Visualització de contingut web

Referències bibliogràfiques

Història, societat i cultura

    • ABAD, L. et al. (2017) "Nueva interpretación del Passet de Segària y la Penya de l'Àguli en el contexto de las guerras civiles Romanas" en 6é Congrés d'Estudis de la Marina Alta 1ECMA

    • AGUAITS Revista de investigació i assaig nº13-14,  Diversos autors (1997). La prehistòria en el Montgó. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta

    • AHUIR i DOMINGUEZ, J.A. (2010), Una proposta de museització i gestió del jaciment ibèric de l'Alt de Benimaquia (Dénia), Aguaits 29, pp. 7-14.

    • ARANEGUI GASCÓ, C. (2015). Arqueología e historia del sucronensis sinus en época ibérica. SAGUNTUM (Extra-17), pp 9-25

    • ARANEGUI GASCÓ, C. (2015). Ocultaciones de objetos de valor. SAGUNTUM (Extra-17), pp 159-176

    • BUHIGES i VILA, J. (1991) . Costumbres, fiestas y tradiciones del Montgó. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 81 - 86). Valencia, Espanya. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

    • CASABÓ i BERNAD, J. A., MARTÏNEZ, E. y SANPEDRO, J. (1997). Art rupestre al Montgó. Aguaits (13-14), pp.183 – 223.

    • CASTELLÓ MARÍ, J. S., i COSTA CHOLBI, P. (1992) El jaciment Ibéric de Coll de Pous, Aguaits 8, pp 7 - 19

    • CASTELLÓ MARÍ, J. (2015). Los yacimientos ibéricos del entorno del Montgó. SAGUNTUM (Extra-17), pp 131-157

    • CEBRIÁN MIRALLES, R. (2019), La prehistòria de Xàbia i el seu entorn. Quaderns del museu de Xàbia. Museu Arqueològic i Etnogràfic municipal Soler Blasco.

    • CHORRO,V. R. (2015). Méchain, Biot, Aragó i el Montgó. DAUALDEU (9), pp. 34-36.

    • COSTA RAMIS, A. (2006), La participació pública al connector ecològic del Bisserot (Parc Natural del Montgó). Contribució a la seua gestió. Aguaits 23, pp. 19-119.

    • DOMENECH J.L, MARTÍNEZ ROMERO P., CHORRO V.R., BURREL F. (2020). L'aventura de la mesura del metre. València, Espanya. Scito Edicions. 198pp.

    • DUPRÉ, M. y GISBERT, J. (1991). Historia y Patrimonio. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 41 - 86). Valencia, Espanya. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

    • FUMANAL, M. P., OLMO J., MARTÏNEZ VALLE, R., CASABÖ i BERNAD, J. A. (1997) Les societats depredadores del Montgó. Estratègies d'aprofitament de recursos a cova foradada. Aguaits (13-14), pp. 49 – 77.

    • IBARS IBARS, M.(1992) Poemes de Penyamar. A l'ombra del Montgó. València. Dénia: Ajuntament de Dénia, [ed. facsímil de 1949] 90pp

    • LÓPEZ PADILLA, J.A. (1997) El material ossi de la cova del Montgó (Xàbia). Les excavacions de J. BELDA (1935 – 1936). Aguaits (13-14), pp. 175 – 183.

    • ORTUÑO, J.J. (2017) L'emplaçamentde l'expedició de Méchain i Biot al Montgó. Aguaits 13. pp 40 – 43.

    • ORTUÑO, J.J. (2019),La creació del sistema mètric i decimal. El meridiá de París i el Montgó. Aguaits 40, pp. 97-121.

    • PIQUERAS HABAS,J. (1991) Geografía Humana. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 89 - 106). València, Espanya. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

    • RODRÍGUEZ AIZPEOLEA, J. (1991). Los abancalamientos del Parque Natural del Montgó. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 99 - 106). València, Espanya. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

    • RODRÍGUEZ AIZPEOLEA, J. (1990). Evolució i situació actual dels bancals abandonats en el Parc Natural del Montgó. Aguaits 5, pp. 29-54.

    • RODRÍGUEZ AIZPEOLEA, J. Les margenades al Montgó, una petjada de la història. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 47-50.

    • SIMÓN GARCÍA, J.L.(1997) Les societats del segón mil.leni a.C. al Montgó. Aguaits (13-14), 157 – 175.

    • SOLER DÏAZ, J. A. (1997) La "Cova del Montgó" en el marc del fenomen funerari del tercer mil.leni a.C a la Marina Alta (Alacant). Aguaits (13-14), 127 -157.

    • Sala Sellés, F., et al. (2013) pp 187-209. "Dianium , Sertorio y los piratas cilicios. Conquista y romanización de la contestaniaibérica" en : Piratería y seguridad marítima en el Mediterráneo Antiguo. Universidad de Sevilla 270 pp.

     

     

    Medi terrestre

    • ANTOLÍN TOMÁS, M.C.(1991). Edafología. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 109 - 118). València, Espanya. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

    • BALLESTER POTENCIANO, A., DÍES JAMBRINO, B., HERNÁNDEZ, MUÑOZ, J.A., LAGUNA LUMBRERAS, E., OLTRA MARTÍNEZ, C., PALOP GUILLEM, S.F. y URIOS PARDO G. (2003). Parque Natural el Montgó. En Lunwerg (Ed.), Parques Naturales de la Comunidad Valenciana (pp 58 – 62). Barcelona, Espanya.

    • ESTÉVEZ, A. y SORIA, J. (1991) Geología. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 21 - 29). Valencia, Espanya. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

    • FUMANAL, M.P. (1997) Els paisatges del montgó i del seu entorn. Aspectes geomorfològics i evolució quaternària. Aguaits (13-14), 7 – 23.

    • GARAY I MARTÍN, P. (2018). El Montgó, un parc natural geològic. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 26-30.

    • PÉREZ CUEVA, A.J. (1991) Climatología. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 29 - 39). Valencia, Espanya. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

     

     

    Flora

    • BALLESTER PASCUAL, G., PERIS GISBERT,J.B., FIGUEROLA LAMATA,R y STÜBING MARTÍNEZ, G. (1991). Flora y Vegetación. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 120 - 236). Valencia, Espanya. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

    • BARBER, A. , CRESPO, E. y REISER, B. (1991) Consideracions Metodològiques per a un estudi descriptiu de cartografia vegetal, Aguaits 7, pp. 27- 47.

    • BARBER i VALLÉS, A. i SALA i BERNABEU, J. (1990). Distribució i autoecologia de les espècies rupícoles (faneròfits) al Parc Natural del Montgó. III CONGRÉS D'ESTUDIS DE LA MARINA ALTA, 451-455

    • BISQUERT RIBES, M. (2018). Parc natural del Montgó: regeneració de la vegetació postincendi. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 44-46.

    • CHAMORRO COBO, D. y BRAVO PÁRRAGA, C. (2008). Regeneració i dinamisme de la vegetació postincendi en el massís del Montgó. Aguaits (26), 95 – 130.

    • MATEU ANDRÉS, I. (2019) Silens hifacensis Rouy, una planta de la Marina Alta en peligro de extinción. Actes del 6é congrés d'estudis de la Marina Alta, pp 283-302.

    • PÉREZ BADIA, M.R. (1997), Flora vascular de la comarca de la Marina Alta. Alacant, Espanya, Instituto de Cultura Juan Gil Albert, Diputació Provincial de Alacant. 566pp y 4 mapas

    • SOLER, J.X., SERRA, L. y TORRES, J.(2006), Guia botànica del Parc Natural del Montgó. Alacant, Espanya, Ajuntament de Xàbia. 338pp

    • SOLER, J. X. (2018). Patrimoni vegetal del Montgó. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 34-37.

    • TORRES, J. (2018). D'arbres, herbes, floretes i matolls. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 38-43.

     

    Fauna

    • FAUS PERCHA, F.V. y LÓPEZ LÓPEZ, J.A. (1991). Fauna. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 236 - 256). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

    • SALA i BERNABEU, J. i BARBER i VALLÉS, A. (1990). Vertebrats del Parc Natural del Montgó. III CONGRÉS D'ESTUDIS DE LA MARINA ALTA, 469-476

    • SALA i BERNABEU, J. (2007). Catàleg de les aus del Parc Natural del Montgó i el seu entorn. Valencia, España, Generalitat Valenciana, Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda. 399 pp.

    • SALA, J. (2018). La fauna del Parc Natural del Montgó.  DAUALDEU 15, El Montgó , pp 31-33.


     

    Medi marí

    • BANYULS I PEREZ, B. 1991, Una aproximació a les praderies de Posidonia o alguers de la Mediterrània, Aguaits 6, pp 41- 46.

    • BENEDITO,V., ESTEBAN J.L., GINER, I.M. y TORRES-GAVILA, F.J. (1991). Comunidades Bentónicas de los fondos marinos de los alrededores del Parque Natural del Montgó. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 257 - 271). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

    • CHOLBI, M. A. y SALA, J.(1996) La reserva marina del cap de Sant Antoni. Aguaits 12. pp105 – 111.

    • CIVERA MELÉNDEZ, M. A. (2019), Microesculls de Vermètids en les Rotes (Dénia). Aguaits 40, pp. 25-33.