Classe Insecta

Classe Insecta

Inclosos en el subphylum Hexapoda, els Insectes (peixets de plata, efímeres, libèl•lules o parotets, tisoretes, plecòpters, teixidors, insectes bastó, saltamartí, grills, pregadeus, panderoles, tèrmits, polls dels llibres, polls, trips, xinxes, pugons, xitxarres, escarabats, mosques serp, megalòpters, formigues lleó, neuròpters, abelles, vespes, formigues, mosques escorpí, puces, estrepsípters, mosques, mosquits, típules, tricòpters, frigànies, papallones, arnes, etc.) constitueixen el grup d'animals més divers del planeta, amb aproximadament un milió d'espècies descrites, més que la resta dels grups animals junts. Els Insectes no solament presenten una gran diversitat, sinó que també són molt abundants, s'estima que n'hi ha 200 milions per cada ésser humà.

El primer Insecte conegut, Rhyniognatha, data del Devonià Inferior (fa uns 400 milions d'anys), però la diversificació inicial degué ocórrer molt abans, probablement en el Silurià, i els primers Pterigots (Insectes alats) van aparéixer en els inicis del Carbonífer. Els Insectes van aconseguir la seua màxima grandària en el Carbonífer Superior i el Permià Inferior (fa uns 300 milions d'anys), pel fet que en aquests períodes el contingut d'oxigen en l'atmosfera era molt superior a l'actual, i permetia que el seu aparell respiratori, de tipus traqueal, poguera oxigenar tot el cos.

Caracteritzats per presentar un parell d'antenes, tres parells de potes i dos parells d'ales (que poden estar reduïdes o faltar), els Insectes poden trobar-se en quasi tots els ambients del planeta, encara que només un redüit nombre d'espècies s'ha adaptat a la vida en els oceans.

El cos dels Insectes està format per tres regions principals, denominades tagmes, uniformement recobertes per un exosquelet.

  • Cap. En forma de càpsula cefàlica, està constituïda d'una regió preoral i d'una regió postoral. A la regió preoral es localitzen dorsolateralment els ulls compostos, formats per nombroses facetes o ommatidis, els ocels, normalment tres en la part superior del cap, entre els ulls compostos, i les antenes, amb funcions sensorials tactiles, olfactòries i auditives. La part postoral conté les mandíbules, dues peces disposades lateralment sota el llavi superior, articulades, resistents i esclerosades (poden faltar o estar molt reduïdes en alguns grups), les maxil.les, situades darrere de les mandíbules, són peces auxiliars durant l'alimentació, i el labium o llavi inferior, que proveït de dos xicotets palps labials, representa el sòl de la boca. L'aparell bucal dels Insectes s'ha anat modificant en alguns grups per a adaptar-se a la ingestió de diferents tipus d'aliments per mètodes diferents. L'aparell bucal de tipus mastegador, en el qual els apèndixs són essencialment les mandíbules, les maxil.les i el llavi, és el més generalitzat entre els Insectes i, a partir d'ací, s'han desenvolupat els altres tipus (tallador-xuplador, xuplador, mastegador-llepador, picador-xuplador, tub de sifó) N'hi ha molts més, que representen estadis intermedis entre els més significatius. El cap està unit al tòrax per una regió membranosa, el cèrvix; a més hi ha generalment un o dos esclerites xicotets, a cada costat del coll, que lliguen el cap amb el protòrax.
  • Tòrax.  Format per tres segments, protòrax, mesotòrax, i metatòrax. Cada segment toràcic està compost de quatre grups de esclerites, el not dorsalment, les pleures lateralment i l'estèrnum ventralment. La pleura és un segment portador d'ales, forma un procés alar-pleural que serveix com a sustentació per al moviment de l'ala. Cada segment presenta típicament un parell de potes, i meso i metatòrax un parell d'ales cadascun (quan estan presents). Les ales dels Insectes varien en nombre, grandària, forma, textura, nervació, i en la posició en què són mantingudes en repòs, quan només hi ha un parell d'ales, se situen en el mesotòrax. Les ales membranoses dels insectes són usades per a volar (els Insectes són els únics invertebrats capaços de fer-ho), aquelles endurides com és el cas dels èlitres (Coleòpters), hemièlitros (xinxes) i tegmines (llagostes, grills, panderoles), quan estan plegades serveixen de protecció al segon parell d'ales, que és delicat per ser membranós.
  • Abdomen. L'abdomen dels Insectes posseeix típicament 11 segments, però l'últim es troba molt reduït, de manera que aparentment no semblen ser-ne més de 10. Els segments genitals poden contindre estructures associades amb les obertures externes dels conductes genitals, en el mascle aquestes estructures es relacionen amb la còpula i la transferència d'esperma a la femella, i en les femelles estan relacionats amb la ovoposición. En l'extrem de l'abdomen pot haver-hi apèndixs, els cercs, sorgeixen del segment 10 i són de valor taxonòmic.

L'exosquelet, ectoesquelet o integument constitueix l'esquelet extern que recobreix tot el cos dels Insectes i la resta dels Artròpodes, la seua evolució ha sigut crítica per a la radiació adaptativa i la colonització de quasi tots els nínxols del planeta que els Artròpodes han realitzat des del Cambrià. El seu component rígid, l'esclerotina, compleix diversos papers funcionals que van, des de la protecció mecànica de l'insecte i el suport dels músculs esquelètics, al manteniment del seu medi intern, evitant la dessecació, en els Insectes terrestres.

La majoria de les espècies d'Insectes tenen sexes separats, morfològicament diferenciats entre si, i han d'apariar-se per a reproduir-se. No obstant això, a més d'aquest tipus de reproducció sexual, existeixen espècies que poden reproduir-se sense apariar-se i, fins i tot, aquest pot ser el procés típic de reproducció en algunes. Aquestes espècies es denominen partenogenètiques i el seu tipus de reproducció és eminentment asexual. Encara que són molt menys freqüent, existeixen espècies d'Insectes que són hermafrodites, és a dir, porten els dos sexes funcionals en el mateix individu.

Els Insectes eusocials (abelles, vespes, formigues, tèrmits) construeixen nius, protegeixen els ous i proveeixen aliment a la cria. No obstant això, la majoria dels Insectes tenen vides molt curtes com a adults i rarament interactuen amb la seua cria després de la posta d'ous. A més dels Insectes eusociales, un xicotet nombre d'insectes presenten comportament parental, almenys vigilen els ous i en alguns casos continuen cuidant als immadurs i encara alimentant-los fins a la seua maduresa. Una altra forma simple de cura parental és la construcció de nius o refugis i emmagatzematge de provisions abans de pondre els ous, l'adult no entra en contacte amb la seua cria, però li ha proporcionat tot l'aliment necessari.

La majoria de les espècies d'Insectes ponen ous (són ovípares). No obstant això, hi ha casos en els quals les femelles pareixen les cries, com per exemple en els Áfids. Els exemples de viviparitat, si bé escassos, són també molt diversos. Els ous poden ser col•locats solitaris o en grups, a vegades dins d'una estructura protectora anomenada ooteca. La forma i la grandària dels ous són tan variats com els insectes que els ponen. El lloc on els Insectes ponen els ous, si bé variat, no és de gens aleatori. L'objectiu de triar acuradament el lloc de la posta és sempre el mateix: posar els ous en el lloc on les larves nounades estiguen envoltades d'aliment.

La metamorfosi és el procés de desenvolupament postembrionari mitjançant el qual els Insectes aconsegueixen la seua fase adulta (imago). D'acord al tipus de metamorfosi que experimenten, els Insectes es classifiquen en:

  • Ametábols: els juvenils no es diferencien dels adults excepte per la maduresa sexual i la grandària.
  • Hemimetàbols: metamorfosi gradual en la qual les diferents fases juvenils són semblants entre si i l'adult. Els juvenils es diuen nimfa i no hi ha estadi de pupa.
  • Holometàbols: metamorfosi completa (ou, larva, pupa i adult),

El règim alimentós dels Insectes és summament variat. Els fitòfags (fil•lòfags, xilòfags, granívors, rizòfags, frugívors o micòfags) s'alimenten de tota mena de productes vegetals.  Els zoòfags poden alimentar-se de preses vives o bé dels seus fluids, en aquesta categoria també han de contemplar-se els paràsits, tant els ectoparàsits com els endoparàsits. Els omnívors tenen un règim alimentari variat, i prenen tot tipus de productes vegetals i animals. Els sapròfags o descomponedors s'alimenten de matèria orgànica, animal o vegetal, en descomposició. Entre aquests destaquen els necròfags, que descomponen cadàvers, els saproxilòfags que mengen fusta en descomposició, i els copròfags que reciclen els excrements.

Molts Insectes tòxics o picadors posseeixen coloracions vistoses i cridaneres que adverteixen els depredadors potencials de la seua perillositat; aquest fenomen és conegut com aposematisme. Cal destacar que molts Insectes inofensius s'assemblen en forma, color o comportament a Insectes perillosos, i amb això enganyen els depredadors, que els eviten, aquest fenomen es denomina mimetisme mülleria i està molt estés entre els Insectes. Per contra, els Insectes són els mestres indiscutibles de la cripsi, adaptació que consisteix a passar inadvertit als sentits d'altres animals.

La classificació dels Insectes és intricada i varia segons els autors, i dista molt de ser definitiva. A la Comunitat Valenciana la classe Insecta està representada pels següents ordres, agrupats en grups parafilètics, sense valor taxonòmic:

  • Subclasse Apterygota. Grup que inclou els insectes més primitius que en el curs de l'evolució mai han estat proveïts d'ales ni experimenten metamorfosi (insectes ametàbols).
  • Subclasse Pterygota (del grec pterigotos, "alat") és el nom que rep el grup dels insectes alats, els membres del qual es caracteritzen per presentar ales en els segments toràcic segon (mesotòrax) i tercer (metatòrax).

Infraclasse Palaeoptera. (del grec palaeos, "antic" i pteron, "ala") és el grup on han sigut tradicionalment inclosos els insectes alats més primitius.

  • Ordre Ephemeroptera Shipley, 1904
  • Ordre Odonata Fabricius, 1792

Infraclasse Neoptera (del grec neos, nou i pteros ales; "ales noves") constitueixen l'agrupació taxonòmica d'aquells insectes alats que poden abatre les ales sobre l'abdomen.

- Superordre Exopterygota. inclou els insectes neòpters amb metamorfosi simple o incompleta (hemimetàbols).

- Superordre Endopterygota, inclou a tots els insectes amb metamorfosi completa (holometàbols).