Subphylum Myriapoda

Subphylum Myriapoda

Els Miriàpodes, que inclouen les escolopendres, centcames i milpeus, constitueixen un grup d'Artròpodes emparentat directament amb els InsectesProcedixen d'un avantpassat comú i ambdós sorgixen en el Devonià, quan ja havien fet la seua aparició els Quelicerats (escorpins i aranyes).

Animals terrestres edàfics, amb més de 16.000 espècies repartides per tot el món, tots tenen el cos format per dues tagmes o regions diferenciades:

  • Cap. Semblant a la dels Insectes però més senzill. Sol presentar forma esclafada i està format per la fusió de cinc o sis metàmers més l'àcron, formant una càpsula cefàlica dorsal. Amb antenes filiformes i ocels (ulls simples) , presenten dos o tres parells d'apèndixs bucals amb una estructura semblant a la dels Insectes (en els Insectes sempre són tres): mandíbules, primer parell de maxil•les i segon parell de maxil•les. El primer i segon parell de maxil•les pateixen diverses modificacions en els distints grups, les mandíbules articulades representen un caràcter exclusiu de Miriàpodes, i estan sempre presents.
  • Tronc. Llarg, està format d'11 a 190 segments, generalment proveïts d'un parell d'apèndixs articulats cadascun, excepte el primer (que pot posar-se al servei del cap) i els dos últims. La locomoció en els Miriàpodes és molt complexa, per l'elevat nombre d'apèndixs (Myriapoda, del grec μυρια myria, "deu mil" y ποδος podos, "peu"), però pot veure's afavorida si apareixen membranes àmplies entre els metàmers, que faciliten la locomoció serpentejada.

Els Miriàpodes tenen sexes separats i generalment són ovípars. La inseminació es produeix en molts casos de forma indirecta, els mascles depositen els espermatòfors marcats amb feromones als voltants de la femella, que els arreplega i emmagatzema.

La cutícula presenta diferents graus d'esclerotització, però no té la capa cèria típica dels Insectes, i queden més o menys exposats a la dessecació. És per això que la majoria dels Miriàpodes fuig de la llum i busca la humitat, així molts són nocturns i es refugien durant el dia davall les pedres, entre la fullaraca, en troncs en descomposició, entre la molsa, etc.

Els Quilòpodes són depredadors agressius i actius, la resta són principalment herbívors i molts són detritívors.

El subphylum Myriapoda està representat, a la Comunitat Valenciana, per les classes:

  • Classe Chilopoda Leach, 1814
  • Classe Diplopoda de Blainville, 1844
  • Classe Pauropoda Lubbock, 1866
  • Classe Symphyla Ryder, 1880