Classe Crinoidea

Classe Crinoidea

Els Crinoïdeus (gr. κρίνων krínon, "lliri" i *ειδος oïdeus, "forma"), a causa de l'aspecte ramificat dels seus braços són coneguts comunament com a lliris de mar, quan són espècies sèssils, ja que presenten un disc en forma de calze, o estreles amb plomes i plomes de mar, si per contra són nadadores.

Constituïxen el grup d'Equinoderms vivent que es considera més antic. Van aparéixer en el Ordovícic Inferior i es van diversificar molt durant la resta del Paleozoic. Les restes esquelètiques calcàries es compten entre els fòssils més abundants, hui sobreviuen poc més de 620 espècies, totes marines.

Són animals de simetria pentarradial. El seu cos està format per un disc en forma de copa o calze amb l'anus situat central o subcentralment en el disc, i la boca, en un lateral, o en el centre. Del disc partixen 5 braços, també anomenats llamps, que normalment es ramifiquen i subdividixen en uns altres, segons les espècies. Els braços estan pinnulats en un mateix pla, la qual cosa els dona l'aparença de plomes. Les pínnules s'utilitzen per a defendre's, alimentar-se i reproduir-se.

Els  Crinoïdeus pedunculats, lliris de mar, agrupen unes 80 espècies, viuen fixos al fons de la mar per mitjà d'un peduncle de naturalesa calcària, majoritàriament per davall dels 200 m de profunditat. La resta, les estreles amb plomes, amb unes 540 espècies, manquen de peduncle (Comatúlits) i es mouen lentament pel fons, majoritàriament per damunt dels 200 m.

En la seua part aboral, o inferior, les espècies de l'ordre Comatulida posseïxen uns apèndixs allargats per a ancorar-se al substrat. Les espècies pertanyents als ordres restants de les espècies vives, manquen d'ells, utilitzant per a ancorar-se un disc terminal. Entre este ancoratge i el calze desenrotllen una tija o columna, d'entre uns centímetres i un metre.

El moviment d'estos individus és lent i solen aparéixer pegats al fons, ancorats a corals durs, vessants d'esculls i fons marins, sempre amb corrents. Es localitzen des de la zona intermareal fins a profunditats abissals, encara que són més freqüents per damunt dels 100 m, per la qual cosa són típics de zones costaneres. Són filtradors, i s'alimenten de zooplàncton, com foraminífers, xicotets crustacis i mol·luscos, i fitoplàncton.

Els Crinoïdeus són dioics. La reproducció sexual es produïx per fertilització externa. Les larves evolucionen d'una simetria bilateral a simetria pentarradial, i posseïxen una tija, que perden en madurar en el cas dels Comatúlits.

La majoria dels Crinoïdeus, posseïxen la capacitat d'autoamputar-se els braços (autotomia) en situacions de perill per a l'animal. Esta facultat es combina amb la de regenerar-ho per complet a continuació. Amb freqüència, en substitució del braç amputat, desenrotllen dos nous braços.

La classe Crinoidea està representada, a la Comunitat Valenciana, pels ordres següents:

​​​​​​​