTA LLÚCIA I SANT BENET
Està situada a 312 metres sobre el nivell del mar sobre la montanya de Sant Benet, dins del terme municipal d'Alcalà de Xivert. Data de finals del sigle XVII i és d'estil barroc valencià.
L'ermita té adossat un edifici que era un antic hostal amb habitacions per a peregrins i estables per a les montures, així com dos pous que es troben situats a la plaça.
Per la festivitat de Santa Llúcia, el 13 de desembre, la gent puja a l'ermita en romeria i se celebra una misa i procesó.
ERMITA DE SANT ANTONI
Aquesta ermita es troba situada sobre una cova natural de culte precristià. L'edifici, d'arquitectura popular, va ser construit en el segle XV i ha sofert diverses modificacions al llarg dels últims cinc segles.
L'ermita és d'estil barroc valencià i adosat a ella existeix un antic hostal, uns estables i una plaça fortificada amb un pou.
La romeria fins l'ermita es realitza el següent diumenge al diumenge de Pasqua i se celebra una misa.
TORRE EBRÍ
Es troba situada a 496 metres sobre el nivell del mar i cumplia les funcions de vigilància front al desembarcament i atac per la costa dels enemics berveriscos i turcs. Des d'ella es divisa al sud el Cap d'Oropesa i al nord la població de Peníscola. Cap a l'interior podem observar el Castell de Xivert i la vall de l'Estopet.
És una torre de forma circular, la planta baixa està habilitada per als cavalls i la superior com a vivenda per als vigilants. L'accés a la torre sempre es realitzava per una porta en alt protegida per un matacàn.
TORRE BADUM
És una torre de vigia pertanyent, com l'anterior, a la xarxa de torres de vigilància costaneres. Es troba situada sobre el segon penya-segat més alt de la Comunitat Valenciana.
És de planta circular, massissa fins als 6 metres d'alçada, i en la planta superior es troba una habitació on vivien els vigilants.
Interès cultural
CONSTRUCCIONS RURALS
Les diferents activitats que s'han realitzat al llarg del temps al Parc Natural de la Serra d'Irta, com l'agricultura, la ramaderia, etc., han deixat la seva petjada a diferents llocs de la serra. Els abancalaments presents a les vessants de les muntanyes, les casetes de camp i els diferents tipus de casetes de pedra en sec en són una bona mostra.
FONT DE LA PARRA
Es troba situada al barranc que rep el mateix nom, nom que prové de la parra existent en aquesta font. Aquest barranc és el límit entre els termes municipals d'Alcalà de Xivert i Peníscola.
FONT D´EN CANES
També es troba situada al barranc que rep el mateix nom. És un pou amb la construcció necessària per poder traure l'aigua i en un dels seus costats existeix un abeurador.
POU DEL MORO
Aquest pou rep el nom al igual que el barranc sobre el que es troba, perquè segons diuen allí es va refugir una familia de moriscos en els temps que sofrien persecució i expulsió per part dels cristians.
Interès natural
OMEDA DEL MAS DEL SENYOR
Aquest lloc s'ha habilitat com àrea recreativa i es troba situat en la confluència del barranc de Malentrada i el barranc de la Carrera. Allò més característic és la vegetació que alberga, com són els oms i pollancres, que són espècies més pròpies d'una ribera fluvial i que aquí es desenvolupen per la presència constant d'aigua.
La masia que es troba en la part alta de la omeda rep aquest nom perquè era propietat de en Jaume I desprès de la reconquesta de Peníscola al 1233.