Visualització de contingut web

Superfamília Apoidea

Els Apoïdeus constitueixen una superfamília d'Insectes de l'ordre Himenòpters, que agrupa les comunament conegudes com abelles i borinots, a més de les anteriorment dites vespes esfecoides, que estan relacionades amb les abelles. Hi ha al voltant de 10.000 espècies descrites de vespes esfecoides i prop de 20.000 d'abelles, amb un altre tant per identificar i descriure.

Les abelles són molt antigues, i les que manquen d'agulló es coneixen des del Cretaci superior. Es pensa que van derivar dels esfècids en el Mesozoic, que es van a expandir intensament gràcies a un canvi de dieta, el pas de captura de preses per a les seues larves (com en Sphecidae) a una dependència exclusiva de nèctar i pol•len floral per a alimentació de cries i adults, amb algunes formes secundàriament paràsites o cleptoparàsites. Igualment, la sociabilitat degué aparéixer diverses vegades en diferents línies filètiques.

Els membres de la superfamília Apoidea es caracteritzen per posseir un pronot curt amb lòbuls arredonits que no aconsegueixen i no toquen les tègules. Igual que en altres Himenòpters, en moltes espècies l'oviscapte de les femelles s'ha transformat en un agulló utilitzat per a defensa i l'atac.

Aquesta superfamília mostra tots els graus de sociabilitat, des del solitari i paràsit fins a l'altament social. Les espècies socials formen colònies formades per una femella especialitzada en la posta d'ous (la reina), diversos mascles, i un nombre de femelles asexuades (les obreres) que busquen aliment, cuiden de les larves i defensen la colònia. L'abella de la mel, i unes poques espècies més, formen colònies duradores, però en la majoria dels casos aquestes colònies són anuals.

Les abelles són els pol•linitzadors més importants de les plantes amb flors. Posseeixen una llengua llarga, o glossa, que utilitzen per a obtindre el nèctar. Moltes espècies presenten en la tíbia de l'últim parell de potes un òrgan adaptat per a recol•lectar el pol•len amb una sèrie de pèls rígids i llargs on l'acumulen, denominat escopa o corbícula. Unes altres posseeixen la escopa en l'abdomen o manquen d'aquest òrgan per complet. L'usen per a transportar el pol•len al rusc per a alimentar les cries.

La superfamília Apoidea està representada, a la Comunitat Valenciana, per les següents famílies, agrupades per seccions:

  • Secció Spheciformes. Pèls llisos, tarsos simples i dieta mixta.

    -   Família Crabronidae
    -   Família Sphecidae

  • Secció Apiformes. Alguns pèls plumosos, tèbia i tarsos modificats per a càrrega de pol•len i dieta d'origen vegetal.

    -   Família Andrenidae
    -   Família Anthophoridae
    -   Família Apidae
    -   Família Colletidae
    -   Família Halictidae
    -   Família Megachilidae