Ordre Scutigeromorpha

Ordre Scutigeromorpha

Amb una àrea de distribució que comprén les regions tropicals i temperades de tots els continents, els Escutigeromorfs, coneguts comunament com centcames o centpeus, presenten el registre fòssil més antic de la classe Chilopoda.

Tenen les potes i les antenes molt llargues i primes, i el cos relativament curt, que es presenta dividit en dues regions o tagmes:

  • Cap, arredonit, presenta un parell d'antenes filiformes i allargades, que se situen en els laterals del cap, i no en la regió frontal com en els altres ordres de la classe. Presenten un parell de ulls grossos formats per l'aglomeració de nombrosos ulls simples.
  • Tronc, curt i cilíndric, està format per 15 segments, encara que en la part dorsal només s'aprecien set grans tergites (Scutigeromorpha: lt, scutum, -i, escut + lt, gero, portar + gr, morphe, forma). Cadascun dels 15 segments està proveït d'un parell de llargues potes, la longitud de les quales s'incrementa de davant cap arrere, especialment en les dues últimes.

La reproducció es produeix a la primavera i és indirecta. El mascle deposita un espermatòfor i és la femella la que l'arreplega per a fertilitzar els seus ous.

Els Escutigeromorfs necessiten humitat i fugen de la llum solar, es tracta d'animals d'hàbits clarament nocturns que passen el dia amagats entre la fullaraca en zones ombries i amb una certa humitat, condicions que es donen en les vivendes quan arriba la tardor.

Són depredadors que s'alimenten d'Insectes i Aranyes que capturen i maten amb les forcípules, dotades de glàndules verinoses. Gràcies a les seues llargues potes, són capaços d'aconseguir una gran velocitat que demostren tant atacant com fugint.

L'ordre Scutigeromorpha està representat, a la Comunitat Valenciana, per les famílies següents: