Referències bibliogràfiques

Referències bibliogràfiques

Història, societat i cultura

 

  • ABAD, L. et al. (2017)"Nueva interpretación del Passet de Segària y la Penya de l'Àgula en el contexto de las guerras civiles Romanas" en 6é Congrés d'Estudis de la Marina Alta 1ECMA.

  • AGUAITS Revista de investigació i assaig nº13-14,  Varios autores (1997). La prehistòria en el Montgó. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta

  • AHUIR i DOMINGUEZ, J.A. (2010), Una proposta de museització i gestió del jaciment ibèric de l'Alt de Benimaquia (Dénia), Aguaits 29, pp. 7-14.

  • AHUIR I DOMINGUEZ, J.A. (2013)  , La problemática de la conservación de los restos más antiguos de producciónde vino de la península ibérica: una propuesta de musealización y gestión del yacimiento ibérico de l'alt de benimaquia (Dénia). Paisajes y Patrimonio Cultural del Vino y otras bebidas psicotrópicas, pp. 377-384.

  • ARANEGUI GASCÓ, C. (2015). Arqueología e historia del sucronensis sinus en época ibérica. SAGUNTUM (Extra-17), pp 9-25

  • ARANEGUI GASCÓ, C. (2015). Ocultaciones de objetos de valor. SAGUNTUM (Extra-17), pp 159-176

  • BOLUFER, X.(2005) La prehistória del Montgó. Els molins de vent. Museu Arqueològic de Xàbia. I Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

  • BUHIGES i VILA, J. (1991) . Costumbres, fiestas y tradiciones del Montgó. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 81 - 86). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

  • CASABÓ i BERNAD, J. A., MARTÏNEZ, E. y SANPEDRO, J. (1997). Art rupestre al Montgó. Aguaits (13-14), pp.183 – 223.

  • CASTELLÓ MARÍ, J. S., i COSTA CHOLBI, P. (1992) El jaciment Ibéric de Coll de Pous, Aguaits 8, pp 7 - 19

  • CASTELLÓ MARÍ, J. (2015). Los yacimientos ibéricos del entorno del Montgó. SAGUNTUM (Extra-17), pp 131-157

  • CEBRIÁN MIRALLES, R. (2019), La prehistòria de Xàbia i el seu entorn. Quaderns del museu de Xàbia. Museu Arqueològic i Etnogràfic municipal Soler Blasco.

  • CHORRO,V. R. (2015). Méchain, Biot, Aragó i el Montgó. DAUALDEU (9), pp. 34-36.

  • COSTA RAMIS, A. (2006), La participació pública al connector ecològic del Bisserot (Parc Natural del Montgó). Contribució a la seua gestió. Aguaits 23, pp. 19-119.

  • DOMENECH J.L, MARTÍNEZ ROMERO P., CHORRO V.R., BURREL F. (2020). L'aventura de la mesura del metre. Valencia, España. Scito Edicions. 198pp.

  • DUPRÉ, M. y GISBERT, J. (1991). Historia y Patrimonio. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 41 - 86). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

  • FUMANAL, M. P., OLMO J., MARTÏNEZ VALLE, R., CASABÖ i BERNAD, J. A. (1997) Les societats depredadores del Montgó. Estratègies d'aprofitament de recursos a cova foradada. Aguaits (13-14), pp. 49 – 77.

  • GISBERT, J. (2005) Mons Agonis & Montgó. Parc Natural ó Cultural? . Director del Museu Arqueològic de Dénia. (2005) I Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

  • IBARS IBARS, M.(1992) Poemes de Penyamar. A l'ombra del Montgó. València. Dénia: Ajuntament de Dénia, [ed. facsímil de 1949] 90pp

  • LÓPEZ PADILLA, J.A. (1997) El material ossi de la cova del Montgó (Xàbia). Les excavacions de J. BELDA (1935 – 1936). Aguaits (13-14), pp. 175 – 183.

  • ORTUÑO, J.J. (2017) L'emplaçamentde l'expedició de Méchain i Biot al Montgó. Aguaits 13. pp 40 – 43.

  • ORTUÑO, J.J. (2019),La creació del sistema mètric i decimal. El meridiá de París i el Montgó. Aguaits 40, pp. 97-121.

  • ORTUÑO, J.J. (2020),Emplaçament i descripció de cinc construccions en altura dalt del Montgó. . Aguaits 41-42, pp. 160-171.

  • PIQUERAS HABAS,J. (1991) Geografía Humana. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 89 - 106). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

  • RIERA, P. (2005)El beneficio social del Parque Natural del Montgó. Universidad Autónoma de BarcelonaI Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

  • RODRÍGUEZ AIZPEOLEA, J. (1991). Los abancalamientos del Parque Natural del Montgó. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 99 - 106). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

  • RODRÍGUEZ AIZPEOLEA, J. (1990). Evolució i situació actual dels bancals abandonats en el Parc Natural del Montgó. Aguaits 5, pp. 29-54.

  • RODRÍGUEZ AIZPEOLEA, J. Les margenades al Montgó, una petjada de la història. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 47-50.

  • SANCHEZ LIZASO, J.L. (2005) Turismo en Áreas Marinas Protegidas. Potencialidad y riesgos.  Dpto. de Ciencias del Mar y Biología Aplicada. Universidad de Alicante.I Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

  • SIMÓN GARCÍA, J.L.(1997) Les societats del segón mil.leni a.C. al Montgó. Aguaits (13-14), 157 – 175.

  • SOLER DÏAZ, J. A. (1997) La "Cova del Montgó" en el marc del fenomen funerari del tercer mil.leni a.C a la Marina Alta (Alacant). Aguaits (13-14), 127 -157.

  • SALA SELLÉS, F., et al. (2013) pp 187-209. "Dianium , Sertorio y los piratas cilicios. Conquista y romanización de la contestaniaibérica" en : Piratería y seguridad marítima en el Mediterráneo Antiguo. Universidad de Sevilla 270 pp.

  • TORRES SIGNES, J. (2005). La oferta de uso público en el Parc Natural del Montgó. I Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

 

 

Medi terrestre

  • ANTOLÍN TOMÁS, M.C.(1991). Edafología. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 109 - 118). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

  • BALLESTER POTENCIANO, A., DÍES JAMBRINO, B., HERNÁNDEZ, MUÑOZ, J.A., LAGUNA LUMBRERAS, E., OLTRA MARTÍNEZ, C., PALOP GUILLEM, S.F. y URIOS PARDO G. (2003). Parque Natural el Montgó. En Lunwerg (Ed.), Parques Naturales de la Comunidad Valenciana (pp 58 – 62). Barcelona, España.

  • ESTÉVEZ, A. y SORIA, J. (1991) Geología. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 21 - 29). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

  • FUMANAL, M.P. (1997) Els paisatges del montgó i del seu entorn. Aspectes geomorfològics i evolució quaternària. Aguaits (13-14), 7 – 23.

  • GARAY I MARTÍN, P. (2018). El Montgó, un parc natural geològic. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 26-30.

  • PÉREZ CUEVA, A.J. (1991) Climatología. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 29 - 39). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

 

 

Flora

  • BALLESTER PASCUAL, G., PERIS GISBERT,J.B., FIGUEROLA LAMATA,R y STÜBING MARTÍNEZ, G. (1991). Flora y Vegetación. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 120 - 236). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

  • BARBER, A. , CRESPO, E. y REISER, B. (1991) Consideracions Metodològiques per a un estudi descriptiu de cartografia vegetal, Aguaits 7, pp. 27- 47.

  • BARBER i VALLÉS, A. i SALA i BERNABEU, J. (1990). Distribució i autoecologia de les espècies rupícoles (faneròfits) al Parc Natural del Montgó. III CONGRÉS D'ESTUDIS DE LA MARINA ALTA, 451-455

  • BISQUERT RIBES, M. (2018). Parc natural del Montgó: regeneració de la vegetació postincendi. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 44-46.

  • CHAMORRO COBO, D. y BRAVO PÁRRAGA, C. (2008). Regeneració i dinamisme de la vegetació postincendi en el massís del Montgó. Aguaits (26), 95 – 130.

  • MATEU ANDRÉS, I. (2019) Silens hifacensis Rouy, una planta de la Marina Alta en peligro de extinción. Actes del 6é congrés d'estudis de la Marina Alta, pp 283-302.

  • PÉREZ BADIA, M.R. (1997), Flora vascular de la comarca de la Marina Alta. Alicante, España, Instituto de Cultura Juan Gil Albert, Diputación Provincial de Alicante. 566pp y 4 mapas

  • SOLER, J.X.,(2005) Les Plantes al Montgó. Patrimoni natural a conéixer, divulgar i respectar. I Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

  • SOLER, J.X., SERRA, L. y TORRES, J.(2006), Guia botànica del Parc Natural del Montgó. Alicante, España, Ajuntament de Xàbia. 338pp

  • SOLER, J. X. (2018). Patrimoni vegetal del Montgó. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 34-37.

  • TORRES, J. (2018). D'arbres, herbes, floretes i matolls. DAUALDEU 15, El Montgó , pp 38-43.

 

Fauna

  • FAUS PERCHA, F.V. y LÓPEZ LÓPEZ, J.A. (1991). Fauna. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 236 - 256). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública

  • GIMENEZ RIPOLL M. 2005) El Águila Perdicera, ave del año 2005: una joya de nuestro patrimonio natural en peligro. Mario Giménez Ripoll. I Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

  • ORTUÑO, VICENTE y BARRANCO M. PABLO (2021). Nuevos datos de mogoplistidae (insecta, orthoptera)  y primer registro de Paramogoplistes novaki (krauss, 1888)  en la península ibérica. Graellsia, 77(2): e148  julio-diciembre 2021  ISSN-L: 0367-5041

  • RICO, L., MARTIN, C. y CAMPOS, A. (2005)Datos preliminares sobre la presencia y distribución de carnívoros terrestres y otros predadores en el Parque Natural del Montgó.I Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

  • SALA i BERNABEU, J. i BARBER i VALLÉS, A. (1990). Vertebrats del Parc Natural del Montgó. III CONGRÉS D'ESTUDIS DE LA MARINA ALTA, 469-476

  • SALA i BERNABEU, J. (2007). Catàleg de les aus del Parc Natural del Montgó i el seu entorn. Valencia, España, Generalitat Valenciana, Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda. 399 pp.

  • SALA, J. (2018). La fauna del Parc Natural del Montgó.  DAUALDEU 15, El Montgó , pp 31-33.


 

Medi marÍ

  • BANYULS I PEREZ, B. 1991, Una aproximació a les praderies de Posidonia o alguers de la Mediterrània, Aguaits 6, pp 41- 46.

  • BAYLE SAMPERE, J. (2005) La Reserva Marina del Cabo de San Antonio: Una oportunidad para el Desarrollo Sostenible. Dpto. de Ciencias del Mar y Biología Aplicada. Universidad de Alicante. I Jornadas: "El Turismo Sostenible en el Parque Natural del Montgó"

  • BENEDITO,V., ESTEBAN J.L., GINER, I.M. y TORRES-GAVILA, F.J. (1991). Comunidades Bentónicas de los fondos marinos de los alrededores del Parque Natural del Montgó. En G. Stübing y A. Estévez (Coord.), Parque Natural del Montgó. Estudio multidisciplinar (pp 257 - 271). Valencia, España. Generalitat Valenciana; Conselleria d'Administració Pública.

  • CHOLBI, M. A. y SALA, J.(1996) La reserva marina del cap de Sant Antoni. Aguaits 12. pp105 – 111.

  • CIVERA MELÉNDEZ, M. A. (2019), Microesculls de Vermètids en les Rotes (Dénia). Aguaits 40, pp. 25-33.