Visualització de contingut web

Subphylum Hexapoda

Presents en tots els ambients i hàbitats,  els Hexàpodes constitueixen el subphylum d'Artròpodes que més espècies agrupa, i inclou els Insectes, amb aproximadament 1 milió d'espècies, així com a diversos grups estretament relacionats amb aquests, com són els Proturs, els Diplurs i els Col.lèmbols, amb unes 9.000 espècies entre els tres.

El nom Hexàpodes (del grec εξα, hexa, "sis", i πόδα, poda, "potes") fa referència a la seua principal característica, la presència d'un tòrax amb tres parells de potes. No posseeixen apèndixs abdominals, i inclouen els únics Artròpodes capaços de volar.

La filogènia i, conseqüentment la classificació dels Hexàpodes ha sigut i continua sent controvertida; el problema rau bàsicament en la posició dels Diplurs, ja que no sembla haver-hi dubtes sobre la monofilia del clado Collembola + Protura (agrupat a vegades en Ellipura).

Si es considera que els Diplurs estan més relacionats amb Col.lèmbols i Proturs, apareix el clade Entognatha (classe Entognatha) que agruparia els Hexàpodes amb peces bucals parcialment ocultes dins la càpsula cefàlica. El seu clade germà seria Ectognatha, que inclou només els Insectes (classe Insecta), amb peces bucals exposades. No obstant això, hi ha evidències que els Diplurs poden ser el grup germà dels Insectes, a aquest clade se l'ha denominat Euentomata.

Els Hexàpodes presenten el cos típicament dividit en tres regions  o tagmes:

  • Cap. Els segments que formen el cap (sis en l'opinió més generalitzada) apareixen fusionats en una estructura globular rígida denominada càpsula cefàlica. Presenta un parell d'antenes (amb funció tàctil i olfactòria) i els apèndixs bucals (amb un parell de mandíbules, característicament desproveïdes de palp, i un o dos parells de maxil.les), evolutivament adaptats al tipus d'alimentació (mastegador, perforador i xuclador, xuclador de sifó, mastegador-llepador o xuplador d'esponja). El cap s'articula molt flexiblement amb el tòrax, gràcies a l'existència d'una connexió cervical (cèrvix) membranosa.
  • Tòrax. Format per tres segments, el protòrax, el mesotòrax i el metatòrax, cadascun proveït d'un parell de potes locomotores, de forma variable segons el seu hàbitat, inserides en posició lateroventral. L'exosquelet esclerotizat brinda suport en la terra, mentre que els apèndixs proporcionen el suport físic per a alçar el cos. Poden presentar un o dos parells d'ales, o no tindre'n. El vol és un dels avanços més importants dels Hexàpodes, es tracta dels primers animals a aconseguir-lo i els únics invertebrats en la història de la terra que han aconseguit aquest avanç evolutiu.
  • Abdomen. L'abdomen estaria format per onze segments més el tèlson, o segment terminal. L'abdomen no té potes però sí que té apèndixs. A més de les estructures copuladores, els més habituals consisteixen en un parell de cércols articulats en l'extrem de l'abdomen.

En algunes espècies la coloració és molt variable i cridanera, amb possibilitats de canvi segons l'ambient que els envolta, amb el qual es mimetitzen amb aquest.

A causa de la seua enorme diversitat, posseeixen una gran varietat de dietes, amb estratègies d'alimentació carnívora, herbívora i una enorme varietat de tipus de comensalisme i parasitisme.

El subphylum Hexapoda està representat, a la Comunitat Valenciana, per les classes següents:

  • Classe Entognatha Lubbock, 1870

Ordre Collembola
Ordre Diplura Börner, 1904