Ruta verda: Barranc d'Ajuez

Ruta verda: Barranc d'Ajuez

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Embassament d'Ajuez

Barranc d'Ajuez

El Socavón

La Nevera

 


Descarrega la fitxa de la ruta

Ruta verda: Barranc d'Ajuez 

Distància: 10,4 km.      Desnivell acumulat: 480 m.
Dificultat: Mitjana       Temps estimat: 3 h 30 min
Tipus: Circular.             Inicio: Chóvar.

La ruta s'inicia en l'aparcament a prop de la piscina municipal de Chóvar. Els primers passos els farem per alguns dels carrers de la localitat d'origen àrab. Eixirem a un camí i en pocs minuts, arribem a l'embassament d'Ajuez.

Parada 1. Embassament d'Ajuez 
 
El nom d'Ajuez prové d'un vocable àrab el significat del qual és 'terres comunals dedicades al pasturatge'. L'embassament va ser construït pers musulmans al segle XII, encara que compta amb ampliacions posteriors. Es considera una de les escasses zones humides del parc natural perquè les seues aigües, recollides del barranc del mateix nom, són de gran valor per a la fauna.
 
Continuem pel camí, que es transformarà en senda i ens endinsa en el bosc de sureres, cap a les muntanyes.
 
Parada 2. Fuente Fresca
 
En aquest paratge tan fresc i humit, les falagueres creixen tant que arriben a ocultar la font. El terme del qual prové el nom de 'fresca' en origen significava 'alegre', 'jovial', per la forma de brollar aquesta font i pel mateix so. És un dels enclavaments més apreciats pels habitants de Chóvar i per aquells que la visiten. Les aigües que ací brollen són aigües de roig, és a dir, aigües sense calç, molt apreciades pels que tenen malalties de renyó.
 
A partir d'aquest punt, la senda va ascendint, una xicoteta desviació ens ofereix la possibilitat d'observar una galeria minera.

Parada 3. Mines de cinabri "El Socavón"
 
La mina anomenada El Socavón va ser l'última explotada a Chóvar (1966) i encara podem observar les restes de les vagonetes, els rails,i alguna construcció annexa. Aquest complex miner conegut com mines de l'Hembrar, deu el seu nom a l'abundància de ginebres, ja que originàriament es va denominar El Enebral. En la zona es troben diverses mines abandonades, per a l'extracció del cinabri, del qual s'obté el mercuri. En l'actualitat la majoria estan tancades, atesa l'alta perillositat que tenen.
 
Tornant a la senda anterior, un continu ascens que ens permet contemplar bones panoràmiques. Arribem a una pista forestal, continuant cap a la dreta.
 
Parada 4. Opció curta
 

Arribem a un punt on el recorregut en s ofereix dos possibilitat. El desviament a i'esquerra en condueix a la nevera de Castro. L'opció de la dreta permet retallar el recorregut en aproximadament 45 minuts (8,4 km i 370 m de desnivell). Peró val la pena gaudir de les panoràmiques des de la nevera, sobretot cap al castell de Castro. Continuem cap a la nevera per la pista i arribem a una senda de gran pendent per la qual pugem.

Parada 5. Nevera

Les neveres o pous de neu són construccions que, en la majoria, daten del segle XVIII. S'hi s'emmagatzemava i premsava la neu arreplegada durant l'hivern per a vendre-la a les zones costeres durant l'estiu, ja que posseïa múltiples usos tant medicinals com per al transport d'aliments i, fins i tot, per al gaudi que va permetre l'origen de refrescs i gelats.
 

Continuant la senda, arribem a una pista forestal que seguim cap a la dreta. Una vegada s'uneixen de nou les dues opcions, l'itinerari continua travessant el complex miner i permetent-nos observar, des de dalt, les magnífiques vistes dels tallats que dibuixen el barranc d'Ajuez, fins a tornar, de nou, a l'embassament del mateix nom. Continuem el nostre camí cap a la població.