Ordre Hymenoptera - Insectarium Virtual del Parc Natural del Penyal d'Ifac

Els Himenòpters constitueixen un ordre d'Insectes neòpters, endopterigots, que inclou grups tan coneguts com les formigues, les vespes i les abelles. El nom prové de les seues ales membranoses (del grec υμεν hymen, "membrana" i πτερος pteros, "ala"). Encara que els Himenòpters presenten una gran varietat quant a formes i grandàries, el seu pla morfològic estructural resulta molt homogeni, la qual cosa contrasta amb l'enorme variació en els seus models de comportament.

Els Himenòpters apareixen en el Triàsic, l'organització social va sorgir en el Cretàcic. Amb representants en pràcticament tots els ecosistemes del planeta (s'han esmentat fins i tot espècies aquàtiques i cavernícoles), i amb al voltant de 160.000 espècies descrites, forma un dels ordres d'Insectes considerats "megadiversos".

Com la resta dels ordres d'Insectes, presenten el cos dividit en tres regions o tagmes:

• Cap. Càpsula cefàlica de tipus hipognat i ben separada del tòrax. Els ulls compostos solen trobar-se ben desenvolupats (excepte en algunes formes cavernícoles), ocupant normalment gran part de la superfície lateral de la càpsula cefàlica, mentre que els ocels poden reduir-se en major o menor grau i fins i tot desaparéixer. Com en el model general d'Insectes, les antenes presenten tres segments que, des de la part basal a l'apical, es denominen: escap, pedicel i flagel, el qual se subdivideix al seu torn en un nombre variable d'artells (fins més de 70) denominats flagel.lòmers. Encara que bàsicament són filiformes, presenten variabilitat en la seua morfologia. Les peces bucals es troben ben desenvolupades i corresponen a un aparell bucal de tipus mastegador-llepador. En els grups més avançats, especialment en les abelles, el llavi i la maxil.la formen una espècie de llengua amb la qual poden absorbir líquids.
• Tòrax / Mesosoma. El tòrax està format per tres segments, el protòrax, que es troba representat dorsalment pel pronot, el mesotòrax, més desenvolupat en ell que es diferencien dues esclerites dorsals, el mesoscutum (escut, mesoescut, mesonot) i el mesoscutellum (escutel o escudet), i finalment el metatòrax reduït dorsalment a una sola esclerita, el metanotum (postescudet, postescutel, postscutellum o metanot). Les zones laterals es denominen mesopleures. En els "Symphyta" tòraxs i abdomen es troben ben diferenciats, mentre que en els "Apocrita" el primer segment abdominal (propodeu) es fusiona al metatòrax. Aquesta unió del propodeu i el tòrax forma una regió del cos denominada mesosoma. Proveïts d'un parell de potes per segment, presenten a més dos parells d'ales membranoses, generalment ben desenvolupades (les posteriors més xicotetes que les anteriors). L'ala anterior i la posterior es mantenen acoblades durant el vol per una sèrie de ganxets anomenats hamulus.
• Abdomen / Metasoma / Gàster. En els "Symphyta", l'abdomen es troba ben diferenciat del tòrax, no obstant això, en els "Apocrita", en incorporar-se el primer segment abdominal al tòrax, resulta una regió denominada metasoma (o gàster) que està formada per la resta de segments abdominals. El primer segment forma íntegrament o parcialment el pecíol, estrenyiment entre mesosoma i metasoma que pot estar molt desenvolupat i format pels dos primers segments del metasoma. El oviscapte, segons els grups, es transforma en una serra (Symphyta), trepant (Parasitica) o agulló (Aculeata).

Els Himenòpters es caracteritzen per una biologia que inclou una enorme amplitud de comportaments. La seua manera de vida va, des d'espècies solitàries, fins a altres capaces de formar societats complexes.

En la reproducció, durant l'acoblament, generalment el mascle se situa sobre la femella, subjectant-la mitjançant les potes. En determinats casos existeixen comportaments especials abans de produir-se la còpula, com és el cas ben conegut del denominat "vol prenupcial" que presenten els Formícids.

La gran majoria de les espècies d'aquest ordre són ovípares, existint certes excepcions en què la femella reté els ous en la part final del tracte reproductor fins a l'eclosió, com ocorre en alguns Parasitica. La femella deposita els ous sobre o dins del substrat que servirà d'aliment a la larva, aquest substrat pot ser de naturalesa animal o vegetal. La partenogènesi és relativament freqüent, com ocorre en Apis mellifera, espècie en la qual els ous no fecundats produiran mascles.

Són Insectes holometàbols amb dos tipus larvaris principals:

• Larva eruciforme. En els Símfits.
• Larva himenopteriforme (vermiforme eucèfala). En els Apòcrits, generalment àpoda, i amb la càpsula cefàlica més o menys esclerotitzada.

El nombre d'estats larvaris pot variar entre quatre i huit en els Símfits i un número màxim de cinc en els Apòcrits. La pupació es produeix dins d'un capoll elaborat per la larva madura, i fins i tot dins de l'hoste en el cas de certs parasitoides.

En els imagos o adults fitòfags, el règim alimentari d'està relacionat en molts casos amb les plantes que visiten, prenent generalment el seu nèctar (nectaròfags). Uns altres prenen aliment de naturalesa animal, en ingerir l'hemolimfa de certs artròpodes als quals produeixen ferides.

Respecte al substrat utilitzat en la construcció del niu es diferencien quatre categories d'espècies:

• Pastadores. Construeixen nius amb fang o fibres vegetals.
• Terrícoles. Nius en el terreny, generalment sorrenc. Mitjançant les mandíbules i les potes anteriors, la femella realitza galeries que condueixen a una o diverses cel•les.
• Xilícoles-rubícoles. Nius construïts en medul•la de troncs i branques, o en fusta morta. Les cel•les es disposen de forma lineal o ramificada, estant cadascuna d'elles separada per septes de fang, serradures o resina.
• En cavitats preexistents. Nidifiquen en galeries naturals o confeccionades per altres Artròpodes.

La seua importància econòmica és de gran rellevància; alguns poden considerar-se "perjudicials" ja que poden produir plagues forestals (Símfits), encara que la majoria de les espècies podrien considerar-se "beneficioses", en intervindre de manera decisiva en aspectes relacionats amb el control de plagues (parasitoides i depredadors), la pol•linització i l'apicultura (Aculeats).

En l'ordre Hymenoptera es diferenciaven de forma clàssica dos subordres:

• Symphyta. Caracteritzats per no tindre cintura entre el tòrax i l'abdomen.

• Apocrita. Caracteritzats per presentar un estrangulament més o menys acusat, formant el pecíol, entre la segona i tercera regió corporal. Al seu torn els Apocrita es dividien en dos grans grups (amb categoria de infraorden o de secció segons els autors):

- Parasitica. Caracteritzats per presentar un òrgan de posada, el ovopositor, en forma de trepant.

- Aculeata. Caracteritzats per haver transformat l'oviscapte en una estructura de defensa, l'agulló.

En l'actualitat no estan clares les agrupacions entre superfamília i ordre, per la qual cosa no existeixen categories intermèdies entre aquestes dues divisions. Estudis filogenètics posen de manifest que els Symphyta i els Parasitica són grups parafilètics, per la qual cosa no poden ser mantinguts com a categories taxonòmiques, encara que continuen sent útils per a diferenciar grups d'Himenòpters, des d'un punt de vista morfològic.

Amb tot aço, si no tenim en compte els fòssils, l'ordre Hymenoptera es divideix en 84 famílies, distribuïdes en un total de 20 superfamílies. Agrupant-les segons el criteri clàssic, l'ordre Hymenoptera estaria representat, a la Comunitat Valenciana, per les següents superfamílies:

• Subordre Symphyta

- Superfamília Siricoidea
- Superfamília Tenthredinoidea

• Subordre Apocrita

Secció Parasitica
- Superfamília Chalcidoidea
- Superfamília Cynipoidea
- Superfamília Evanioidea
- Superfamília Ichneumonoidea

Secció Aculeata
- Superfamília Apoidea Latreille, 1802
- Superfamília Chrysidoidea
- Superfamília Vespoidea