PHYLUM ANNELIDA - Acuarium Virtual Ifac

Els Anèl·lids (phylum Annelida, del llatí annellum, "anell" i del grec ίδες ides, "membre d'un grup") constituïxen un gran phylum d'animals d'aspecte vermiforme, i en general amb el cos segmentat en anells. Popularment se solen reunir diversos phylum d'invertebrats sota el nom de "cucs", no obstant això no tots els cucs són Anèl·lids. Existixen diversos invertebrats amb el cos bla, allargat i cilíndric que no pertanyen a este grup, és el cas dels Nematodes o els Platihelmints. Moltes de les semblances entre estos phylum són només convergències evolutives sense valor filogenètic.

S'han descrit més de 16.700 espècies, que inclouen els cucs marins (Poliquets), els cucs de terra (Oligoquets) i les sangoneres (Hirudíneos). Es troben en la majoria dels ambients humits, sobretot en la mar, però també en aigua dolça, i fins i tot hi ha espècies terrestres. La majoria de les espècies presenten unes truges o quetas, la qual cosa dona nom als cucs Poliquets marins, i als cucs de terra, Oligoquets.

Pel fet que els Anèl·lids tenen cossos blans, la fossilització és un esdeveniment especialment rar. Per això el seu registre és escàs, uns pocs tipus, ben definits i inequívocs, són coneguts des del Càmbric, i hi ha senyals que existien ja en el precàmbric més recent.

Els Anèl·lids són animals triblástics, proveïts d'una cavitat del cos anomenada celoma, i amb el cos compost per nombrosos metàmers o anells similars entre si. El celoma està dividit en segments, per mitjà de barandats transversals, això representa una novetat evolutiva respecte als cucs no segmentats, ja que en estar el celoma dividit en els distints metàmers, li permet, mitjançant la pressió hidroestàtica que genera esta cavitat, realitzar moviments peristàltics, i així es produïx la locomoció de l'animal. L'anatomia interna dels Anèl·lids reflectix també l'externa, amb repetició de diversos òrgans en cada metàmer.

Depenent de l'espècie, els Anèl·lids poden reproduir-se sexual o asexualment. La reproducció asexual per escissió és un mètode usat per alguns Anèl·lids i permet que es reproduïsquen ràpidament. La part posterior del cos es desprén i forma un nou individu. La reproducció sexual permet que una espècie s'adapte millor al seu ambient gràcies a la variabilitat que genera. Algunes espècies d'Anèl·lids són hermafrodites, mentres que unes altres tenen sexes separats. La majoria dels cucs Poliquets tenen mascles i femelles separats i fertilització externa, els Oligoquets i les sangoneres tendixen a ser hermafrodites.

L'alimentació varia en funció dels grups:

- La majoria dels Oligoquets (cucs de terra) són depositívors i s'alimenten principalment de matèria orgànica particulada existent en el sediment. Ocasionalment són carronyers, ja que poden alimentar-se de plantes o animals en descomposició.
- Els Hirudíneos (sangoneres) tenen una proboscis o una faringe suctora proveïda de mandíbules, i un parell de ventoses en els extrems del cos. En el cas de tindre proboscis, esta és evertida fora de la boca i introduïda en els teixits de l'hoste, i les mandíbules tallen el seu tegument. Depenent de la grandària de la presa, els Hirudíneos mostren una gradació des de la depredació al parasitisme.
- Els Poliquets (cucs marins) presenten diferents tipus alimentaris. Hi ha depredadors que posseïxen una faringe evaginable portadora de dos o més mandíbules. Hi ha poliquets mandibulats que són carronyers o omnívors i usen les mandíbules, per exemple, per a arrancar fragments d'algues. Els poliquets deposítivoros consumixen arena o fang aplicant directament la seua boca contra el substrat mentres excaven. Els poliquets suspensívoros generalment posseïxen expansions especials al cap per a recol·lectar l'aliment suspés en la columna d'aigua. Les partícules s'adherixen a la superfície de les estructures alimentadores i són transportades a la boca mitjançant tractes de cilis.

El phylum Annelida està representat, a la Comunitat Valenciana, per les classes següents:

• Classe Hirudinea
• Classe Oligochaeta
• Classe Polychaeta