Geologia

Geologia

 
 
 
 
 

La Serra d’Espadà constitueix una alineació muntanyenca triàsica amb alternança àcid-base en els materials geològics i en els sòls. Posseeix un gran interès tectònic i un modelatge geomorfològic caracteritzat per abruptes crestes i llomes més suaus i arrodonides, passant en pocs quilòmetres del nivell de la mar fins als 1.106 m del pic de la Rápita.

Existeix un marcat predomini del triàsic inferior i mitjà, no obstant això, donada la seva gran complexitat, també abunden els materials juràsics. A través dels plecs i falles que la conformen afloren els materials paleozoics en termes municipals com Pavies, Figueres, Vilamalur i Torralba.

Els tres elements del terreny triàsic (gresos, calcàries i margues) que dominen al Parc Natural de la Serra d’Espadà, imprimeixen un caràcter particular tant en l'orografia com la hidrografia del territori que ocupa.

Els gresos silicis del Buntsandstein, coneguts popularment com a rodé, són sovint de color vermellós i estan compostes per grans angulosos de sílice. Apareixen en capes superposades, permeables i de gruix variable, disposades en posició obliqua, donant lloc a muntanyes de gran elevació, anguloses i amb agudes crestes, la inclinació de les quals ocasiona profunds barrancs o torrenteres on les aigües que no rellisquen filtren donant lloc a nombroses fonts. Solen contenir minerals com a coure, cobalt, cinabri, etc. que antany s'extreien de les seves nombroses mines (Xóvar, Aín, Torralba, etc.).

Les calcàries i dolomies de Muschelkalk apareixen sobre els gresos formant filons o parets de color grisenc, i també com a al·luvions i graveres, resultat de processos erosius, acumulats en zones baixes.

Les margues del Keuper es presenten en forma de talús en les faldes de les muntanyes de rodé o en forma de pujols arrodonits i solcats d'estrets barrancs. Solen cridar l'atenció la lluentor i el color (vermellós, groguenc o morat) dels seus cristalls de guix, al que deuen la seva denominació de margues irisades.

Totes aquestes característiques confereixen a la Serra d’Espadà un excepcional valor paisatgístic derivat de la natural policromia de les formacions geològiques, destacant el color rosat-vermellós dels paisatges silicis que formen la serra, enfront del blanquinós dels calcaris que circumden el Parc Natural.