Descripció - PN Serra Calderona

Ruta blanca: Senda dels Cartoixos

Dificultat: alta

Distància: 37,5 quilòmetres

Temps estimat: 10 hores i 30 minuts

Amb aquesta senda es pretén la recuperació de l'itinerari utilitzat pels criats i els monjos de les cartoixes de Valldecrist (Altura) i Portacoeli (Serra) per a mantenir el contacte i transferir-se les notícies,en aquells temps en què no existien els mitjans de comunicació actuals.

Es disposa d'escassos documents per a esclarir els passos exactes que es van seguir a través de la Serra Calderona. L'Associació Cultural Cartoixa de Valldecrist ha fet un acurat estudi dels indicis que ens donen la toponímia, les propietats monacals, les fites i les creus, la disponibilitat de fonts, aljubs, corrals, refugis, masies,...que han sigut la base per a confeccionar el traçat.

La ruta que uneix totes dues cartoixes té una longitud de 37 km, amb una duració aproximada de 10 hores i 30 minuts. Es recomana realitzar-la almenys en dues etapes, sent el poble de Gàtova el final i inici de les etapes intermèdies. Es pot realitzar en tots dos sentits, està senyalitzada i disposa de diversos panells interpretatius.

El Parc Natural de la Serra Calderona ofereix amb aquesta ruta històric-cultural el gaudi d'amants de la naturalesa i de la recreació històrica, perquè és molt apropiada per a la meditació i contemplació pròpia dels cartoixans i de les muntanyes de la Serra Calderona. Agrair a l'Associació Cultural Cartoixa de Valldecrist, i especialment a Jose Angel Planillo, la implicació i compromís per a la recuperació d'aquest antic camí.

Des de Portacoeli (Serra), monestir fundat en 1.272 per fra Andrés d'Albalat, fins a Valldecrist (Altura), monestir fundat en el 1.385 per Martín l'Humà, aquest camí recorre de sud a nord la Serra Calderona, amb una distància total de 37,5 km, que es recomana fer en dues jornades, amb parada intermèdia a Gàtova. La duració total aproximada de tota la ruta és de 10 hores i 30 minuts. Es pot realitzar en qualsevol dels sentits, tenint inici o final en cadascuna de les cartoixes.

Portacoeli és la cartoixa més antiga de la Comunitat Valenciana, i una de les poques cartoixes espanyoles que avui dia continuen acollint els monjos de l'Orde de Sant Bruno. Des de la porta, creuant l'aqüeducte, el camí ascendeix fins a la Pobleta, un antic poblat morisc de propietat cartoixana, on es va refugiar durant la Guerra Civil, Manuel Azaña, president de la República. A partir d'ací, aquest camí ens permet endinsar-nos en el cor mateix del parc natural, passant per llocs emblemàtics com a fonts, creus, refugis, masies i algun poblat iber com el de Torrejón a Gàtova, que des del segle II a. de C. ja vigilava aquest pas de la serra.

La Masia Tristán, propietat dels monjos de Portacoeli en els seus inicis, és una zona on descansar i fer ús de la seua àrea recreativa per a agafar forces abans de prosseguir el camí. En els quilòmetres previs i posteriors a aquesta masia, es pot gaudir d'espectaculars miradors naturals de les valls del Palància o del Carraixet,a si com d'unes vistes privilegiades a l'Horta de València i del Mediterrani depenent del sentit que porte el caminante. Això sí, tant si va a Portacoeli com si va cap a Valldecrist, contemplarà unes muntanyes que són una mostra representativa del paisatge cultural que ens han deixat els nostres avantpassats, amb els cultius tradicionals de muntanya disposats en bancals sustentats prodigiosament amb ribassos construïts en pedra seca.

Des de Valldecrist, monestir fundat en 1385 per Martín l'Humà, el camí s'endinsa en la serra deixant arrere punts estratègics com les creus de Pallás i Sant Sebastià, fonts com la de Pi, de l'Or, Botiguer i Albereda, i refugis com el dels Uñoceros, o la pròpia Masia de Uñoz, propietat dels cartoixans des del segle XV, abans d'arribar al Poblat Ibèric del Torrejón.

Actualment en recuperació, la Real Cartoixa de Valldecristo estava considerada com una de les més riques del Regne d'Aragó. Segons testimoniatge d'Escolano va ser "el més insigne monestir de quants va tenir a Espanya l'ordre cartusana" i "una de les més belles i ben acabades del Regne".

Pere el Cerimoniós va concedir a la Cartoixa nombrosos drets i privilegis, convertint-se en un dels nuclis més rellevants del regne a nivell religiós, cultural i polític. En ella es va establir el Capítol General de l'Ordre i, posteriorment, la Casa Capitular. En 1990 va ser declarada Bé d'Interès Cultural.

Recomanem visitar la pàgina web http://cartujavalldecrist.es/es/, on hi ha disponible informació i recursos sobre aquesta important cartoixana.