Història - PN Serra d'Espadà

En l'Edat del Bronze degueren existir nombrosos poblats disseminats per tota la serra que han deixat jaciments en algunes poblacions com Chovar, Artana o l'Alcúdia de Veo.

L'etapa Ibèrica de la Serra de Espadán és també fructífera quant als jaciments arqueològics, com els d’Algimia d’Almoinacid, Almedíxer o Chovar.

Durant l'època romana, algunes poblacions com Oleastrum (Eslida) van aconseguir certa importància, conservant-se algunes restes de ceràmica, vestigis d'una calçada, inscripcions sobre roca o aqüeductes com l’ “Arquet” d'Alfondeguilla.

L'època àrab és la de major esplendor per a la Serra d’Espadà. Els topònims de la zona mostren de manera palesa el seu origen àrab (Aín, Suera, Almonesir,…) o preislàmic (Artana, Eslida, Tales, Xinquer,…). Durant aquesta època s'edifiquen castells en gairebé totes les poblacions. Avui dia es conserven les restes de més de 20 castells i torrasses com els de Almonecir, Azuebar, Aín o l'Alcúdia de Veo. La ramaderia i l'agricultura aconsegueixen un gran auge gràcies als avançats sistemes de reg que incloïen séquies, basses, sínies, preses i aqüeductes (dels quals també tenim restes en l'actualitat) i a la creació dels bancals. De fet, la Serra d’Espadà va constituir un important centre econòmic, comercial i cultural comptant amb una prestigiosa escola alcorànica la seu de la qual va estar a Eslida i posteriorment a Alfondeguilla.

Quan Jaume I inicia la seva conquesta, estableix una sèrie de pactes amb les poblacions de la Serra encaminats cap al seu sotmetiment, amb això els pobladors d’Espadà mantenen la seva cultura i els seus costums socials a costa de grans pressions econòmiques i d'un gran aïllament.

En el segle XVI la pressió sobre els pobladors musulmans va augmentar, amb les conversions forçoses sobre la població morisca decretada en la revolta de les Germanies (1519-1522). Només uns anys després, en 1526 es produeix l'aixecament dels moriscos de la Serra d’Espadà, que van oferir una feroç resistència a les tropes reials i només van ser vençudes després de cruentes batalles, que van tenir lloc en la rodalia de la població d'Aín i de l'actual despoblat de Benialí. Després de la revolta i el posterior decret de desarmament, van fomentar un incessant degoteig cap al nord d'Àfrica com les revoltes entre els qui defensaven i impulsaven la seva cultura i la seva religió fins que l'11 de setembre de 1609 van ser expulsats definitivament amb el que la Serra entra en una etapa de forta depressió econòmica i poblacional. L'abandó dels seus pobladors suposa un drama econòmic i social, perquè tota la cultura atresorada per aquests pobladors durant generacions desapareix i totes les terres quedaran abandonades i sense conrear.

A partir d'aquesta data els senyors feudals escometen un lent i difícil procés de repoblació amb cristians de zones pròximes, amb aragonesos i fins i tot navarresos. La tasca no va ser fàcil perquè calia atreure a nous habitants a zones que no eren especialment riques des del punt de vista agrícola. Aquest procés de repoblació va ser molt lent i es va trigar a recuperar els nivells de població previs a l'expulsió un segle i mig.

En el segle XVIII pot observar-se un ressorgir dels pobles d’Espadà, es planten sureres, oliveres i vinyes, es canalitza l'aigua per al seu millor aprofitament, es desenvolupen el comerç de la neu i la mineria, augmenta la ramaderia local i la transhumància.

En el segle XIX, gràcies a l'escarpat relleu d’Espadà, la Serra es converteix en refugi de bandolers i base estratègica per a carlistes que s'aprofiten de places com el castell d'Artana o el de Tales.

Durant la guerra civil, la Serra d’Espadà és escenari de fronts estables i de gran resistència. Els dos bàndols van aprofitar els cims agrestos i punts de pas estratègics com el castell de Castro d'Alfondeguilla. Encara avui poden trobar-se nombroses trinxeres i nius de metralladores.

En la postguerra, l'activitat industrial es redueix i els recursos econòmics escassegen. Per a poder subsistir, es fan necessaris el carboneig i la recollida de “mala herba” per a fer funcionar els incipients forns de les fàbriques rajoleres.

El despoblament d’Espadà és evident durant tot el segle XX. Al principi, per la guerra i els seus efectes i, posteriorment, per l'atractiu econòmic de les zones circumdants. Aquests canvis que, en principi, van poder facilitar la recuperació dels boscos, van afavorir també els grans incendis que van assolar la Serra durant l'últim terç de segle.