Ordre Diptera

Ordre Diptera

Els Dípters constitueixen  un ordre d'Insectes neòpters, endopterigots que inclou grups tan coneguts com les mosques i mosquits, a més de  molts altres. Caracteritzats perquè les seues ales posteriors han quedat reduïdes  a  uns òrgans anomenats halteris o balancins, que no s'utilitzen per a volar, sinó per a mantindre l'estabilitat i la direcció durant el vol. Com indica el seu nom científic (Diptera, gr. "dues ales") posseeixen només dues ales membranoses i no quatre com la gran majoria dels Insectes.

L'ordre Diptera és un grup monofilètic que es va originar probablement a partir de Mecòpters (mosques escorpí) primitius, fa uns 250 milions d'anys, en el Triàsic. No obstant això la seua filogènia encara no està molt clara. Les divisions de l'ordre Diptera són possiblement subordres parafilètics o polifilètics, o és que no descendeixen d'un avantpassat comú, per la qual cosa la classificació encara no està clara.

Els Dípters es poden trobar en tots els hàbitats terrestres i d'aigua dolça, i en tots els continents, l'únic medi que no han pogut conquistar és el marí. Se'ls poden trobar des de l'extrem nord de Groenlàndia fins a les costes de l'Antàrtida, on són els únics Insectes de vida lliure. En Aquest ordre s'han descrit més de 160.000 espècies, la qual cosa el converteix en el segon més divers d'éssers vius, només superat pels Coleòpters, amb més de 390.000 espècies. Un estudi exhaustiu de la fauna ibèrica podria donar com a resultat un total que podria arribar a les 12.000 espècies.

Com tots els Insectes, tenen el cos dividit en tres regions o tagmes:

  • Cap. Amb formes molt variades (redó, ovalat, triangular, semiesfèric, allargat, etc.), és molt mòbil i hom hi troba les antenes, els ulls compostos, els ocels i l'aparell bucal. Les antenes estan compostes de diversos segments (artells) que poden variar de 3 a 16. El primer rep el nom d'escap, el segon pedicel i la resta flagel. El flagel, al seu torn, està format per un número variable de flagel.lòmers. En els Dípters més primitius (Nematòcers) són nombrosos, mentre que en els Dípters més evolucionats (Braquícers) el número de flagel.lòmers s'ha reduït a causa de la fusió entre ells. Els ulls compostos  són molt variables en grandària i forma. Poden arribar a ocupar quasi tot el cap, estar molt reduïts o faltar completament. Els ocels (ulls simples) es presenten generalment en nombre de 3, però igualment poden faltar totalment o haver-n'hi només dos. L'aparell bucal, també anomenat proboscis o probòscide, és en general de tipus xuclador, encara que també pot ser de tipus picador-xuclador (els tàvens femelles tenen mandíbules i maxil.les com a ganivets que produeixen una incisió amb forma de creu en la pell de l'hoste). Enganxats a l'aparell bucal es troben els palps, de formes molt variades.
  • Tòrax. Es presenta dividit en tres parts: el protòrax, el mesotòrax i el metatòrax, cadascuna proveïda d'un parell de potes. Al marge d'aquestes, els seus apèndixs més destacables són les ales i els halteris. Les ales donen nom a aquest grup d'Insectes (Diptera = dues ales), es tracta de dues estructures membranoses, generalment ben desenvolupades (encara que poden estar reduïdes  o faltar completament), que naixen dels costats del mesotòrax. Les ales presenten una varietat molt gran a nivell d'ordre, no obstant això, a nivell de família són bastant homogènies. Els halteris o balancins són ales modificades que naixen del metatòrax, funcionen com a giroscopis, i permeten mantindre l'estabilitat dels Dípters mentre volen.
  • Abdomen. Amb 11 segments, alguns dels quals estan fusionats, pot ser molt variable en forma, des de llarg i estret fins a curt i ample, fins i tot pot presentar una cintura basal. Cada segment consta de dues plaques, una dorsal cridada terguita i una altra ventral cridada esternita. Entre ambdues plaques es troba una zona membranosa. La part més important de l'abdomen és la genitàlia (aparell genital) que es troba en els dos o tres segments finals, i és fonamental per a la identificació de les espècies (especialment en els mascles).

La pràctica totalitat de Dípters presenten mascles i femelles. (excepcionalment, unes poques espècies són partenogenètiques, reproducció sense mascles). Algunes espècies formen núvols copuladors compostos per desenes o centenars d'individus, també es donen casos de festeig nupcial.

Són Insectes holometàbols amb metamorfosi completa que normalment inclou quatre fases: ou, larva, pupa i adult. El nombre d'ous per posta és extremadament variable segons l'espècie, des de 6-8 ous fins a poder arribar a pondre alguns milers d'ous. Les larves tardaran més o menys temps a eixir, depenent de l'espècie i de les condicions ambientals.

Les larves viuen generalment en hàbitats clarament diferents als dels adults. Al contrari d'aquests, no solen veure's, perquè tendeixen a ocultar-se dels depredadors. D'una manera molt general, les larves són majoritàriament allargades i es poden agrupar en dos tipus bàsics:

  • Amb aspecte de cuc amb cap (càpsula cefàlica). Dípters menys evolucionats: Nematòcers.
  • Amb aspecte de cucs, però sense cap ni falses potes. Dípters més evolucionats: Braquícers.

Les larves poden ser herbívores, carnívores, carronyeres o descomponedores (el consum de matèria en descomposició sembla ser la forma més comuna d'alimentació). Moltes són paràsites que creixen dins d'Artròpodes els causen la mort.

La pupa presenta diverses formes i la seua superfície externa pot ser corretjosa i presentar espines, òrgans respiratoris o rems locomotors.

L'estadi adult és generalment curt, viuen entre unes quantes hores fins a uns pocs mesos, la seua única funció és aparellarse i pondre ous. Molts s'alimenten de nèctar o de secrecions de les plantes i tenen peces bucals llepadores, adaptades per a aquesta funció. Les mosques que s'alimenten de sang de vertebrats tenen peces bucals filoses, amb forma d'estilets, que perforen la pell, a més tenen anticoagulants en la saliva per a facilitar el flux de la sang. Les mosques de la família Oestridae (estres) parasitan els mamífers.

Entre els depredadors de mosques es troben ocells, ratapinyades, granotes, sargantanes, libèl•lules i aranyes a més d'altres espècies de mosques. Moltes mimetitzen a altres espècies d'insectes que posseeixen defenses contra depredadors (Sírfids, mimetitzen abelles o vespes), això els confereix certa protecció. Les mosques Bombílides visiten flors sovint i tenen un cos arredonit, robust i vellós semblant al de les abelles. Tots aquests són casos de mimetisme batesià.

La immensa majoria dels Dípters tenen hàbits diürns, però també n'hi ha de crepusculars i fins i tot de nocturns. Se'ls pot trobar també dins de coves. Uns altres s'han adaptat a viure en zones urbanes (espècies sinantròpiques), per exemple, Muscidae, Calliphoridae o Sarcophagidae.

D'altra banda, existeixen espècies migratòries (Syrphidae), depredadores (Asilidae, Hybotidae), paràsites (Nycteribiidae, Hippoboscidae), florícoles (Syrphidae, Bombyliidae), sapròfagues (Sphaeroceridae, Carnidae), copròfagues (Platystomatidae, Sepsidae), necròfagues (Piophilidae, Sarcophagidae), fitòfagues (Psilidae, Opomyzidae), minadores de fulles (Agromyzidae, Tephritidae), gal.lícoles (Cecidomyiidae, Chloropidae), xilòfagues (Xylomyidae, Xylophagidae), fungívores (Mycetophilidae, Platypezidae), saproxíliques (Lonchaeidae, Stratiomyidae), atretes per la saba dels arbres (Odiniidae, Aulacigastridae), cavernícoles (Heleomyzidae, Phoridae), forésicas (Sphaeroceridae), fins i tot algunes espècies viuen en nius de formigues (Phoridae).

L'ordre Diptera s'ha dividit tradicionalment en dos subordres: Nematocera i Brachycera (la diferència entre tots dos grups és que els Nematocera inclouen Dípters amb antenes llargues i formades per molts segments i els Brachycera inclouen Dípters amb antenes curtes i amb pocs segments). Actualment, és freqüent afegir a aquests dos els subordres Cyclorrhapha i Schizophora. Aquests grups tampoc són monofiléticos i per això alguns autors prefereixen emprar els dos subordres clàssics, fins que s'aclarisca la filogènia interna dels dípters, com en el nostre cas.

L'ordre Diptera està representat, a la Comunitat Valenciana, pels següents subordres: