Ordre Blattodea

Ordre Blattodea

Els Blatodeus (Blattodea, del llatí Blatta, "panerola" i del grec eidés, "que té aspecte de"), coneguts també com a paneroles, constitueixen un ordre d'Insectes hemimetàbols paurometàbols, de color castany o fosc, i cos ovalat i esclafat. El cap sol estar protegida per ampli pronot en forma d'escut aplanat, quasi sempre semicircular, que cobreix el cap i sembla la part anterior del cos. En l'extrem de l'abdomen presenten un parell de cércols laterals. De grandària normalment mitjana a gran, encara que hi ha formes de gran grandària en la fauna tropical (fins de 9 cm) i de xicotetes dimensions en la fauna paleàrtica (menys d'un centímetre), l'ordre Blattodea Inclou també als tèrmits, infraordre Isoptera.

Els primers fòssils semblants a Blatodeus daten del Carbonífer, fa 355–295 milions d'anys. Aquests fòssils difereixen dels  Blatodeus moderns en què disposen d'un llarg oviscapte, i són els ancestres també dels Mantodeus. Això es pensa per la similitud del oviscapte i les ooteques en aquests animals, per això, Mantodea i Blattodea s'agrupen dins del superordre Dictyoptera. Els primers fòssils de Blatodeus moderns amb oviscapte intern apareixen al començament del Cretàcic, fa més de 135 milions d'anys.

Altres animals que es van originar i van evolucionar de les paneroles són els tèrmits. Els tèrmits són Insectes eusocials que viuen en grans colònies, són de color pàl•lid i cos bla. Les paneroles, en canvi, no són socials, encara que algunes tendeixen a agregar-se en grups i podrien considerar-se presocials. Anteriorment, Els tèrmits es classificaven com un ordre a part, degut sobretot al fet que compartien similituds morfològiques notables amb els Himenòpters (principalment amb les formigues) però això és el resultat d'una evolució convergent. Després diversos estudis filogenètics es va concloure que els tèrmits van evolucionar a partir de paneroles primitives que van viure durant el Triàsic i Juràsic. Actualment les classificacions taxonòmiques modernes accepten a Isoptera com un infraordre de Blattodea i fins i tot unes altres les rebaixen encara més, fins a la superfamília Termitoidea.

Les paneroles tenen una distribució mundial, a excepció dels països més freds com l'àrtic o Groenlàndia, amb major abundància i diversitat en les àrees intertropicals. Actualment l'ordre Blattodea té catalogades 4.600 espècies enquadrades en huit famílies (Beccaloni, 2014). A Europa, sense comptar els territoris que pertanyen a la subregió macaronésica, hi ha 136 espècies, i en l'àrea Iberobalear i Macaronésica, hi ha catalogades 86.

Com la resta dels Insectes presenten el cos dividit en tres regions o tagmes:

  • Cap. Ortògnat i fins i tot hipògnat, de forma triangular, xicotet i molt mòbil. Ulls compostos xicotets, reniformes i molt laterals; ocells laterals en nombre de dos, i rarament ben desenvolupats. Antenes filiformes, amb escape gran i allargat, pedicel xicotet, quasi globós i flagel amb nombrosos artells xicotets. Aparell bucal mastegador, amb mandíbules, palps maxil•lars i palps labials.
  • Tòrax. Caracteritzat per un ampli pronot en forma d'escut aplanat, quasi sempre semicircular, que cobreix el cap i així apareix com la part anterior del cos. En les formes àpteres el meso i el metanot s'assemblen als tergites abdominals. Els tres parells de potes són similars, allargades, recobertes d'espines i amb funció locomotora. Les ales existeixen en la major part dels Blatodeus, però hi ha moltes formes que en estat adult les tenen reduïdes o són completament àpteres. Les ales anteriors (tegmines) són coriàcies, i durant el repòs l'esquerra cobreix a la dreta. Les ales posteriors, durant el repòs, estan replegades en sentit longitudinal sota les tegmines. El moviment dels Blatodeus consisteix fonamentalment en una carrera ràpida, encara que algunes espècies realitzen vols curts, sobretot de nit i al crepuscle (són animals lucífugs).
  • Abdomen. Ample i aplanat, amb 10 segments; En el mascle, el nové esternit forma la placa subgenital, que porta un o dos xicotets sortints articulats, els estils, l'òrgan copulador és asimètric i molt complicat. En la femella la placa subgenital està formada pel seté esternit, sota ella hi ha un xicotet oviscapte, que no sobreïx de l'extrem abdominal. En el 10é tergit s'articulen dos cércols fusiformes.

L'acoblament va precedit per un festeig bastant llarg, en el qual intervenen feromones i un primer contacte amb les antenes. Una vegada s'ha produït la fecundació interna, la femella posa els ous en una càpsula denominada ooteca, que queda generalment enganxada entre els últims segments abdominals, sent transportada per la femella durant un cert temps. El nombre d'ous en cada ooteca varia entre 6 i 50, depenent de l'espècie.

Després de l'eclosió, les nimfes nounades són de color blanc brillant, després de la primera muda s'endureixen i enfosqueixen començant a dispersar-se per a portar la mateixa manera de vida que els adults. La seua etapa blanca ha portat a moltes persones a afirmar haver vist paneroles albines. Atés que són Insectes paurometàbols, les nimfes s'assemblen molt a la forma adulta, completant al llarg del desenvolupament la formació de les ales i de la genitalia.

Les paneroles són generalment nocturnes i fotofòbiques (de manera excepcional, la panerola oriental és atreta per la llum). També solen ser higròfiles, buscant els llocs humits, encara que poden aguantar un cert grau de sequedat. Hi ha espècies que viuen en els matolls, sota la fullaraca dels boscos o en les grutes, sent típicament cavernícoles. Algunes formes tenen hàbits aquàtics, podent fins i tot romandre submergides durant diversos minuts, i unes altres es fan domèstiques i viuen a les cases i en els vaixells.

El seu règim alimentós és omnívor, encara que algunes espècies siguen preferent o exclusivament fitòfagues. Les espècies silvestres viuen d'Insectes morts o de vegetals, o de detritus, les espècies domèstiques ataquen totes les substàncies comestibles que troben. Encara que no són capaços de digerir la cel•lulosa per elles mateixes, mantenen una relació de simbiosi amb protozous que sí que els permet extraure nutrients.

Els Blatodeus mostren una certa tendència al gregarisme, almenys en els estadis joves. Encara que si bé es troben sovint nombrosos individus adults reunits en un mateix lloc, sembla haver-se de sobretot més a una resposta comuna a determinats estímuls que a un cert instint de societat, encara que siga rudimentària.

Les paneroles es troben entre els animals més resistents del planeta, algunes espècies són capaces de mantindre's actives durant un mes sense menjar o sent capaços de sobreviure amb recursos limitats. També tenen una major resistència a les radiacions que els vertebrats, amb una dosi letal entre 6 i 15 vegades major que els humans. Així i tot, no són excepcionalment resistents a les radiacions en comparació amb altres Insectes, com la mosca de la fruita.

L'ordre Battodea està representat, a la Comunitat Valenciana, per les famílies següents: