Visualització de contingut web

Descripció

 

 

Ruta verda: Barranc d'Ajuez (Chóvar)

Distància: 10,4 km.      Desnivell acumulat: 480 m.
Dificultat: Mitjana         Temps estimat: 3 h 30 min
Tipus: Circular.              Inicio: Chóvar.

 

Chóvar és un municipi d'origen àrab, d'uns 400 habitants, ubicat a 410 m d'altitud. Pertany a la comarca de l'Alt Palància i té al terme amb nombroses fonts i racons de gran bellesa.

 En aquesta ruta, que discorre pels barrancs d'Ajuez i del Carbón, podrem gaudir d'un ben conservat bosc de sureres, impressionants tallats rocosos, amb un intens color rogenc que contrasta amb la verdor de la frondosa vegetació, entre la qual ressalten les falagueres de gran port, i magnífiques panoràmiques; tot això fa d'aquest un dels paisatges més bells de la serra d'Espadà.
 
Parada 1. Embassament d'Ajuez
El nom d'Ajuez prové d'un vocable àrab el significat del qual és 'terres comunals dedicades al pasturatge'. El muret que trobem davant de l'embassament, ha evitat que aquest es cobrisca dels sediments arrossegats per les pluges torrencials. Es considera una de les escasses zones humides del parc natural perquè les seues aigües, recollides del barranc del mateix nom, són de gran valor per a la fauna.
 
Parada 2. Font Fresca
En aquest paratge tan fresc i humit, les falagueres creixen tant que arriben a ocultar la font. El terme del qual prové el nom de 'fresca'  en origen significava 'alegre', 'jovial', per la forma de brollar aquesta font i pel mateix so.
 
La font Fresca és un dels enclavaments més apreciats pels habitants de Xóvar i per aquells que la visiten. Les aigües que ací brollen són aigües de roig, és a dir, aigües sense calç, molt apreciades pels que tenen malalties de renyó.

Parada 3. Mines de cinabri
Continuem el nostre camí travessant un gran penyalar per a posteriorment arribar a les mines de mercuri, aquest complex miner conegut com mines de l'Hembrar, deu el seu nom a l'abundància de ginebres, ja que originàriament es va denominar el Enebral. En la zona es troben diverses mines abandonades, per a l'extracció del cinabri, del qual s'obté el mercuri. En l'actualitat la majoria estan tancades, atesa l'alta perillositat que tenen.
 
La mina anomenada El Socavón  va ser l'última explotada a Xóvar (1966) i encara podem observar les restes de les vagonetes, els rails,i alguna construcció annexa.

En aquest punt arribem a una pista forestal. Enfront de nosaltres veurem una surera de considerable port als peus de la qual s'oculten les restes d'una antiga trinxera. Continuem a la dreta, observarem un pic amb antenes, és el puntal de l'Aljub, de 948 m, que serveix de pic de vigilància contra els incendis.
 
Parada 4. Opció curta

Arribem a un punt on el recorregut ens ofereix due possibilitats. El desviament a l'esquerra ens condueix a la Nevera de Castro. L'opció de la dreta permet retallar el recorregut en aproximadament 45 minuts (8,4 km i 370 m de desnivell). Però val la pena gaudir de les panoràmiques, sobretot cap al Castell de Castro.

Parada 5. Nevera
Les neveres o pous de neu són construccions que, en la majoria, daten del segle XVIII. S'hi s'emmagatzemava i premsava la neu arreplegada durant l'hivern per a vendre-la a les zones costeres durant l'estiu, ja que posseïa múltiples usos tant medicinals com per al transport d'aliments i, fins i tot, per al gaudi que va permetre l'origen de refrescs i gelats.
 

Una vegada s'uneixen de nou les dues opcions, l'itinerari continua travessant el complex miner i permetent-nos observar, des de dalt, les magnífiques vistes dels tallats que dibuixen el Barranc d'Ajuez, fins a tornar, de nou, a l'embassament del mateix nom.

Descarrega el fullet de la ruta