Descripció - PN Serra Calderona

Dificultat: senzilla
Longitud de l'itinerari: 5 quilòmetres.
Temps estimat: 3 h.
No apta per a realitzar amb bicicleta.

Com accedir al punt d'inici de ruta

Des de Nàquera en direcció a la població de Serra, trobem un desviament a l'esquerra que ens porta a Portaceli i a l'àrea recreativa del Pla de Lluc. L'inici de la ruta està en el mateix encreuament dels carreteres que van a la dreta a la Cartoixa i a l'esquerra a la carretera de Bétera - Olocau.

Des de Bétera, eixint de la població en direcció a Nàquera - Serra, ens desviem a l'esquerra per la carretera que és dirigeix a la població d'Olocau i a la segona rotonda agafem el desviament a la dreta en direcció a la base militar /Portaceli. Arribem a l'àrea recreativa del Pla de Lluc, allí en l'encreuament amb la carretera de Nàquera és troba el senyal d'inici de ruta.

Ens trobem en la porta d'entrada a la Serra Calderona per els muntanyes de Portaceli. Un zona amb un entorn natural de gran valor ecològic i un lloc destinat a l'esplai i a l'oci que tots hem de respectar i cuidar.

Parada 1: Pla de Lluch

La vegetació dominant la componen pins esguitats de taques de muntanya baixa mediterrània. Si ens parem a observar veurem que alguns exemplars poden arribar a tenir més d'un segle de vida.
És d'assenyalar la zona que en l'àrea recreativa hi ha una absència de vegetació arbustiva a causa de la compactació del sòl, pel continu pas de vehicles i visitants.

Els pins són Pinus halepensis (conegut també com a pi blanc). L'estrat més baix de vegetació està compost per espècies de plantes com el va estafar, el romaní, l'albaida, la rude, ... Apareixen també alguns exemplars de murtes, llentiscles, cocolls i de ginebres de major port que els anteriors.
No està malament recordar que aquests llocs destinats a l'oci dels ciutadans i ciutadanes són gaudits per tots de manera que hem de saber cuidar-els i ajudar a la seua conservació.


Parada 2: Mirador de la Predrera (o Broseta)

 

Des del mirador la nostra vista és passeja per tota la vall de Lullen amb una majestuosa vista de la Cartoixa de Porta Coeli (Porta del Cel) situada al peu del massís de Rebalsadores.

La Cartoixa és va fundar en 1272, pel Bisbe d'Albalat, confessor de Jaume I, sota els normes de l'Ordre de Sant Bruno. En el segle XV, durant una dels èpoques d'esplendor econòmica de la Cartoixa, és construeix l'aqüeducte amb onze arcs apuntats. Va ser en aquesta època quan Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicente Ferrer, va ser nomenat prior de Porta Coeli (1400) i durant la seua estada en la cartoixa va traduir la Bíblia al valencià.

En 1835, durant la Desamortització de Mendizabal, la cartoixa va ser exclaustrada i venuda. Va passar a mans privades i va tenir diferents usos: hostatgeria, hospital, presó... En 1931, la cartoixa va passar als mans de la Diputació que la cedeix als cartoixans de nou en 1942.

Si dones de la nostra posició enfront de la cartoixa mirem cap a la dreta, observem una pedrera de pedra calcària del juràsic mitjà i explotada dones de 1400 aproximadament. Aquesta pedrera també va ser propietat dels cartoixans i el material que d'allí és va extraure és va emprar per a la construcció de l'Església de la Cartoixa.

Malgrat tenir espècies molt adaptades al foc, una dels pitjors agressions que pot patir la muntanya mediterrània, és la dels incendis forestals. Enfront de nosaltres veiem els conseqüències d'un terrible incendi ocorregut en els últims dies d'agost de 1992 i el seu efecte més devastador està en la desprotecció del sòl i per tant en la progressió dels fenòmens erosius. Aquesta és la raó per la qual entre tots, hem de lluitar per a previndre els incendis forestals.


Parada 3: Usos agrícoles

 

Llaura ens endinsem en una zona que de ben destral va ser aprofitada durant molt temps pels habitants dels voltants. Els terres que envolten a la cartoixa de Portaceli han sigut aprofitades per al cultiu de manera intensa al llarg dels segles.

Els nostres avantpassats van usar amb cura sostenible tot el que oferia la naturalesa, modelant el paisatge que llaura veiem i aprofitant l'espai forestal i agrícola com fonts de recursos fonamentals. Dones de l'espart fins als cereals eren vitals per a l'economia local.

Els principals terres aptes per al cultiu ja van ser molt treballades pels musulmans que van habitar en la vall de Lullén. Podem imaginar com aquest territori estava dominat per cultius de secà, tant d'arbres com de cereals: el paisatge estava format per un mosaic típicament agrícola amb oliveres, vinyes, blat, figueres, garroferes i ametlers.

Els muntanyes i pinedes propietat de la Cartoixa, al llarg de la història, han sigut arrendats per a l'explotació dels diferents recursos forestals tals com: espart (Stipa tenacissima) i margalló (Chamaerops humilis), podes i tals de pins per a assot i carbó, explotació de llenyes baixes que s'usaven per a forns de terrisseria i tejares de l'horta, herbes aromàtiques i medicinals, així com els pròpies algepsars de la cartoixa.

El vaig veure de Portaceli que és produïa en la Masia de la Torre era molt benvolgut. A manera d'exemple, el botànic valencià Cavanilles ja va fer referència en el segle XVIII , en la seua estada per la cartoixa, als vins i licors del lloc.

Els produccions de seda o de mel, entre unixes altres, van ser també aprofitaments que van tenir la seua importància, de fet en el S. XVII s'estima que ja existien 1000 colmenes de cera i mel en aquesta zona.

Parada 4: Incendis forestals

 

Els incendis forestals representen un dels majors problemes ambientals dels ecosistemes mediterranis i els efectes del canvi climàtic previstos per als pròximes dècades agreujaran més aquesta situació.

El Parc Natural de la Serra Calderona ha sigut l'escenari de repetits incendis forestals en els últimes dècades afectant a extenses i valuoses àrees naturals i posant en perill la supervivència de gran part del nostre patrimoni natural i cultural.

Estem enfront d'una zona que és va cremar a meitat dels anys 80. La vegetació present ha hagut d'adaptar-s'a els extremes condicions imposades per la destrucció d'un hàbitat. Espècies autòctones com els xares i els aliagues són capaços de rebrotar a través dels seues llavors, igual que el pi blanc. En canvi el ginebre, llentiscle o arboç i la carrasca, entre altres espècies, rebroten de cep. Aquests mecanismes d'adaptació són essencials en els nostres boscos, sense ells no seriosa possible tenir una cobertura vegetal i els processos d'erosió serien molt greus.

L'ús del foc en terrenys forestals està limitat a determinats usos agrícoles i recreatius respectant la legislació vigent. Hem d'extremar els precaucions evitant situacions de perill.

Per a tornar al lloc d'inici de l'itinerari continuarem pel camí seguint els senyals tenint en compte que hi ha un lloc en el qual hem de creuar el barranc de Portaceli que tenim a la nostra esquerra i continuar pel camí sempre seguint els indicacions.