Visualització de contingut web

Classe Arachnida

Els Aràcnids constitueixen una classe, dins del subphylum Quelicerats, que inclou les aranyes, els escorpins, els opilions, les caparres, els àcars i els solífugs. Amb unes 102.000 espècies descrites, ocupen la segona posició per darrere dels Insectes doblegant quasi als Vertebrats.

Dins del phylum Arthropoda, els Aràcnids són una classe que es va separar prompte dels altres grups i, encara que el seu origen és aquàtic, les seues espècies actuals són exclusivament terrestres, a excepció d'alguns Àcars adaptats a la vida aquàtica. Els Aràcnids es troben en tots els climes terrestres a excepció de les zones extremes polars, abundant més en les zones càlides.

Encara que en els diferents ordres la morfologia varia bastant, es poden reconéixer les dues regions o tagmes característiques dels Quelicerats:

  • Prosoma o cefalotòrax, que assumeix les funcions sensorials i marxadores. Manquen d'antenes i, encara que els seus ulls són simples, arriben a ser molt eficaços. N'hi ha de dos tipus diferents, els ocels laterals i els mitjans. Alguns posseeixen tots dos alhora, mentre que la majoria només en tenen uns o altres. Els apèndixs també s'insereixen en el prosoma. Consisteixen en un parell de quelícers, al costat de la boca, un parell de pedipalps, a vegades molt desenvolupats i quatre parells de potes locomotores. El primer parell d'apèndixs, els quelícers, tenen funcions generalment relacionades amb l'alimentació i la defensa contra depredadors. El segon parell d'apèndixs es denomina pedipalps i s'han adaptat a la locomoció, alimentació i funcions reproductives.
  • Opistosoma o abdomen, on se situen òrgans viscerals i les gònades.

Els Aràcnids són sempre unisexuats i manquen d'òrgans copuladors i, per això, la fecundació és indirecta amb producció de espermatòfors que són introduïts en el cos de la femella (en el cas de les aranyes amb el pedipalp del mascle, i en els escorpins depositant-lo sobre una superfície i afavorint que la femella passe per damunt). El comportament de festeig és sovint molt elaborat, i en molts casos s'observa cura parental, un tret estrany fora dels Vertebrats.

Són generalment ovípars, excepte els escorpins que són ovovivípars o vivípars depenent de l'espècie concreta. A excepció dels Àcars, solen passar pels estadis d'ou, larva, diversos estadis nimfals i adult. Aquests cicles poden ser completats en unes quantes setmanes, o tindre una durada de fins a diversos anys. La vida del estadío adult també varia de setmanes fins a molts anys.

Excepte els Àcars, que són sobretot detritívors, la gran majoria de les espècies són principalment predadores, s'alimenten de substàncies líquides a causa de la seua absència de mandíbules. La presa és retinguda pels quelícers, i se li aboquen damunt sucs digestius per a dissoldre-la i succionar els seus fluids. La faringe és el principal òrgan de bombament o aspiració, l'esòfag, en alguns Aràcnids funciona com a bomba auxiliar. Moltes de les seues espècies injecten verí a les seues preses amb els quelícers o, en el cas dels escorpins, amb el tèlson.

Tots els Aracnids tenen la capacitat de produir seda, si bé només algunes espècies tixen teranyines. La seda és una escleroproteïna líquida que es solidifica amb contacte amb l'aire. Les teles poden ser llises, en embut o en xarxa i també s'utilitzen per a moltes altres finalitats: confecció de capolls per a allotjar ous, construcció de xarxes que llancen per a capturar preses, per a transportar l'esperma, per a englobar les cutícules de les mudes, per a entapissar l'interior de les galeries que construeixen, per a construir paranys de caça, per a deixar-se portar pel vent, etc.

La classe Arachnida està representada, a la Comunitat Valenciana, pels ordres següents:

  • Ordre Araneae Clerck, 1757
  • Ordre Ixodida Leach, 1815
  • Ordre Mesostigmata 
  • Ordre Opiliones Sundevall, 1833
  • Ordre Oribatida 
  • Ordre Prostigmata
  • Ordre Pseudoscorpiones de Geer, 1778
  • Ordre Scorpiones Latreille, 1810
  • Ordre Solifugae Sundevall, 1833