Ordre Odonata

Ordre Odonata

Els Odonats (Odonata, del grec οδοντός odontos, "dent") constitueixen un ordre d'Insectes hemimetàbols que inclou als comunament coneguts com a libèl•lules i espiadimonis. Els adults mostren un aspecte molt característic, amb el cap més ample que la resta del cos, ulls voluminosos, antenes reduïdes, quatre ales membranoses transparents i solcades de gran quantitat de venes, i un abdomen llarg i prim. Viuen associats als ambients aquàtics, que són necessaris per al desenvolupament de les seues nimfes.

Dins dels Insectes alats, els Odonats són un grup molt antic, juntament amb els Efemeròpters formaven l'antic grup de els Paleòpters, caracteritzats per no poder plegar les ales sobre l'abdomen. Els Odonats en sentit estricte s'originen en el Permià, els grups amb representants actuals són una mica més recents, amb els Zigòpters remuntant-se al Triàsic i els Anisòpters al Juràsic (Grimaldi & Engel, 2005). En l'antiguitat, les espècies d'aquests animals tenien una grandària enorme, arribant a existir espècies del gènere Meganeura  amb més de 70 cm. d'envergadura.

S'ha considerat als Odonats com a Insectes primàriament tropicals, encara que actualment  la seua  distribució  és pràcticament global. Es poden trobar espècies d'Odonats en la majoria de continents del món, a excepció de l'Antàrtida, amb  Amèrica del Sud i Europa del Sud al capdavant en biodiversitat.

Amb unes sis mil espècies d'Odonats actuals descrites en el món (Dijkstra et al., 2013; Schorr & Paulson, 2014), s'estima que encara queden per descriure altres 1000-1500 espècies (Kalkman et al., 2008). A Europa estan citades una mica menys de 140 espècies (Dijkstra & Kalkman, 2012). D'aquestes, 79 estan presents en la península Ibèrica (Torralba-Burrial, 2009; Mesquita Aranburu et al., 2011).

Com la resta d'Insectes presenten el cos dividit en tres regions o tagmes:

  • Cap. Els Odonats adults posseeixen un cap ample, en la qual destaquen especialment els grans ulls compostos, relativament majors en els Anisòpters i més separats i en l'extrem d'una prolongació en els Zigòpters. A més, també estan presents les antenes, relativament curtes, els ocells (en nombre de tres, situats en posició dorsal) i les peces bucals, de tipus mastegador i amb unes grans mandíbules.
  • Tòrax. S'ha modificat des del model general dels Insectes, presentant un xicotet protòrax i un sintòrax ampli (provinent de la fusió del meso i metatòrax). En el tòrax és on es troben els apèndixs dedicats la locomoció, les ales i les potes. Posseeixen dos parells d'ales membranoses, allargades i grans, recorregudes per una venació més o menys densa, en la qual es pot destacar el pterostigma, una cel•la acolorida i amb funcions en el vol, situada en la part anterior de l'ala. Les potes són robustes, allargades i posseeixen nombroses espines, les usen per a caçar insectes al vol, formant amb elles una espècie de cistella.
  • Abdomen. Allargat i cilíndric en la gran majoria dels casos, a vegades deprimit. Està format per 11 segments, en la part ventral del segon i el tercer es troba la genitàlia secundària en el cas dels mascles (testicles), mentre que la genitàlia primària (porus genital) es troba en el huité i nové segments en les femelles i en els mascles, els quals, no obstant això, posseeixen l'òrgan copulador en el segon segment abdominal, la qual cosa els diferencia de la resta dels Insectes i fa necessari que hagen de doblegar l'abdomen durant l'aparellament, per a així poder aconseguir l'orifici genital de la femella. Al final de l'abdomen els mascles presenten uns apèndixs anals, diferents entre els subordres (dos superiors i un inferior en Anisòpters, dos superiors i dos inferiors en Zigòpters), per a subjectar a la femella de manera prèvia i durant la còpula, i en algunes espècies també durant la posta. Les femelles per la seua part presenten un oviscapte en el cas de les espècies que claven els seus ous en vegetació o substrat, o simplement làmines vulvars que protegeixen el porus genital en la resta. També tenen apèndixs anals (dos superiors).

L'aparell copulador dels mascles no té connexió directa amb els testicles, la qual cosa implica que el mascle ha de transferir prèviament l'esperma del porus genital al seu aparell copulador, de manera externa, aquesta és una característica exclusiva dels Odonats. La subjecció de la femella per part del mascle (pel pronot en el cas dels Zigópters, per la part posterior dels ulls en el dels Anisópters), l'acceptació d'aquesta corbant l'abdomen per a posar el seu genitàlia en contacte amb la genitàlia secundària del mascle (la típica postura de cor que tant crida l'atenció en aquest grup), i la transferència de l'esperma del mascle a la femella, completen la còpula.

Un festeig més o menys elaborat pot precedir o no a la còpula. Quan n'hi ha, els mascles realitzen una parada nupcial, amb un vol ondulant, pujant i baixant, per a atraure a la femella i, posteriorment, tots dos realitzen un vol nupcial. És freqüent que els mascles defensen un territori del qual expulsen a qualsevol altre mascle de la mateixa o diferent espècie.

Els Odonats posen els seus ous, depenent de les espècies, inserits en la vegetació aquàtica viva o morta (per exemple, tots els Zigòpters i els Ésnids), clavats en el substrat (Cordulegàstrids, Cordúlids, Macròmids), pegant-los a la vegetació aquàtica (alguns Libelúlids) o deixant-los caure en l'aigua (Gónfids, Libelúlids). La fase d'ou dura entre una setmana i dos mesos, si el desenvolupament és directe, i diversos mesos per a aquelles que passen l'hivern en aquesta fase.

Les nimfes dels Odonats (nàyades) amb cap pentagonal i només un esbós d'ales, solen ser allargades, i en elles destaca especialment la màscara, una modificació de les peces bucals formant una espècie de pinces en els palps labials, que manté plegada sota el cap, i que projecta avant de manera sobtada per a capturar les preses. Els Odonats viuen associats, almenys durant la seua fase larvària, a ecosistemes aquàtics dulciaqüícoles, amb espècies en mitjans salobres o, fins i tot, en l'intermareal. Els adults emergeixen, i generalment s'allunyen dels mitjans on ho han fet per a madurar, tornant a ells per a reproduir-se.

Tant els adults com les nimfes són predadors. Les nimfes s'alimenten d'invertebrats i de xicotets vertebrats aquàtics (cullerots, alevins de peixos). Els adults capturen altres Insectes al vol, mosques, mosquits, papallones i uns altres Odonats. Depenent de si són espiadimonis o libèl•lules devoraran a les preses en l'aire o posades. Les libèl•lules es mengen les preses durant el vol i els espiadimonis posades.

Sobre els Odonats depreden, a més dels altres Odonats, sobretot ocells, peixos, amfibis, invertebrats aquàtics com els crancs o els Hemípters i invertebrats terrestres com a aranyes, pregadeus, vespes, Coleòpters... .Els Odonats són parasitats per nimfes d'Àcars aquàtics. També pateixen parasitisme intern per part de Protozous que poden habitar el seu tub digestiu, així com de Platelmints, Nematodes i Nematomorfos. Poden patir a més parasitoidisme durant la fase d'ou per part d'Himenópters.

Almenys 25 espècies d'Odonats són migratòries. Els seus moviments migratoris són semblants als dels ocells, i es compten entre les migracions més llargues dels Insectes.

L'ordre Odonata està representat, en la Comunitat Valenciana, pels següents subordres: