Hàbitats

Hàbitats

vista desde el Centro de Información
 
vista desde el Mirador de Carabineros
 
cormorán moñudo

espirógrafo

 

Des del punt de vista paisatgístic el Penyal d'Ifac resulta ser un dels punts més rellevants de les costes valencianes, ja que uneix elements propis d'un paisatge muntanyós amb altres de paisatge litoral. De fet, l'impacte visual que causa el seu perfil és el que es deriva del fort contrast dels seus 332 m d'altitud, amb els 0 m del nivell del mar.
 
Aquest caràcter vertical, els forts pendents i la predominança de la roca, han sigut decisius per al medi natural. En el penya-segat coexeistixen diferents factors ambientals, com la salinitat, l'onatge, el vent o la temperatura. La combinació de tots aquests elements amb el relleu i la naturalesa del sòl dóna lloc a una gran varietat d'hàbitats, i en cadascun trobem una comunitat de plantes i animals les necessitats ecològiques de la qual s'adapten perfectament al lloc que ocupen.
 
Els distints ambients que apareixen segons ascendim des de la zona totalment submergida, fins a la part més alta estan bastant marcats perquè els factors ambientals que afecten cadascun d'ells són molt diferents. Aquests factors determinen que cada zona siga ocupada per unes espècies determinades, des de la zona submergida trobem:
 
1.   Comunitat infralitoral (zona rocosa submergida)

Es troba permanentment baix l'aigua. Ací trobem algues com l'acetabulària mediterrànea (Acetabularia acetabulum) o l'alga verda (Codium vermilara), invertebrats com l'espirògraf (Sabella spallanzani), l'anèmona comú (Anemonia sulcata), o l'estrella vermella (Echinaster sepositus), a més de peixos adaptats a la vida entre les roques, com el capsigrany (Parablennius gattorugine).
 
2.   Comunitat mesolitoral (zona rocosa entre aigües)

Roman descoberta quan es retira l'onatge i submergida quan l'aigua avança. A causa del continu embat de les onades els organismes en esta zona es troben fermament subjectes a la roca, és el cas de l'alga calcària (Lithophyllum tortuosum), les formacions del qual "en cornisa" són característiques en estos llocs. És el cas així mateix de les pegellides (Patella aspera) o del quitó (Chiton sp.), movent-se per ací és freqüent també trobar el cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus).
 
3.   Comunitat supralitoral (zona rocosa d'esguitada)

L'única aigua de mar que rep és la de les gotes arrossegades pel vent o l'esguitada de l'onatge. No poden instal·lar-se plantes superiors i sol el liquen Verrucaria amphibia, acompanyat de caragolins (Littorina sp.), glans de mar (Chthamalus stellatus) i pasteretes de mar (Ligia italica), és capaç de colonitzar aquestos llocs.
 
4.   Comunitat de fenoll marí i saladillas

Viuen en zones sotmeses a salinitat ambiental i que a penes disposen de sòl. Entre altres són característiques les espècies que donen nom a la comunitat, el fenoll marí (Crithmum maritimum) i les ensopegueres (Limonium sp.). A més, el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) troba en estos llocs el seu hàbitat ideal.
5. Comunitat de pastiu i matoll

S'instal·la en zones faltades de salinitat ambiental i que presenten una certa quantitat de sòl. Entre les plantes que se situen en esta zona trobem des de xicotetes mates com el timó (Thymus Vulgaris) o l'esparreguera (Asparagus acutifolius) a grans arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus) o l'aladern (Rhamnus alaternus). Movent-se entre esta vegetació trobem sargantanes com la cuallarga (Psammodromus algirus), xicotetes aus, fonamentalment insectívores, com les busqueretes (Sylvia sp.) o micromamífers com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) o les musaranyes comunes (Crocidura rusula).
6. Comunitat rupícola d'altura

Ocupa fissures i estants de roca sense a penes sòl i allunyades de la zona sotmesa a salinitat ambiental. Es tracta d'una comunitat que inclou espècies altament adaptades a unes condicions que suposen una barrera per a la majoria de les espècies, entre les plantes trobem algunes de les més amenaçades de la comunitat valenciana, com l'esclafidora major (Silene hifacensis) o la canyeta d'or (Asperula paui) i entre la fauna són característiques les aus pròpies de penya-segats com el roquer (Ptyonoprogne rupestris) o la falcia pàl·lida (Apus pallidus).
 
A estes comunitats se sumen algunes l'existència de les quales es deu a la influència de l'home, i que prosperen precisament en aquells llocs del Penyal en què ha sigut més freqüent la seua presència, àrea recreativa i zones pròximes als edificis fonamentalment. Sòls amb abundant matèria orgànica, que propicien l'existència un cert tipus de plantes, i fauna associada a l'home amb espècies que a tots ens són familiars, com  teuladins o rosegadors, constituïxen les seues senyes d'identitat.