Ruta groga: la Cova de l'Aigua i el Racó del Bou - Descripció

Ruta groga: la Cova de l'Aigua i el Racó del Bou - Descripció

Distància:5.5 km

Duració estimada: 3 h 30 min

Dificultat: mitjana

No apta per a realitzar amb bicicleta.

S'inicia la ruta en l'ermita que es va construir en els anys 80, junt amb la caseta del Pare Pere (s. XVII), curiós refugi on el cèlebre personatge de Dénia es retirava a resar, i on podem contemplar la història d'este franciscà, representada en ceràmica valenciana. A pocs metres d'esta, on comença el Camí de la Colònia, hi ha una cadena que impedix l'accés al parc de vehicles motoritzats, i des d'ací començarem la tranquil·la ascensió per esta còmoda pista.

El camí serpenteja travessant la hui abandonada colònia agrícola del Montgó, que en el primer terç del segle XX es va destinar a la producció de raïm de moscatell. La zona ha sigut afectada per diversos incendis, les empremtes dels quals s'aprecien al llarg de tota la ruta, encara que també observem l'encabotament de la naturalesa per recuperar-se enfront d'estes agressions: llentiscles (Pistacia lentiscus) ,coscolls (Quercus coccifera), estepes (Cistus sp.), sarses (Smilax aspera), espígol dentat (Lavandula dentata), orquídies de diversos gèneres, etc. , totes elles espècies típiques del matoll mediterrani, s'afanyen per recuperar la coberta vegetal de la zona.

Arribem a una bifurcació d'esta pista i prenem el camí de l'esquerra, cap a l'est. Aproximadament a 200 m, part una estreta senda a la dreta que ascendix fins al peu dels murs d'esta cara nord del Montgó. En esta zona, d'ambient prou humit i fresc, excepte en els mesos estivals, és freqüent la presència de falagueres com el polipodi (Polipodium cambricum), o plantes com el rusc (Ruscus aculeatus), i moltes altres típiques de les zones humides de les muntanyes mediterrànies; destaca la vegetació rupícola de caràcter endèmic com la "herba santa" (Carduncellus dianius), el "desferracavalls" (Hippocrepis valentina) o l'escabiosa de roca (Pseudoscabiosa saxatilis), entre altres. No hem d'oblidar que ens trobem en una microrreserva de flora i que moltes d'estes plantes que ens rodegen estan estrictament protegides.

A mesura que pugem, el paisatge es fa més impressionant, i podem comprendre amb la vista, tot el golf de València, les muntanyes de la Safor, Cullera, el Mar Mediterrani i, en dies clars, l'Illa d'Eivissa, a l'est en l'horitzó.

Una vegada aconseguida la base dels murs, per a arribar a la Cova de l'Aigua hem de prendre la bifurcació de la senda que va cap a l'est, i arribem a unes empinades escales que ens conduiran a la cova. Abans d'entrar en esta, trobem una inscripció romana incisa en la roca, datada en el 238 a. C, i que està protegida per una reixa metàl·lica. Un poc més amunt, seguint les escales, s'entra en la cova, que arreplega en el seu interior l'aigua de pluja filtrada per la roca calcària que forma el Montgó; l'aigua és retinguda per un estrat d'argiles margoses impermeables. En temps passats esta cova es va condicionar per a fer-la servir com a depòsit d'aigua, que després s'aprofitava canalitzant-la per al consum humà i, a més a més, per a regar xicotetes hortes als peus del Montgó.

Tornant sobre els nostres passos, i seguint sempre les bifurcacions de la senda en direcció oest, recorrerem la part més frondosa de l'ombria del Montgó, i podrem veure algunes de les espècies més escasses del parc com a fleixos de flor (Fraxinus ornus), llorers bords (Viburnum tinus) o nogueroles (Pistacia terebinthus). A poc a poc anirem descendint fins al Racó del Bou o de l'ull de Bou, així anomenat per la forma que tenen els murs des d'este punt, on tornarem a agafar el Camí de la Colònia que ens tornarà a l'ermita del Pare Pere.

 

Descarrega GPX