Ordre Araneae

Ordre Araneae

Les Aranyes constitueixen l'ordre més divers de la classe Arachnida, amb més de 45.000 espècies repartides en 114 famílies arreu del món. De les espècies conegudes, a penes un 8'5% corresponen a cites per a Europa.

Amb registres des del Devónic, el fòssil més antic trobat data de fa 380 milions d'anys. Aquelles Aranyes posseïen òrgans que secretaven seda, les fileres però, a diferència de les actuals, tenien l'abdomen segmentat.

El grup està abundantment representat en tots els continents, excepte a l'Antàrtida, i està present en tots els ecosistemes terrestres ibèrics i macaronèsics, incloent una aranya amfíbia (Argyroneta aquatica, Clerck, 1757).

La grandària de les espècies ibèriques oscil•la entre les grans Argiope, Lycosa i algunes Migalomorfes, amb un cos que supera els dos centímetres, i un univers de microaranyes d'un a cinc mil•límetres. Només alguns grups són realment perillosos per als éssers humans.

Les Aranyes es caracteritzen per presentar el cos dividit en dues parts, el prosoma i el opistosoma, units a través d'un xicotet cilindre denominat pedicel:

  • Prosoma o cefalotòrax. Recobert dorsalment per una placa, l'escut prosómic, en el qual se sol diferenciar una zona anterior on es troben els ocels (ulls simples), generalment huit en dues línies transversals, i la posterior, una mica més ampla i aplanada. Presenta sis parells d'apèndixs, els quelícers, els pedipalps (òrgans tàctils i olfactoris, en els mascles adults el seu tars conté el bulb copulador) i quatre parells de potes marxadores. Les potes estan dotades de diverses pilositats i espinacions, una de les més característiques és el calamistre en les aranyes cribel.iades, compost per una o dues fileres de pèls rígids en les potes posteriors, serveix per a cardar la seda. Les aranyes són animals depredadors que paralitzen a les seues preses amb el verí dels seus quelícers, després la majoria injecta enzims digestius en la presa, realitza una digestió externa, almenys parcial, i ingereix l'aliment gràcies a una faringe o estómac de funció suctora situats al principi del tub digestiu.
  • Opistosoma o abdomen. En la seua part ventral i anterior s'obrin el epigí (porus genital) en tots dos sexes, els pulmons en llibre (cavitats respiratòries amb plecs interns laminars), i/o els estigmes del sistema traqueal. En la seua part final el opistosoma presenta un xicotet ixent ventral, el tubercle anal, al costat del qual es troben uns xicotets mamelons denominats fileres, a través de les quals s'emet la seda. Típicament són tres parells (anteriors, mitjanes i posteriors) desiguals. A vegades es presenta una placa característica denominada cribel (aranyes cribel.lades), associada al calamistre.

Els mascles, generalment més xicotets que les femelles, les busquen activament, les cortegen amb rituals elaborats per tal que no els devoren. Quan aconsegueix l'aproximació, el mascle introdueix un espermatòfor en les vies sexuals de la femella usant els pedipalps, que actuen com a òrgans copuladors. Malgrat la ritualització, després de la còpula la femella sol devorar al mascle.

Unes setmanes després té lloc la posta que sol ser nombrosa en ous. El capoll d'ous, ben embolicat amb seda, queda a cura de la mare i en algunes espècies és transportat mentre van madurant. Moltes espècies d'aranyes cuiden a la seua descendència en les primeres fases del seu desenvolupament.

L'eclosió de les nimfes és simultània. Les aranyetes romanen juntes durant un cert temps, abans de dispersar-se, la qual cosa es produeix tan prompte com són capaces de caçar pel seu compte. El tipus de dispersió més freqüent és l'aèria, per a això es pugen a algun lloc elevat i emeten un llarg fil de seda que és arrossegat pel vent gràcies al poc de pes. Les nimfes són morfològicament molt semblants a les adultes (excepte per l'absència d'òrgans sexuals).

Les Aranyes són Artròpodes amb metamorfosi simple, és a dir, passen per ècdisis (mudes) successives, i les aranyes joves es distingeixen de les adultes únicament per la seua menor grandària i per ser sexualment immadures, passen entre cinc i deu mudes fins a aconseguir la maduresa sexual.

Totes les aranyes són carnívores, encara que existeixen casos de omnivorisme (algunes aranyes completen la seua dieta amb nèctar, etc.) En general les aranyes practiquen dos tipus d'estratègies de caça: les teles de captures (per exemple, Araneidae) i la caça activa que consisteix bé en la localització, persecució i captura de la presa (per exemple, Lycosidae), o bé en l'emboscada (per exemple, Thomisidae). Entre les seues preses figuren molts tipus d'animals però la seua alimentació predilecta són els Insectes vius.

La majoria de les aranyes presenten activitat nocturna, per la qual cosa la visió no sol ser un factor essencial en les seues estratègies de vida i caça. No obstant això, entre les diürnes, destaquen els saltícids (Salticidae), dotats de bona visió, les aranyes cranc (Thomisidae) que cacen a l'aguait i algunes de les grans constructores de teles orbiculars (Araneidae).

Entre els seus enemics principals es compten, a més de les pròpies Aranyes i nombrosos vertebrats, diversos grups d'Himenòpters (Pompilidae, Sphecidae, etc.) que parasiten els ous o paralitzen a les aranyes per a inocular-los les seues pròpies postes. Quan se senten amenaçades, alcen les seues dues potes davanteres i els seus quelicers. Quan l'amenaça s'acosta, l'aranya mossega al seu enemic amb els quelícers utilitzant el verí més potent, ja que el verí de l'aranya es compon per dues parts, una per a poder paralitzar les preses de les quals s'alimenten, i l'altra contra les amenaces, només com a defensa. Altres mecanismes defensius són les teranyines i refugis que construeixen com a defensa i per a poder capturar les preses.

Les Aranyes solen ocupar una posició terminal en les cadenes tròfiques, exercint un paper importantíssim com a depredadors, són les majors consumidores d'Insectes del planeta i contribueixen decisivament a controlar-ne el nombre.

Totes les espècies d'Aranyes produeixen seda, es tracta bàsicament d'una proteïna (la queratina) l'estructura de la qual solidifica i es transforma just abans d'eixir, convertint-se en una forma insoluble que ràpidament es deshidrata i constitueix la fibra de seda, un material en el qual es combina elasticitat i resistència. La utilitzen per a molt variades funcions: caçar preses i embolicar-les en ella, en la protecció de la posta, com a adhesiu d'altres materials de construcció de túnels i trapes, com a àrees de locomoció o com a vela per a ser arrossegades pel vent (aquest fenomen es coneix com vol aràcnid).

L'ordre Araneae està representat, a la Comunitat Valenciana, pels subordres següents: