Visualització de contingut web

Ordre Julida

Els Júlids, coneguts comunament com milpeus o cucs fil d'aram, amb aproximadament 1300 espècies descrites, constituïxen un orde de Diplòpodes exclusiu de l'hemisferi nord (distribució holàrtica), que representa l'element dominant de la fauna de Diplòpodes en les regions temperades.

Presenten una aparença externa prou uniforme, amb el cos llarg i cilíndric format per més de 30 segments, encara que aquesta quantitat no és fixa i pot variar fins i tot dins de la mateixa espècie. El cos es presenta típicament dividit en dues regions o tagmes:

  • Cap. Amb un parell d'antenes filiformes i, encara que algunes espècies no tenen ocels o només en tenen una fila, la majoria presenta agrupacions ocelars de forma triangular. Molts estan proveïts de dos llargues sedes frontals entre els ulls, i una fila posterior de sedes en cada segment corporal.
  • Tronc. El collum (la tergita del primer segment corporal) està molt desenrotllat i en part es superposa al cap i al segon segment corporal. En els mascles adults de la majoria de les espècies, el primer parell de potes està modificat d'alguna forma, i els dos parells de potes del sèptim segment corporal s'han transformat en gonòpodes (òrgans per a transferir l'esperma), difícils d'observar a l'estar normalment retrets en l'interior del cos. Igual que en la resta d'ordres de Diplòpodes, l'estructura dels gonòpodes és un dels principals criteris per a la separació de les famílies. L'últim anell del cos, el tèlson, presenta sovint extensions o garfis dirigits cap amunt o cap avall.

El mode habitual de desenrotllament és l'euanamorfosi, en la que els segments s'afigen amb cada muda. Encara que algunes espècies presenten periodomorfosi, açò significa que els exemplars adults poden mudar a un estadi immadur, la qual cosa els permet aconseguir diverses vegades l'estat d'adult al llarg de la seua vida, i estendre el seu cicle de vida (de 2-3 anys) altres 2-4 més.

Els Júlids són detritívors, amb un paper destacat en la fragmentació de la virosta o fullaraca. A causa de la pobresa de nutrients, han d'ingerir una gran quantitat d'aliment i produeixen també una gran quantitat d'excrements, que transporten a capes de sòl més profundes. En alguns sòls arenosos, pobres en nutrients i poc humits, els Júlids reemplacen completament als cucs, sent els únics productors d'humus entre la macrofauna.

L'ordre Julida està representat, a la Comunitat Valenciana, per les famílies següents: