Visualització de contingut web

Flora i vegetació

 Aliaga (Genista scorpius)

 

Typha latifolia

 

 Chopos (Populus nigra)

La superfície de bosc, que antigament revestia el territori dels dos municipis, es va veure dràsticament reduïda per l'efecte dels incendis de mitjan dels anys 90. Hui es mantenen vestigis localitzats de pinastre (Pinus pinaster) i pi blanc (Pinus halepensis). L'alzina carrasca, que amb anterioritat constituïa el bosc climàcic, subsisteix formant xicotets carrascars (Quercus rotundifolia), alhora que el roure valencià (Quercus faginea) desenvolupa conats de regeneració en tàlvegs i zones d'ombria.

Dels nou teixars que van arribar a conviure en l'entorn de l'embassament (formant grups que superaven en alguns casos els dos-cents exemplars) hui només es mantenen agrupacions aïllades als paratges del Pico de Ropé, Fuente de la Puerca i el Barranco de la Hoz, de les quals, les dos primeres han sigut declarades microreserves de flora (1999 i 2002, respectivament), com a mesura de protecció especial. En aquestes, el bosquet de teixos (Taxus baccata), localment coneguts com a "tajos", s'acompanya de matolls d'ombria dominats per espècies com la ginesta borda (Cytisus heterochrous), l'anona (Ononis aragonensis), l'auró (Acer granatense), el corner (Amelanchier ovalis), la gallufera (Arctostaphylos uva-ursi) i el ja mencionat roure valencià (Quercus faginea).

En substitució dels alzinars degradats ha prosperat el matoll en la més àmplia diversitat. És més freqüent a les solanes la garriga, formada per la coscolla (Quercus coccifera), l'argelaga (Genista scorpius), el romer (Rosmarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxycedrus), la savina (Juniperus phoenicea) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). Mentre que en latituds més altes i en condicions d'ombria, trobem espècies com l'alborç (Arbutus unedo), el boix (Buxus sempervirens), la mare-selva (Lonicera implexa) o la noguerola (Pistacia terebinthus), que constitueixen la formació arbustiva anomenada màquia.

Vinculat als cursos d'aigua, fonts, brolladors i al perímetre de l'embassament trobem el bosc de ribera, en el qual destaquen el xop (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), l'om (Ulmus minor) o el saüc (Sambucus nigra), i arbustos com ara la sarga (Salix eleagnos), el baladre (Nerium oleander), boga de fulla ampla (Typha latifolia) o arç blanc (Crataegus monogyna); finalment l'interés florístic del parc natural s'incrementa pels endemismes iberollatins presents, per la qual cosa part del seu territori ha sigut inclòs en el Lloc d'Interés Comunitari (LIC) Sierra del Negrete.