Visualització de contingut web

Ordre Hemiptera

Els Hemípters  constitueixen un ordre d'Insectes, neòpters, hemimetàbols que inclou alguns grups tan coneguts com les xitxarres, els pugons i les xinxes. Comprén entre 50.000 i 84.500 espècies conegudes, distribuïdes per tot el món.

El seu nom (Hemiptera, del grec ημι hemi, "meitat" i πτερον pteron, "ala") al•ludeix al fet que en molts d'ells les ales anteriors, o hemièlitres, tenen la part basal coriàcea, mentre que la part distal és membranosa. Encara que actualment formen part d'aquest ordre els antics Homoptera, les ales dels quals són enterament membranoses.

Es coneixen fòssils de Hemípters (tant Heteròpters com Homòpters) des del Carbonífer, encara que va ser en el Juràsic quan es van diferenciar la majoria de les famílies actuals. Es caracteritzen per posseir un aparell bucal picador-xuplador que, segons les espècies, utilitzen per a succionar saba o fluids d'animals, com ara hemolimfa o sang.

Com tots els Insectes, tenen el cos dividit en tres regions o tagmes:

  • Cap. de forma molt variable, habitualment es manté en horitzontal i és visible amb claredat des de la part superior. Les antenes no tenen més de cinc artells, encara que poden ser llargues, i en les xinxes aquàtiques apareixen amagades sota el cap. Sempre hi ha ulls compostos a banda i banda del cap i en les xinxes terrestres a més dos o tres ocels sobre el front. Les peces bucals es troben modificades formant una estructura en forma de pic denominada rostre, adaptat per a perforar i succionar líquids de plantes (com ara saba) i animals (limfa, sang). En el rostre, les mandíbules i les maxil.les tenen forma d'agulla o estilet i estan embolicades pel làbium . Quan no està en ús, aquest rostre es plega sota el cos.
  • Tòrax. El protòrax està lliure o soldat i sol ser gran i prominent. A part del escutel, una regió triangular situada entre la base de les ales, el mesotòrax apareix totalment amagat, igual que el metatòrax. En els Heteròpters les ales anteriors tenen la meitat basal endurida i la distal membranosa, per això es denominen hemièlitros. Els altres grups tenen les ales anteriors membranoses (xitxarres) o uniformement endurides (Aphroporidae), encara que no són estranyes les formes àpteres. Les ales posteriors són sempre membranoses i estan plegades sota les anteriors. Les potes poden estar adaptades per a caminar, saltar, agarrar o fins i tot nadar (xinxes aquàtiques), segons la forma de vida.
  • Abdomen, varia quant al nombre de segments al descobert, però les modificacions són poques. Falten cércs en totes les xinxes, però algunes espècies aquàtiques presenten un sifó respiratori. Certes parts estan modificades en algunes espècies per a produir sons.

Els Hemípters són Insectes hemimetàbols, és a dir, tenen metamorfosi incompleta. Després de eclosionar els ous, emergeixen les nimfes, que són similars als adults però sense gònades ni ales. Després de diverses mudes, que donen lloc fins a a cinc estadis nimfals successius, es transformen en imagos (adults), alats i sexualment madurs.

Nombroses espècies s'alimenten de plantes (fitòfags) i poden representar una plaga per a l'agricultura i per a les plantacions forestals. També existeixen moltes espècies depredadores d'altres insectes, i uns pocs són ectoparàsits de vertebrats, als quals xuplen la sang (hematòfags). Les nimfes tenen la mateixa alimentació que els adults.

Són animals de cos generalment aplanat, alguns acolorits de forma críptica, però uns altres amb cridaners colors rojos i negres d'advertiment. Moltes famílies produeixen secrecions acres en unes glàndules odoríferes situades prop de les potes posteriors, que en ser impregnades en les plantes els dóna un sabor fètid (Nezara viridula, bertnat pudent o pudenta).

Fins fa poc temps es diferenciaven dos grups dins de l'ordre Hemiptera en funció de l'estructura i textura de les ales anteriors: els Heteroptera (xinxes) i els Homoptera (pugons, adèlgids, fil.loxeres, psíl.lids, aleiròdinis, còccids, cicadèl.lids, cicàdids, membràcids ….). Així els Homòpters presenten ales anteriors uniformes (membranoses o coriàcies), mentre que els Heteròpters tenen dues parts diferenciades, una membranosa i una altra coriàcia. Actualment es tendeix a considerar a l'ordre dividit en quatre subordres: Cicadomorpha (xitxarres, xitxarretes, membràcids, cercòpids), Fulgoromorpha (fulgòrids, delfàcids, …), Sternorrhyncha (mosques blanques, psíl.lids, pugons, adèlgids, fil.loxeres, cotxinilles, caparretes, …), i Heteroptera (xinxes).

Adoptant aquest últim criteri, l'ordre Hemiptera està representat, a la Comunitat Valenciana, pels següents subordres: