Visualització de contingut web

Classe diplopoda

Coneguts comunament com milpeus, els Diplòpodes es caracteritzen per tindre dos parells de potes articulades en la majoria dels seus segments corporals dobles, o diplosegments (Diplopoda, del griego διπλόος diplóos, 'doble' y ποδός podos, 'peu').

La seua aparició en el Silúric els convertix en un dels primers animals terrestres que es coneixen. D'altra banda, amb unes 12. 000 espècies distribuïdes per tot el món, constitueix la major classe entre els Miriàpodes.

El cos dels Diplòpodes, està format per entre onze i més de cent segments, és generalment cilíndric i està constituït per dues regions o tagmes:

  • Cap. Generalment arredonit per la part superior i esclafat per la inferior, presenten un parell d'antenes filiformes i poden tindre ulls que, quan n'hi ha, estan situats a un costat i a l'altre del cap i constituïts per un nombre determinat d'ocels. Estan proveïts de dos parells d'apèndixs bucals, les mandíbules i el gnatoquilari, format per la fusió del primer parell de maxil•les (el segon parell de maxil•les està absent). La boca s'obri anteriorment, entre les mandíbules.
  • Tronc. Es pot dividir en tòrax i abdomen. El tòrax està format per quatre segments simples. El primer generalment, és el més gran i es denomina collum o coll, no té apèndixs i té la funció de mantindre el cap cap avall i facilitar l'excavació. Després d'aquest metàmer trobem tres segments amb un sol parell de potes cadascun. L'abdomen comença a partir del quint metàmer, els seus segments són dobles (diplosegments, formats per la fusió de dos segments) i tenen dos parells d'apèndixs cadascun, excepte els últims metàmers (un o més), que són àpodes. En l'extrem del tronc se situa el tèlson, format per un parell de valves en posició ventral entre les que s'obri l'anus.

La reproducció en la majoria de les espècies es du a terme gràcies a uns apèndixs modificats denominats gonòpodes, amb els que els mascles transfereixen els paquets d'esperma a les femelles. En alguns casos l'aparellament és indirecte, i són les femelles les que arrepleguen els espermatòfors del sòl, guiades per un senyal químic depositat pels mascles. La posta es du a terme sempre en cambres especials que excava i entapissa amb seda o amb excrements, posant els ous dins.

La majoria dels Diplòpodes són d'hàbits nocturns i adopten un estil de vida principalment subterrani. Quasi tots són detritívors, s'alimenten de fulles en descomposició o de matèria orgànica mesclada amb el sòl, encara que n'hi ha alguns que mengen fongs o xuplen fluids vegetals i una xicoteta minoria que són depredadors.

Tots els Miriàpodes poden manifestar una certa tendència a enrotllar-se, però en aquesta classe aquesta habilitat està especialment desenrotllada. El primer segment del tronc i l'últim poden encaixar-se l'un amb l'altre, s'enrotllen sobre si mateixos i  cap a l'exterior en queda la part més dura.

La classe Diplòpodes està representada, a la Comunitat Valenciana, pels ordres següents: