Subphylum Chelicerata

Subphylum Chelicerata

El subphylum Quelicerats es diferencia de la resta d'Artròpodes (els Mandibulats: Crustacis, Miriàpodes i Hexàpodes), per mancar de mandíbules i d'antenes, i per estar proveïts de quelícers (Chelicerata, del grec χελή khelé, "pinces" i κερατος kératos, "'portador"), uns apèndixs destinats a l'alimentació.

Encara que la majoria dels seus representants actuals són terrestres, es van originar en el medi marí a principis del Càmbric (es pensa que podrien haver evolucionat a partir de trilobites bentònics predadors).

Dins dels Quelicerats trobem dues formes. Si parlem d'organismes exclusivament marins, es tracta dels Pignogònids (aranyes de mar), tenen el cos reduït i el cap presenta la probòscide, una extensió anterior amb quatre ulls situats sobre un tubercle dorsal. Per contra, si parlem de Quelicerats terrestres o d'aigua dolça, el seu cos presenta una morfologia diferent, i es tracta dels Aràcnids. Els primers a aparéixer són els Aràcnids, en el Silúric, l'aparició dels Pignogònids és posterior, es produeix en el Devònic inferior.

Entre aranyes de mar, límuls o cassola de les Moluques, escorpins, pseudoescorpins, àcars i aranyes, es coneixen més de 77,000 espècies actuals de Quelicerats, quasi totes pertanyents a la classe Aràcnids, i la majoria terrestres o d'aigua dolça.

Els Quelicerats presenten el cos típicament dividit en dues regions o tagmes, una anterior denominada prosoma o cefalotòrax, i una altra posterior l'opistosoma o abdomen, ambdues unides per una estructura anomenada pedicel, que pot consistir en una marcada constricció en alguns Aràcnids, o en una unió àmplia com en Opilions i escorpins:

  • Prosoma o cefalotòrax. Apareix sovint cobert per un escut o closca dorsal. Està format per set segments (que poden estar subdividits o fusionats, depenent del grup) organitzats a la regió cefàlica, amb l'àcrón, primer segment amb funció sensitiva, (tenen ulls compostos laterals i/o ulls simples mitjans), i la regió marxadora, amb els altres sis segments. En el prosoma es localitzen els apèndixs següents, tots ells multiarticulats, un parell de quelícers, amb dos elements oposables a manera de pinça, un parell de pedipalps (potes modificades amb funcions tàctils o prènsils), i quatre parells de potes marxadores.
  • Opistosoma o abdomen, amb les vísceres de l'animal, comprén la resta del cos i pot tindre fins a dotze segments més el tèlson, o no estar segmentat. Generalment manca d'apèndixs segmentats o estan molt modificats, depenent dels grups (en escorpins estan reduïts  a les pintes i en aranyes a les fileres). Els orificis genitals (gonòpors) s'obrin en la part ventral del segon segment abdominal.

La majoria dels Quelicerats són díoics, amb fecundació interna que es duu a terme a través de paquets d'esperma denominats espermatòfors. Existeixen espècies ovípares, ovovivípares i vivípares, també es dóna la partenogènesi en algunes espècies d'Aràcnids.

El desenvolupament varia en funció dels grups, en els Aràcnids, les cries passen per totes els seus estadis larvaris dins de l'ou i eclosionen com una miniatura adulta. En els Xifosurs (límul o cassola de les Moluques) no obstant això, la larva eclosiona i fins a 20 dies després no té començament la primera muda.

Els Quelicerats han sabut adaptar-se a gran diversitat de nínxols. N'hi ha de vida lliure o paràsits, depredadors, fitòfags omnívors, i fins i tot necròfags; d'hàbits diürns i nocturns, terrestres i aquàtics, i també són a més comuns en coves i grutes.

El subphylum Quelicerats està representat, a la Comunitat Valenciana, per les classes següents:

  • Classe Arachnida Lamarck, 1801
  • Classe Pycnogonida Latreille, 1810