Descripció - PN Desert de les Palmes

 

Desnivell: 251 m

Cotes: 248/470 m

La ruta més fresca del paratge

 

Per a aquest itinerari deixem el vehicle al mirador de Sant Josep, per a partir cap a l'ermita i la font de Sant Josep. És aquesta font un lloc de parada obligatòria per a refrescar-se, que ens condueix a una zona abancalada amb aigua d'una font natural. Prendrem una senda que ix a l'esquerra.

 

A pocs metres trobem una ermita, la de Montserrat, una de les tantes ermites que poblen l'àrea dels frares carmelites. Veurem un pi amb dues ramificacions i un senyal que ens indica que hem de seguir per l'esquerra. Passem per una zona de cultiu d'ametlers ara ja abandonats, i a pocs metres gaudim d'una recuperada i variada vegetació: alzines (Quercus ilex), estepa borrera (Cistus salvifolius), coscoll (Quercus coccifera), tomaní (Lavandula stoechas) i lligabosc mediterrani (Lonicera implexa).

 

Seguint la senda, arribem a un pla poblat de càdecs (Juniperus oxycedrus), on un senyal a la dreta ens indica la font Tallada; nosaltres seguim recte fins al pla de Moletes. En aquest punt prenem una pista que ix a l'esquerra, i a pocs metres es bifurca, i continuem el nostre camí per la pista de la dreta. Baixant pel camí trobem el Palomar Barrera; aquesta iniciativa pretén ajudar a evitar els danys que les rapaces ocasionen a la colombicultura dels pobles pròxims al paratge natural. Baixem tota la pista fins que ens trobem un senyal en la part esquerra del camí, que prendrem per a arribar a la font de Roc. És el brollador més pur i en millor estat de conservació de tot l'espai natural. Després de gaudir de les seues meravelloses aigües, continuem el nostre recorregut per una xicoteta senda que ens porta al camí asfaltat del barranc de Miravet.

 

Prendrem la pista de la dreta i a 600 m trobem la font Tallada. La vegetació que acompanya aquesta font, xops (Populus nigra) i oms (Ulmus minor), ens indica la humit  d'aquest entorn: xops (Populus nigra) i oms (Ulmus minor). Des d'aquesta font podem delectar-nos amb la bellesa de les Agulles de Santa Àgueda, accident geològic que destaca per la coloració rogenca pròpia del gres, i pel fet d'albergar a la falda l'única població d'alzina surera (Quercus suber) en aquest espai.

 

Trobem uns contenidors i un senyal que ens indica la tornada a la font de Sant Josep. Seguim la senda fins una pista asfaltada que creuem per a reprendre la senda. Són variats els arbustos que hi ha al vessant: estepes, brucs, coscolls... que ens condueixen fins a la bifurcació que anteriorment hem vist, i ens trobem un senyal de fusta que ens indica que hem de continuar per la dreta per a arribar a la font de Sant Josep.