Fauna

Fauna

foto1

foto calderona 2

foto calderona 3

foto calderona 4

foto calderona 4

foto calderona 4

El paisatge estàtic del relleu i la vegetació es completa amb altre en moviment: el de la fauna. Des d'una abundant fauna entomològica, pasant por l'Ofegabous (un amfibi poc freqüent) fins a les aus. El àgil enganyapastors o les majestuoses rapinyaires, com l'esparver, l'astor o l'Àguila serpera.

 

Invertebrats
Són els animals menys coneguts que passen, habitualment, desapercebuts en els nostres passejos per la serra però que, per poc que ens esforcem a cercar-los, es mostraran en tota la seua plenitud, ja que són el grup d'animals més nombrosos.

Les Papallones (lepidòpters) solen ser els més coneguts per les seues ales de bonics colors. En zones d'horta són habituals les Papallones de la col (Pieris rapae i Pieris brassicae) que s'alimenten d'aquestes verdures. En terrenys forestals podem veure la Papallona de puntes ataronjades o Aurora espanyola (Anthocharis bellia)

En ambients aquàtics podem veure libèl·lules patrullant les vores de la vegetació aquàtica com la Libèl·lula emperador (Anax imperator), gran libèl·lula de colors blavosos, la Libèl·lula roja (Crocothemis erythraea) o els Cavallets el diable (Calopteryx haemorrhoidalis), més gràcils i estilitzats que pleguen les seues ales a l'esquena. Són grans predadors d'insectes i s'utilitzen com a indicadors de qualitat de les aigües.

Dins de l'aigua podem observar invertebrats aquàtics com el Nadador d'esquena (Notonecta notonecta) que nada movent els seus grans braços, el Ditisc (Dytiscus sp.) de gran grandària i aspecte estilitzat i el Sabater (Gerris lacustris) que es llisca per la superfície de l'aigua gràcies a unes xicotetes gotes d'oli en les seues potes. Alguns d'aquests invertebrats són indicadors de qualitat de l'aigua com els Efemeròpters i els Plecòpters vulgarment dits "Mosques de les pedres".

En terrenys secs, sorrencs i exposats al sol podem veure els "Escarabats verds" (Cicindela hybrida) i les "Mosques assassines" (Família Asilidae), fins i tot algun embut de terra fabricat per la Formiga lleó (Myrmeleon formicarius) per a caçar insectes desprevinguts. Tots ells grans predadors d'altres insectes.

En els ambients forestals són freqüents els Cerambícids o Escarabats longicornes com el Cerambix cerdo que s'alimenta de fusta en descomposició o els temibles Tomicus, coleòpters que poden arribar a matar els arbres afeblits per la sequera com ja va ocórrer anys arrere.

La llista seria interminable, ja que la diversitat d'hàbitats de la nostra serra afavoreix la varietat d'espècies presents.

 

Vertebrats:

Els vertebrats són els animals més fàcilment recognoscibles per la seua grandària i facilitat d'observació.

Algunes espècies són poc conegudes com els peixos i unes altres són més populars per la seua bonica aparença o per ser espècies cinegètiques com alguns ocells i mamífers.

 

Peixos:

Hi ha poques espècies de peixos en la Serra Calderona, ja que no hi ha cursos d'aigua d'entitat. Tan sols alguns trams del Carraixet porten suficient aigua per a mantenir poblacions íctiques. Es tracta de peixos xicotets però molt importants ecològicament, ja que són espècies de distribució molt localitzada com la madrilla (Ochondrostoma arcasii).

 

Rèptils i amfibis:

En la Serra Calderona s'han trobat fins a 7 espècies d'amfibis i fins a 15 espècies de rèptils.

Els amfibis tenen la seua vida vinculada a l'aigua pel que si observem en els pocs cursos d'aigua del Parc Natural veurem la Granota comuna (Pelophylax perezi). En punts d'aigua més xicotets, en tolls, aljubs, basses de reg, etc., trobarem alguna de les espècies de gripaus com el Gripau comú (Bufo spinosus), el Gripau corredor (Bufo calamita), el Gripau parter comú (Alytes obstetricans) i el Gripau d'esperons (Pelobates cultripes). També amb preferència per basses de reg i tolls d'abeurar bestiar o caça trobem l'Ofegabous (Pleurodeles waltl) espècie amenaçada que és necessari preservar i únic "tritó" present en la serra.

Entre els diferents rèptils oposats hem de destacar la presència de Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) en els cursos d'aigües corrents com el Carraixet.

En ambient urbà podem veure el Dragó comú (Tarentola mauritanica) que és considerat d'interés d'especial protecció i col·labora en l'eliminació dels molestos mosquits. El podem veure movent-se per les parets al costat dels fanals perseguint insectes. En contra dels que tradicionalment es creu, no és verinós.

Pel que fa als rèptils que podem veure en matolls i zones assolellades, el Fardatxo (Timon lepidus) es pot considerar el rei del Parc Natural, magnífic exemplar que pot mesurar uns 60 cm de cap a cua, fins i tot s'han citat exemplars de 80-90 cm, tractant-se de l'espècie de fardatxo major d'Europa. Altres espècies habituals són la Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) i la Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)

És també possible trobar diferents espècies de serps. En matolls de tota mena, pinedes i suredes, fins i tot pròximes a les zones habitades on acudeixen a alimentar-se de pardalets, rosegadors i altres xicotets animalets podem veure a la Serp negra (Malpolon monspessulanum) que pot aconseguir els 2 metres de longitud, la Colobra d'escala (Rhinechis scalaris) amb el seu típic dibuix en escala en els exemplars joves i la Colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). En zones pròximes als cursos d'aigua, basses de reg, etc., podem veure la Serp d'aigua (Natrix maura). Fins i tot l'Escurçó (Vipera latastei) que no ha sigut observada al Parc Natural podríem trobar-la en les zones més altes pròximes a la Serra del Toro. Cap de les espècies conegudes de la serra és perillosa, però hem de deixar-les tranquil·les, no molestar-les ni incomodar-les.

 

Aus:

La Serra Calderona és un espai natural declarat també zona ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus).

https://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDF.aspx?site=ES0000469

En l'extensió del parc i la seua zona d'influència (PORN), arriben a nidificar fins a unes 70 espècies d'ocells, segons cens de la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) 1996.

Destaquen per la seua rellevància ecològica els grans rapinyaires diürns com l'Àguila-astor cuabarrada (Aquila fasciata), possiblement el rapinyaire més amenaçat de la nostra zona, la Marcenca europea (Circaetus gallicus) que ens visita a l'estiu, i altres rapinyaires més xicotets com el Busardo ratoner (Buteo buteo), el Falcó pelegrí (Falco peregrinus) o el Xoriguer comú (Falco tinnunculus).

També tenim constància de l'existència de rapinyaires nocturns com el Gran duc (Bubo bubo), el Mussol comú (Athene noctua) i el Gamarús (Strix aluco).

En els matolls es poden veure la Busquereta capnegra (Sylvia atricapilla) i la Busquereta cuallarga (Sylvia undata) que són molt abundants en l'època reproductora atès que el seu hàbitat s'estén per tota la serra. En zones obertes es pot veure la, cada vegada menys freqüent, Perdiu roja (Alectoris rufa).

En les penyes podem trobar la Merla blava (Monticola solitarius) de bonic plomatge blavós, el Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i l'Avió roquer (Ptyonoprogne rupestris).

En ambients forestals veurem fàcilment el Tudó (Columba oenas) i la Tórtora europea (Streptopelia turtur) i és bastant més complicat trobar el xicotet, però d'acolorit crani, Reiet safraner (Regulus ignicapilla).

En camps de cultiu és possible observar grans esbarts de fringíl·lids, xicotets pardalets de cridaners colors que ens delecten amb els seus cants com el Verderol (Carduellis chrolis), el Gafarró (Serinus serinus) o la Cadernera (Carduelis carduelis), també la Puput (Upupa epops) amb la seua espectacular cresta de puntes negres.

En ambients urbans podem trobar el Teuladí Comú (Passer domesticus) i el menys habitual Teuladí moliner (Passer montanus), l'Avió comú (Delichon urbicum) que fa nius de fang sota els ràfels de les teulades i l'Oroneta comuna (Hirundo rustica) que fa nius en forma de copa dins de les cases velles. També la cada vegada més abundant Tórtora turca (Streptopelia decaocto) menys forestal que la seua veïna europea i habitual de zones humanitzades.

 

Mamífers:

Els mamífers de major grandària que podem trobar dins del Parc Natural són el Senglar (Sus scrofa) que sol agradar de llocs ben coberts de vegetació que comparteix amb el Cabirol (Capreolus capreolus). Totes dues espècies van augmentant les seues poblacions a causa de l'augment de la vegetació forestal. També s'aprecia un augment de la xicoteta població de Cabra salvatge (Capra pyrenaica) especialment en la zona nord de la serra.

El Gat salvatge (Felis sylvestris) també està present al parc. El seu hàbitat típic són zones de matoll o bosc mediterrani amb escassa incidència humana, preferint boscos diversos, amb pedreres i valls recorregudes per rierols.

La Rabosa (Vulpes vulpes), la Fagina (Martes foina) i la Gineta (Viverra genetta), passen totalment desapercebudes malgrat la seua abundància, per la seua extrema discreció, encara que deixen algunes pistes recognoscibles com a excrements i petjades.

El Pla de Lucas, és per excel·lència el lloc de trobada entre visitants i l'Esquirol (Sciurus vulgaris). Aquest rosegador sol viure en zones de bosc, tant de coníferes com de frondoses. Altres rosegadors presents però menys visibles pels seus hàbits nocturns són la Rata cellarda (Eliomys quercinus) i el Ratolí de camp (Apodemus sylvaticus). Altres mamífers xicotets d'hàbits nocturns però d'alimentació diferent són l'Eriçó comú (Erinaceus europaeus) i la Musaranya grisa (Crocidura russula), animals molt beneficiosos per alimentar-se d'insectes.

En terrenys cultivats i més o menys oberts podem veure a l'omnipresent Conill (Oryctolagus cunniculus) i a l'esquiva Llebre ibèrica (Lepus granatensis).

És destacable la presència de diverses espècies de rates penades, sent les coves de la Serra Calderona refugi important d'espècies com la Rata penada de peus grans (Myotis myotis), la Rata penada ibèrica (Myotis escalerai) o la Rata penada d'horta (Eptesicus serotinus).