Cultura

Cultura

Cerezas de Espadán
 
Saca de corcho
 
 
 
 
 
 
 

Les activitats socioeconòmiques de la zona, s'han centrat en l'aprofitament dels variats recursos naturals de la Serra de Espadà. L'economia tradicional s'ha basat en l'agricultura de muntanya, que es destinava, fonamentalment, al blat i altres cereals. Aquesta activitat ha deixat la seva petjada en el paisatge en forma de nombrosos molins de farina. La majoria, hidràulics, com els de l'Arquet i de Dalt a Aín o Molí Vell a Almedíxer, i algun de vent com el Molí d’Aire a Eslida.

 

L'agricultura ha anat canviant al llarg del temps i, actualment, se centra en el cultiu de l'olivera, del qual s'obté un oli de gran qualitat, del garrofer, de l'ametller o d'arbres fruiters com els cirerers. Testimoniatge de la dura tasca agrícola en aquestes terres són els bancals, a vegades inversemblants, que poden observar-se en nombrosos vessants.

 

Altres activitats, com la silvicultura i l'explotació forestal, s'han destinat, fonamentalment, a la producció de fusta (entre altres usos, per a la fabricació de mànecs o "gaiatos" a partir de les branques del lledoner o "llidoner"), de carbó (encara es conserven antigues carboneres com la del Barranc de Almanzor i de suro (explotat artesanalment des del segle XVI i industrialment des del XIX) i que va suposar un recurs fonamental en la Serra, destacant la producció de la finca Mosquera, que va passar a ser el cor de l'explotació surera de tota la Serra i els productes de la qual eren exportats per vaixell o tren a les fàbriques de taps de suro de Palafrugell, a Girona.

 

També la neu, recollida durant l'hivern i emmagatzemada i premsada en neveres o “pous de neu”, es venia en les zones costaneres durant l'estiu. Encara es conserven algunes d'aquestes construccions, com la nevera de Castro a Alfondeguilla, la de Quatre Camins a Vilamalur o la de L’Oret a Aín.

 

Altres activitats tradicionals importants de la Serra han estat la ramaderia transhumant (els ramats turolenses passaven els sis mesos de l'hivern en les terres de la Serra, com testifiquen els nombrosos corrals i vies pecuàries que es conserven), la mineria (a partir del segle XVIII s'extreuen ferro, cinabri, coure i atzurita) i l'apicultura, per a l'obtenció de mel i cera.

 

Com a recursos més recents, apareixen l'aigua embotellada, el paisatge i la qualitat mig ambiental. Factors, aquests últims, que han contribuït a l'increment del turisme i les activitats esportives.