Visualització de contingut web

Ordre Raphidioptera

Descrit formalment pel entomòleg espanyol Longinos Navás, en 1916, els Rafidiòpters (del grec: rhaphē, "costura" i ptéron, "ala", al•ludint a la forta venació que presenta en les mateixes), constitueixen un ordre d'Insectes endopterigots, holometàbols, coneguts comunament com a mosques serp (encara que realment no són mosques), per el seu protòrax allargat en una disposició que recorda a la dels ofidis.

Formen un grup primitiu entre els Insectes neòpters (amb ales que poden plegar-se sobre l'abdomen en forma de teulada). Anteriorment s'enquadraven com un subordre de Neuroptera, al costat de Megaloptera i Planipennia, hui dia es tracten com a ordres independents.

El cos és de color negre o marró, bé quitinitzat i amb la superfície brillant; són espècies de grandària mitjana (10 a 20 mm de longitud per 10 a 30 mm d'envergadura).

Són considerats, dins dels Insectes holometàbols vivents, com un dels grups coneguts més antics i primitius, i per tant són considerats com a autèntics "fòssils vivents" (Thenius, 2000). L'ordre sembla tindre el seu origen en el Triàsic, i fins i tot probablement en el Permià, encara que la seua diversificació es va produir sens dubte en el Mesozoic, època en la qual sembla que va habitar en tots dos hemisferis, fins i tot en zones tropicals i subtropicals.

Actualment restringits a la regió Holàrtica, el nombre d'espècies mundial de Raphidioptera ascendeix a unes 254 (Zhang, 2011), agrupades en dues famílies, Raphidiidae i Inocelliidae. Les espècies dels països d'Europa, d'Àfrica o Àsia (Paleàrtiques) són completament diferents a les d'Amèrica (Neàrtiques).

A Europa es coneixen actualment unes 93 espècies (Fauna Europaea, 2015), amb un número total en la Península Ibèrica de 16 espècies, de les quals 15 serien Raphidiidae, i una Inocelliidae. No es coneixen espècies de les illes Balears, ni de cap dels arxipèlags i illes macaronésiques.

Com la resta dels Insectes tenen el cos dividit en tres regions o tagmes:

  • Cap. Prognat, aplanat i triangular; disposa d'un parell d'ulls compostos, ben desenvolupats i poden presentar o no ocels (tres en Raphidiidae o cap en Inocelliidae). Les antenes són llargues, filiformes i multisegmentades (fins a 75 artells), inserides prop del clípeo. Mandíbules fortes, de tipus mastegador i maxil.les curtes i àmplies. Palps labials de tres artells.
  • Tòrax. Primer segment (protòrax) molt allargat, i major que el meso i metatòrax, amb l'aspecte del llarg coll que caracteritza a l'Ordre. Presenten tres parells de potes llargues, marxadores, no especialitzades i semblants entre si. Les ales, que parteixen en dos parells del mesotòrax i metatòrax, són membranoses i similars entre si. Solen estar unides per un fre en forma de pèl i tenen una nervadura primitiva reticular abundant i un pterostigma diferenciat que ofereix un component important per a la determinació, es disposen en forma de teulada sobre l'abdomen quan està en repòs.
  • Abdomen. Allargat, amb deu segments, clarament separats. En els dos últims se situa en els mascles la genitalia, a vegades molt complexa; la femella posseeix un oviscapte característic, molt desenvolupat i flexible.

Com a Insectes depredadors, l'aparellament en rafidiòpters és una combinació d'atracció i agressió que es dona per part de tots dos sexes, Aquest comportament queda desencadenat mitjançant un previ contacte visual, però també gràcies a la secreció de feromones de caràcter sexual. Quan finalment predominen els components sexuals, s'arriba a un contacte directe entre els membres de la parella amb els caps i les antenes. Amb això es pot iniciar la còpula pròpiament dita.

La vida de l'imago en el cas dels mascles és curta, ja que moren després de la còpula, i per tant viuen només uns dies. Les femelles fecundades realitzen la posta sobre les escorces i altres parts poroses de la vegetació, com per exemple fusta en descomposició, on introdueixen els oviscaptes. Moren després de realitzar la posta, per tant la seua vida d'imago és de poques setmanes.

Quan fan eclosió, les larves, de tipus campodeiforme i semblants a l'adult, tenen forma allargada, presentant potes poderoses i mandíbules. Depredadores d'ous i larves d'Insectes i de xicotets Artròpodes al contrari que els imagos, eviten la llum intensa i viuen en general ocultes en les clivelles de les escorces o són edàfiques. Viuen d'un a tres anys en el sòl, sota l'escorça dels arbres, en la fullaraca, entre les roques de les capes més superficials, o en la part superior del detritus del sòl, fins que es converteixen en pupes.

Pupa de vida lliure, activa i capaç d'utilitzar les mandíbules. L'estadi de imago, en comparació amb el de larva, és molt curt. Els adults solen emergir com a tals a la primavera, depenent de les espècies, fins al final de l'estiu. Són Insectes d'activitat diürna i molt heliòfils viuen preferentment en llocs frescos i humits, en les frondes de plantes arbòries i arbustives, encara que a vegades cacen entre les herbes que creixen davall d'elles. Poden ser trobats a principis de primavera, i realitzen vols curts.

Com a adults els Raphidiidae són carnívors i depredadors, i s'alimenten activament de xicotets Insectes (incloent els seus propis congèneres), especialment pugons, però són generalistes i fins i tot poden arribar a alimentar-se de de Insectes ja morts, col•locant-los en una alimentació carronyera. També es coneixen espècies que s'alimenten en estranyes ocasions del pol•len de les flors o fins i tot de nèctar. Per contra, els Inocelliidae generalment no s'alimenten, i en tot cas ingereixen algun líquid. Així tota l'aportació alimentària necessari per a la vida d'adult procedeix de la seua etapa larvària.

A nivell mundial existeixen dues famílies, totes dues amb representació en la fauna ibèrica:

  • Família Inocelliidae Navás, 1913. Sense ocels, cap d'aspecte quadrangular. Els segments de l'antena, de forma cilíndrica, i el pterostigma de l'ala anterior és fosc i gruix, no dividit en dos per una vena. És una xicoteta família de prop de 30 espècies en uns cinc gèneres.
  • Família Raphidiidae Latreille, 1810. Amb tres ocels, cap d'aspecte triangular. Els segments de l'antena tenen una constricció basal, i el pterostigma de l'ala anterior és travessat per una vena. conté aproximadament 210 espècies en 26 gèneres. La majoria dels gèneres i les espècies es troben a la regió Paleàrtica.

En la Comunitat Valenciana únicament està present la Família Raphidiidae