Phylum Cnidaria

Phylum Cnidaria

Els Cnidaris (Cnidaria, del grec ''kníde'', ortiga) constituïxen un phylum d'animals diblàstics relativament simples, que agrupa les comunament conegudes com a meduses, els pòlips, corals, anemones i hidres (únics Cnidaris que habiten en aigua dolça). El nom del phylum al·ludix a la presència d'unes cèl·lules urticants anomenades cnidoblastos, presents en els tentacles i boca de tots els membres del grup, funcionen com a cavitat i s'encarreguen de guardar els cnidòcits, que són càpsules on és emmagatzemat el verí que són llançades mitjançant un filament cap a la presa, enganxant-la amb un agulló per a poder alliberar les toxines.

Es coneixen més de 11.000 espècies vives de Cnidaris i existixen espècies fòssils que daten del Ordovícic. Són un grup molt antic, anàlisis genètiques suggerixen una edat estimada, per al grup ancestre de tots els Cnidaris, d'uns 741 milions d'anys, molt abans que hi haguera fòssils que hagen perdurat fins a l'actualitat.

Els Cnidaris poden viure de manera individual o en colònies, fixats al substrat o lliures (fins i tot n'hi ha nadadors), i tendixen al polimorfisme, especialment les formes colonials, però existixen unes certes característiques que són comunes a tots ells:

  • Són organismes diblàstics, és a dir, que el seu cos està constituït per 2 capes de cèl·lules: l’ectoderma o epidermis (capa exterior) i l'endoderma o gastrodermis (interior), a més d'una substància gelatinosa entre les dos anomenada mesoglea, que és especialment visible en les meduses.
  • La majoria dels cnidaris tenen simetria radial, encara que molts presenten un segon eix de simetria bilateral i altres només presenten simetria bilateral. 
  • Organització corporal en forma de sac. Compten amb una cavitat, el celènteron o cavitat gastrovascular, oberta a l'exterior per sol orifici envoltat de tentacles, que actua com a boca i anus al mateix temps. En esta cavitat es realitza la digestió, i s'utilitza també com a sistema de distribució dels nutrients, de l'oxigen, i com a sistema excretor. 
  • Presenten unes cèl·lules urticants anomenades cnidòcits, que servixen tant per a alimentar-se com per a defendre's. Els cnidòcits són presents en els tentacles i també en altres parts del cos (com en l'epidermis i en la gastrodermis). 

Existixen fonamentalment dos formes de Cnidaris: la forma sèssil (pòlip) i la forma lliure (medusa). El hidroid o pòlip sèssil té una forma més o menys cilíndrica i està subjecte al substrat per la cara aboral, de manera que la boca i els tentacles queden en la part oposada, exposats lliurement. La forma de medusa, mòbil, és acampanada, generalment amb els tentacles disposats en els màrgens del cos. La superfície aboral de la medusa queda cap amunt, mentres que la cara oral queda orientada cap avall. Alguns Cnidaris són mòbils i altres completament sèssils, però la majoria tenen estadis de vida en forma de medusa i de pòlip sèssil.

La majoria presenten cicles reproductius complexos que inclouen un estadi asexual i un altre sexual. La reproducció sexual té lloc mitjançant frese (tant els mascles com les femelles alliberen els seus gàmetes a la columna d'aigua, i es combinen generant larves), i la reproducció asexual es dona per gemmació (un individu creix a partir d'un altre). 

Són organismes carnívors que s'alimenten, fonamentalment, de crustacis (per exemple, plàncton), encara que també poden ser omnívors. Alguns Cnidaris absorbixen matèria orgànica dissolta directament de l'aigua, mentres uns altres, com és el cas d'uns certs tipus de corals, presenten algues que realitzen la fotosíntesi i els proporcionen carboni.

El phylum Cnidaria està representat, a la Comunitat Valenciana, per les classes següents: