Fauna

Fauna

 
 
 
 

El Parc Natural de la Serra d’Espadà alberga una gran varietat de vida silvestre. L'entorn muntanyenc d'aquest enclavament natural junt amb els municipis que l'habiten, proporcionen un ampli ventall d'hàbitats que afavoreixen la diversitat de fauna.

Entre els invertebrats presents en aquest entorn destaquen per ser endèmics de zones molt localitzades dins del parc natural el caragolet d’Espadà (Xerocrassa edmundi) i els gasteròpodes aquàtics Sardopaladilhia buccina, Sardopaladilhia distorta, Sardopaladilhia subdistorta i Bythiospeum gloriae. D'altra banda, l'abundància de coves en aquesta serra ha afavorit l'especiació d'endemismes cavernícoles com l'isòpode Macedonecthes castellonensis, el coleòpter Anillochlamys aurouxi i el diplur Paratachycampa hispanica. També és important destacar la presència del cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes), ja que és una espècie catalogada com en perill d'extinció per les importants regressions en les seues poblacions.

Quant als vertebrats en els xicotets rius i rierols de la serra, i principalment en l'embassament de Benitandús, trobem espècies piscícoles autòctones pròpies dels cursos fluvials mitjans i baixos, en concret barb mediterrani (Luciobarbus guiraonis) i la madrilleta roja (Achondrostoma arcasii).

L'avifauna es troba representada amb més de 110 espècies diferents que nidifiquen en la serra, a més d'aquelles que troben en ella un lloc de descans i alimentació durant les seues llargues migracions. En suredes i pinedes habiten espècies com l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus), el mussol banyut (Asio otus) o el pica-soques blau (Sitta europaea), mentre que en les penyes trobem la falcia de panxa blanca (Tachymarptis melba), el duc (Bubo bubo), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i l'àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) que es troba catalogada com a “Vulnerable” en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. Altres ocells, com l’oriol (Oriolus oriolus), el rosinyol bord (Cettia cetti) o la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), obtenen aliment i recer entre la vegetació que creix en les zones de ribera. En el sòl, entre matolls o en els buits entre les pedres nidifiquen l'alosa (Alauda arvensis), la cogullada comuna (Galerida cristata), el còlit ros (Oenanthe hispanica), la perdiu (Alectoris rufa) o la busquereta capnegra (Curruca melanocephala), mentre que els camps cultivats són l'hàbitat preferit d'espècies com la tórtora turca (Streptopelia decaocto), la cadernera (Carduelis carduelis) o el gafarró (Serinus serinus).

Dins de la mastofauna que habita aquestes muntanyes trobem espècies com la cabra salvatge (Capra pyrenaica), el cabirol (Capreolus capreolus), la rabosa (Vulpes vulpes), el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la fagina (Martes foina) i el teixó (Meles meles). Rosegadors com el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), la rata cellarda (Eliomys quercinus ) o la rata d’aigua (Arvicola sapidus), insectívors com la musaranya (Croccidura russula) i l’eriçó comú (Erinaceus europaeus) i lagomorfs com el conill (Oryctolagus cuniculus) o la llebre ibèrica (Lepus granatensis) són presents ocupant diferents nínxols dins dels hàbitats del parc natural. Dins dels mamífers i de la comunitat faunística rupícola i cavernícola, cal destacar les poblacions de quiròpters, habitants de coves i cavitats. En el territori del Parc Natural d’Espadà existeixen 15 espècies de ratpenats, totes elles espècies protegides i incloses en el LESRPE, 6 d'elles catalogades com a “Vulnerable” en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (CEEA) i subjectes per això al desenvolupament de programes de conservació. Podem destacar la presència del ratpenat de  Geoffroy (Myotis emarginatus), el ratpenat mediterrani de ferradura (Rhynolophus euryale), el ratpenat de musell gran (Myotis myotis) o el ratpenat de dits llargs cavernícola (Miniopterus schreibersii)

Els rèptils més fàcils d'observar al parc natural són probablement els dragonets ja que es poden veure caçant mosquits per les parets dels municipis de la serra les nits d'estiu. El més abundant és el dragonet comú (Tarentola mauritanica), però també podem trobar el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). A més, podem trobar els llangardaixos o fardatxos de major grandària de la península ibèrica: el fardatxo bètic (Timon nevadensis) i el fardatxo ocel·lat (Timon lepidus), juntament amb altres llangardaixos de menor grandària com la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), la sargantana bruna (Podarcis liolepis) i el lludrió ibèric (Chalcides bredriagai). Entre les serps destaquen la serp d’aigua (Natrix maura), la serp de collaret (Natrix astreptophora), la serp blanca (Zamenis scalaris), la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), la serp llisa meridional (Coronella girondica) i la serp verda (Malpolon monspessulanus).

Els amfibis generalment apareixen associats a punts d’aigua. El amfibi més abundant és la granota comuna (Pelophylax perezi) que podem trobar en molts d’aquestos punts d’aigua. Encara que menys abundants, aquests punts també són el hàbitat idoni per al tòtil (Alytes obstetricans), la granoteta de punts (Pelodytes puntatus), el gripau corredor (Epidalea calamita) i el gripau comú (Bufo spinosus). Esment especial mereix l’ofegabous (Pleurodeles waltl), espècie inclosa en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i catalogada com a “Vulnerable” en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, que troba refugi en basses de reg i xicotetes àrees humides.