Ordre Lepìdoptera

Ordre Lepìdoptera

Els Lepidòpters (Lepidoptera, del grec «lepis», escata, i «pteron», ala) constitueixen un ordre d'Insectes neòpters, endopterigots, que inclouen, a més de les papallones diürnes, les nocturnes amb les arnes, esfinxs i paons.

Els adults de l'Ordre Lepidoptera es reconeixen amb facilitat. Es tracta d'Insectes amb dos parells d'ales membranoses cobertes d'escates aplanades. És freqüent, però no general, la presència d'una espiritrompa o probòscide que resulta de la modificació de les gàlees maxil•lars.

L'ordre Lepidoptera abasta  més de 150.000 espècies descrites, encara que el nombre estimat arriba a les 255.000. Constitueixen el tercer ordre d'Insectes amb més espècies descrites, que és superat solament per Coleoptera i Diptera. Es distribueixen per totes les terres emergides del planeta (els Lepidòpters són Insectes terrestres i només ocasionalment algunes larves són aquàtiques) amb excepció de les regions polars.

La distribució i abundància dels fòssils més comuns indiquen que hi ha d'haver hagut grans migracions de papallones durant el Paleògen en el mar del Nord. La monofília de l'ordre es justifica per les nombroses apomorfies (novetats evolutives, derivades d'un altre tret pertanyent a un taxó ancestral pròxim), que mostra.

Com la resta dels Insectes, presenten el cos dividit en tres regions o tagmes:

  • Cap. Òrgans sensorials amb antenes de variada morfologia, ulls compostos ben desenvolupats i, típicament un parell d'ocels i un altre de chaetosemata (òrgans sensorials coberts per escates). L'aparell bucal, de tipus llepador-xuplador, consta de peces bucals, que poden incloure la espiritrompa, i normalment dos palps labials ben desenvolupats.
  • Tòrax. Mostra els segments típics dels Insectes, amb protòrax xicotet amb dos lòbuls dorsals, els patagis, i mesotòrax i metatòrax, amb les ales. Morfològicament, la superfície alar està recoberta d'escates la superfície de les quals posseeix multitud d'arestes longitudinals que alteren la reflexió de la llum, produeixen colors molt cridaners i sovint tornasolats i iridescents, que amb freqüència mostren els dibuixos o combinacions de colors característics que ajuden el reconeixement específic. Les ales anteriors i posteriors s'enfilen durant el vol i s'utilitzen en la termorregulación, el festeig i la senyalització. Els tres parells de potes (un per segment) poden mostrar diferents estructures (epífisis, espolons, espines).
  • Abdomen. consta de 10 segments, dels quals els set o huit primers mostren l'estructura típica (amb tergum, pleures i estern), mentre que els posteriors al huité estan modificats per a integrar-se com a part de l'aparell genital extern (genitàlia).

El festeig dels mascles és molt variable en les diferents famílies de l'ordre, però bàsicament consisteix en exhibicions i en la producció de feromones sexuals. Amb les maniobres de vol els mascles cobreixen a les femelles amb l'olor d'aquestes feromones. Després de la còpula, el espermatòfor produït pel mascle s'emmagatzema en una bursa copulatrix de la femella.

Són Insectes holometàbols, amb metamorfosi completa. De l'ou ix una larva o eruga que es transformarà en pupa i aquesta donarà lloc a l'adult.

Les femelles ponen els seus ous en plantes (la majoria de les larves són fitòfagues). D'ací naixen erugues que s'alimenten de les fulles, tiges o altres parts d'aqueixa planta. La larva, a diferència de l'adult, presenta un aparell bucal de tipus mastegador, cada espècie requereix una o unes poques espècies per a la seua alimentació, i l'extinció d'una planta pot comportar la d'una papallona.

Les larves de Lepidòpters mostren tres parells de potes (una en cadascun dels tres segments del tòrax) i cinc parells de falses potes en els segments abdominals tercer al sisé i desé. Al cap presenten la filera, que permet l'aplicació de fils de seda, produïts per les glàndules sericígenes, que els ajuden, entre altres coses, a subjectar-se al substrat. El desenvolupament larvari pot durar entre setmanes i anys, segons els casos.

En un moment del seu desenvolupament, l'eruga es protegeix en un lloc protegit que pot ser un capoll totalment o parcialment construït amb seda per l'eruga i allí es transforma en crisàlida. En aquest estat no s'alimenta, i pateix grans canvis metabòlics i morfològics, el conjunt dels quals es coneix com a metamorfosi. La pupa o crisàlida és, en la major part dels Lepidòpters, de tipus obtecto, és a dir amb els apèndixs fixos al cos i sense mobilitat. La papallona adulta ix trencant l'esquelet extern de la crisàlida.

Els adults, amb excepció dels membres més primitius del taxó, s'alimenten libant, és a dir, absorbint nèctar o altres substàncies líquides mitjançant la seua espiritrompa, una estructura bucal enrotllable evolucionada a partir d'algunes de les peces bucals articulades típiques dels Insectes. No obstant això, existeixen espècies el cicle vital de les quals exigeix una curta fase de imago, en aquests casos, l'adult manca de peces bucals i no s'alimenta, sinó que destina totes les seues energies a la reproducció.

Els Lepidòpters constitueixen l'ordre d'Insectes amb més espècies considerades d'importància econòmica (n'hi ha tretze superfamílies amb espècies que provoquen plagues, Bombyx mori és la principal espècie productora de seda natural). Així mateix, són interessants com a indicadors de la qualitat de conservació dels ecosistemes i del canvi climàtic.

De forma tradicional, l'ordre dels Lepidòpters va ser subdividit en dos subordres, els Ropalòcers, o papallones diürnes, i els Heteròcers, arnes o papallones nocturnes. La cladística moderna ha demostrat que aquesta antiga classificació és artificial i, en l'actualitat s'admeten els subordres:

  • Zeugloptera. Els adults conserven mandíbules funcionals i venació homoneura (igual en ales anteriors i posteriors)
  • Aglossata. Els adults conserven les mandíbules encara que possiblement no funcionals, igualment amb venació homoneura i sense ocels.
  • Heterobathmiina. també homoneures i amb diverses característiques pròpies.
  • Glossata. Amb adults que presenten una espiritrompa o probòscide enrotllable formada per les gàlees maxil•lars. Inclou l'enorme majoria de les espècies de l'ordre, el 99% dels lepidòpters actuals

Dels quatre subordres, només els Zeugloptera (Família Micropterigidae) i els Glossata (la resta de famílies) estan presents a la península ibèrica, i a la Comunitat Valenciana.

La informació proporcionada per la sistemàtica molecular sembla confirmar en termes generals aquest esquema. No obstant això, per a facilitar la consulta de les famílies, en aquest treball s'ha optat per la divisió clàssica en Heterocera i Ropalocera: