Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori
Classe Chilopoda - Insectarium Virtual del Parc Natural del Penyal d'Ifac
subscriu-te i consulta
Classe Chilopoda
Comunament coneguts com a escolopendres i centcames, els Quilòpodes (Chilopoda, del grec kheilos, 'llavi' y podos, 'peu') constitueixen una classe de Miriàpodes de què es coneixen fòssils des del Cretaci. Amb unes 3.300 espècies descrites, quasi tots ells són carnívors, i per a capturar les seues preses disposen d'uns apèndixs bucals molt desenrotllats que secreten verí.
El cos dels Quilòpodes és allargat i esclafat, està format de 19 a 181 segments o anells (metàmers) , i es troba dividit en dues regions o tagmes:
- Cap generalment és de forma lenticular o rectangular i posseeix una placa cefàlica. Del seu marge frontal o anterolateral emergeixen un parell d'antenes filiformes. Algunes espècies posseeixen ulls laterals consistents en una agrupació ocelar de forma globosa que, en alguns grups, pot faltar. Amb tres parells d'apèndixs bucals, la mandíbula i 2 parells de maxil•les, el primer parell de maxil•les està situat ventralment a les mandíbules i el segon és major i recobreix parcialment el primer. La boca està situada ventralment.
- Tronc amb un nombre variable de metàmers semblants (no hi ha una clara regionalització), generalment amb un parell d'apèndixs cadascun. Els del primer segment es modifiquen i es transformen en les forcípules, grans ungles que allotgen en l'interior una glàndula verinosa que usen per a capturar les preses, i actuen com a peces bucals addicionals. Les potes s'articulen lateralment i la seua orientació varia segons la posició. En els metàmers anteriors es dirigeixen cap avant, després, progressivament, es disposen perpendiculars a l'eix del cos i, en els metàmers posteriors, es dirigeixen cap arrere. L'últim parell pot ser un poc diferent dels anteriors, més llarg i robust, i de vegades amb fortes espines, es denomina parell anal i l'utilitzen per a defendre's o per a atraure al sexe oposat, per la qual cosa s'aprecia un clar dimorfisme sexual. Els òrgans sexuals també s'ubiquen en este últim segment, per davant del tèlson, en el qual entre dues valves s'obri l'anus.
En la reproducció dels Quilòpodes no intervé la còpula, sinó que el mascle deposita un espermatòfor perquè la femella l'arreplegue. La protecció de la posta pot adoptar diverses formes. Algunes espècies busquen una cavitat segura i s'enrotllen sobre els ous fins a l'eclosió, mentres altres formen ooteques i els abandonen en un lloc segur.
Els Quilòpodes són lucífugs i higròfils a causa de la seua alta taxa de pèrdua d'aigua, per això és freqüent trobar-los en llocs amb un determinat grau d'humitat, a resguard de l'exposició solar directa. Els seus hàbitats habituals són davall de les pedres, en la fullaraca, l'humus i en molses, altres han sigut capaços d'adaptar-se a l'ambient subterrani.
Els Quilòpodes es desplacen més ràpidament que els Diplòpodes, estan adaptats per a córrer i moltes de les seues peculiaritats estan relacionades amb l'evolució d'una marxa ràpida. Són depredadors, i el seu aliment preferit són Artròpodes xicotets o de la seua mateixa talla, la presa és capturada i atordida o morta amb les forcípules. Les formes que presenten l'últim parell de potes amb fortes espines les utilitzen per a subjectar les preses abans d'inocular-los el verí.
La classe Quilòpodes està representada, a la Comunitat Valenciana, pels ordres següents:
- Ordre Geophilomorpha Pocock, 1895
- Ordre Lithobiomorpha Pocock, 1895
- Ordre Scolopendromorpha Pocock, 1895
- Ordre Scutigeromorpha Pocock, 1895