Phylum MAGNOLIOPHYTA

Phylum MAGNOLIOPHYTA

El phylum Magnoliophyta, també conegut com Angiospermae o plantes amb flors, representa el grup més divers, evolucionat i exitós del regne Plantae. Caracteritzat per la presència de flors verdaderes com a òrgans reproductors i per la producció de llavors tancades en fruits, derivats de l'ovari de la flor després de la fecundació. El seu cicle de vida presenta una alternança de generacions amb un esporòfit dominant i gametòfits altament reduïts i dependents. 

Una de les seues innovacions clau és la doble fecundació, en la qual un espermatozoide fecunda l'oosfera, formant l'embrió, i un altre es fusiona amb els nuclis polars, formant l'endosperma triploide, un teixit nutritiu que alimentarà a l'embrió en desenvolupament, la qual cosa optimitza l'ús de recursos. A més, posseïxen un sistema vascular avançat, amb vasos verdaders en el xilema, la qual cosa millora l'eficiència en la conducció d'aigua. 

Les angiospermes presenten una enorme diversitat morfològica, ecològica i fisiològica, amb adaptacions a quasi tots els hàbitats terrestres. El seu èxit evolutiu també es deu a la coevolució amb animals pol·linitzadors i dispersors de llavors, la qual cosa ha afavorit una gran especialització i radiació adaptativa.

El phylum Magnoliophyta està representat, a la Comunitat Valenciana, per les classes següents:

Basant-nos en el sistema de classificació de Cronquist i en criteris filogenètics moderns, l'orde evolutiu de les classes presents en el Parc Natural del Penyal d’Ifac seria el següent:

  • Classe Magnoliopsida. Representa a les dicotiledònies més primitives, amb flors d'estructura simple, nombrosos estams i carpels lliures. Inclou a les malvàcies i altres grups basals.
  • Classe Ranunculopsida. Considerada una classe de dicotiledònies basals, però més derivada que Magnoliopsida. Inclou a les ranunculàcies i altres grups amb flors més diferenciades.
  • Classe Rosopsida. Classe que agrupa les dicotiledònies més evolucionades, amb flors típicament pentàmeres (encara que n'hi ha tetràmeres, trímeres i polímeres), pètals lliures (en les famílies més primitives) o soldats (en les més evolucionades) i una gran diversitat morfològica. Inclou a rosàcies, fabàcies, asteràcies, entre altres.
  • Classe Liliopsida. Correspon a les monocotiledònies, que, encara que deriven de dicotiledònies primitives, representen una línia evolutiva paral·lela amb adaptacions pròpies, com a fulles paralelinervias, fas vasculars dispersos i flors trímeres.

Este orde reflectix una transició des de formes ancestrals i llenyoses cap a formes més especialitzades i diversificades, tant en dicotiledònies com en monocotiledònies.