Història - PN Penyagolosa

L’origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però sembla que procedeix de l’evolució del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscós), segons diuen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l’Orde del Temple el 1213.
Hi ha multitud de vestigis dels pobles que van habitar i van passar pel Penyagolosa; així a la contornada del parc es localitzen assentaments ibers, restes de calçades romanes, etc.

Menció a banda constitueix l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Va ser un antic convent de cenobites
i està integrat per un conjunt arquitectònic d’estil neoclàssic del segle XVII, construït sobre unes ruïnes anteriors. Tots els anys se celebren esdeveniments amb el santuari com a centre, el més conegut dels quals és l’antiga romeria dels Pelegrins de les Useres. Altres pelegrinatges dels pobles que envolten el massís són els de Vistabella, Culla, Xodos i Puertomingalvo.

No menys important és el patrimoni construït vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades (pallers, eres, corrals, etc.) el conjunt dels quals posseeix un gran valor històric i cultural. Construccions de pedra seca com murs i casetes formen part del paisatge habitual d’aquest espai natural i els seus voltants.