Ordre Orthoptera

Ordre Orthoptera

Els Ortòpters (Orthoptera, del grec ορθός orthós, "recte, dret", i de πτερον pteron, "ales") constitueixen un ordre d'Insectes neòpters, exopterigots, amb aparell bucal mastegador. Pertanyen a aquest ordre els saltamartins, les llagostes, els grills i el tallaarròs o cadell.

Ja en el Carbonífer i el Permià es troben restes fòssils de protortòpters, aconseguint el seu desenvolupament en el Mesozoic (Protogryllus). Amb unes 26.550 espècies (incloses també les espècies fòssils), els Ortòpters tenen una distribució mundial, amb preferència a les regions càlides i temperades del planeta, estant presents en tots els ecosistemes terrestres.

Amb algunes diferències morfològiques entre els dos subordres en què es divideix (Caelifera i Ensifera), com la resta dels Insectes, presenten el cos dividit en tres regions o tagmes:

  • Cap: Ortognat (boca dirigida cap avall), en general gran i més o menys esfèric. Organs sensorials amb antenes filiformes, formades per molts artells i més llargues que el cos (en la majoria dels Ensifera), o més curtes, no superen normalment la meitat del cos, generalment filiformes, i formades per pocs artells clarament visibles (Caelifera). Aparell bucal de tipus mastegador, format per mandíbules ben desenvolupades, maxil.les amb palps de cinc artells i llavi amb palps labials de tres. Amb ulls compostos hemisfèrics o hemiovoidals sempre presents. Sovint disposen també de tres ocels.
  • Tòrax: Format per protòrax, mesotòrax i metatòrax. El protòrax és sempre més gran que els altres segments, i presenta un ampli pronot que s'estén cap endarrere, a vegades excedint l'extremitat de l'abdomen, dorsalment està format pel disc del pronot, i lateralment pels paranots o lòbuls laterals, que arriben a cobrir per complet les pleures protoràciques. El mesotòrax, el metatòrax i el primer segment de l'abdomen es troben soldats entre si. Els esternites es presenten ben esclerificats. Amb un parell de potes per segment, el primer i segon parell de potes és de semblant grandària i conformació (excepte adapatacions especials) i sovint apareixen proveïdes d'espines, el tercer parell amb els fèmurs fortament eixamplats en la seua base i adaptats per al salt. Els Ortòpters presenten dos parells d'ales més o menys desenvolupades, les tegmines i les ales pròpiament dites. Les tegmines estan fortament esclerotitzades i en alguns casos poden conformar un òrgan estridulador (principalment en els mascles d'Ensifera). El segon parell d'ales, quan està present, es troba plegat sota les tegmines, són transparents o acolorides i de consistència membranosa.
  • Abdomen: bastant gran, allargat, cilíndric, constituït típicament d'11 segments i àmpliament unit al tòrax. Els tergites es troben més desenvolupats que els esternites, en la que fa deu solen aparéixer un parell de cércs amb importància taxonòmica.

Pel que fa a la reproducció, en la major part de les espècies s'observa el fenomen de la estridulació o producció de sons amb diferents parts del cos a fi d'afavorir la trobada dels sexes (la forma en què es produeix aqueixa estridulació és diferent segons el subordre a què pertanguen). En altres casos, els mascles poden produir secrecions especials que tenen un paper important durant el apareament.

La dinàmica de l'acoblament és bastant variable, però generalment es produeix l'emissió d'una estructura denominada espermatòfor, que el mascle col•loca en l'entrada de les vies genitals de la femella. Les femelles dels Ortòpters (excepte Gryllotalpidae) disposen d'un òrgan especialitzat, l'oviscapte, per a realitzar la posta dels ous, ja siga enterrant-los en el sòl o dins de teixits vegetals, de forma individual o agrupant-los en estructures denominades ooteques (Caelifera).

Són Insectes hemimetàbols (amb metamorfosi incompleta) i les formes joves tenen la mateixa alimentació que les adultes. Una vegada que es produeix l'eclosió la majoria dels Ortòpters fan immediatament la seua primera muda.

Les fases juvenils (nimfes) són molt semblants a l'estat adult, els únics canvis que es produiran durant el desenvolupament tindran lloc a nivell de les antenes (s'incrementa el nombre d'artells), en el tòrax (aparició dels òrgans de vol) i en la part final de l'abdomen (maduració de les estructures genitals externes). El nombre de mudes necessàries per a aconseguir l'estat adult oscil•la entre 4 a 10, depenent dels grups taxonòmics i de les condicions ambientals en les quals es produeixen.

Els Ortòpters no presenten espècies socials, encara que en determinades condicions ambientals poden presentar-se explosions poblacionals i algunes espècies (llagostes) poden desenvolupar fases gregàries que poden desplaçar-se coordinadament i causar greus danys a la vegetació i cultius. El terme "llagosta" s'aplica a aquelles espècies d'Acrídids que tenen la facultat de gregaritzarse mitjançant un canvi de fase i adquirir la capacitat de migrar, mentre que la resta dels Acrídids són els coneguts "saltamartins". En la península ibèrica apareixen diverses espècies de llagosta.

Des del punt de vista ecològic, mostren bastants diferències en funció dels diferents grups que integren l'ordre. N'hi ha des de marcadament higròfils fins als clarament xeròfils, hi ha espècies d'hàbits nocturns, mentre que unes altres són preferentment diürnes, s'adapten bé i aprofiten la major part dels hàbitats de les regions on es presenten, arribant fins i tot a aprofitar el medi cavernícola.

S'alimenten normalment de vegetals (herbívors i granívors), encara que no és estrany trobar espècies de règim omnívor i fins i tot algunes que són quasi exclusivament carnívores, que s'alimenten de preses que capturen activament.

Una de les característiques més destacades dels Ortòpters és la seua homocromia o capacitat d'adaptar el seu color corporal al del medi en el qual es troben. El mimetisme o capacitat de semblar-se estructuralment al seu medi ambient, mitjançant l'alteració de la seua anatomia externa és un altre fenomen àmpliament difós entre els Ortòpters. Els Ortòpters són preses d'un elevat nombre de depredadors, tant vertebrats com invertebrats i es troben clarament en la base de les cadenes tròfiques de quasi tots els ecosistemes en els quals es desenvolupen.

L'ordre Orthoptera es divideix en dos subordres, tots dos amb representació en la Comunitat Valenciana: